El carrer de Valladolid ha imposat la seva pròpia hegemonia al concurs de guarnits de les festes de Sants. Per segon any consecutiu, aquesta via s’ha emportat el primer premi en el certamen amb 384 punts. El jurat ha premiat la seva aposta per la recreació dels escenaris dels viatges de Marco Polo seguint la ruta de la seda, amb una atenció especial al detall de les figures i escenaris. El segon premi ha estat per al carrer de Sagunt, amb 377 punts i una proposta força peculiar basada en figures geomètriques que parteixen des del punt. La tercera posició se l’ha endut aquest any el carrer del Guadiana, amb 357 punts i un muntatge inspirat en un obrador màgic.
L’entrega de guardons havia de tenir lloc a partir de dos quarts de vuit al parc de l’Espanya Industrial, però l’amenaça de pluja ha fet canviar a última hora la ubicació al Centre Cívic del Casinet d’Hostafrancs. Amb un quart d’hora de retard, l’acte ha arrencat en un auditori on el moviment més repetit era el dels ventalls del públic, donat que l’aire condicionat semblava no funcionar correctament. Ha comptat amb la presència de la regidora del districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, i de diversos representants dels diferents grups municipals. Tant Gil com la presidenta de la Federació de la Festa Major de Sants, Aina Puerto, han destacat la dificultat que ha tingut el tribunal enguany per decidir un guanyador i determinar la classificació final.
Enguany, hi han participat -com en l’edició anterior- onze carrers i places, que han treballat de valent els darrers mesos per enllestir tots els detalls dels decorats. La cita és especialment assenyalada per a tres d’aquestes comissions: els carrers de Finlàndia i Valladolid i la plaça de la Farga. Totes tres celebren aquest 2026 els seus 45 anys de trajectòria al certamen. Una fita majúscula que esperen poder continuar engrossint durant moltes edicions més de la mà de la resta d’agrupacions que hi participen.
Un pregó per la resistència
La festivitat va arrencar aquest dissabte 22 d’agost amb el tradicional pregó a càrrec de l’actriu, guionista i directora de cinema Leticia Dolera (Barcelona, 1981). En un acte celebrat també al parc de l’Espanya Industrial, Dolera va lloar en el seu discurs l’ànima d’un barri on no va néixer, però sí que va passar la seva adolescència fins que va marxar a Madrid amb tan sols 18 anys. Des de fa tres anys, torna a viure a Sants, un lloc que va definir com un “espai de resistència que es nega a doblegar-se al sistema capitalista”. L’actriu i directora va incidir en la importància de mantenir aquest teixit associatiu i de comunitat, cosa que és impossible si l’especulació immobiliària i l’escalada de preus continua fent fora els veïns de tota la vida. Aquest és un dels grans mals del barri i una de les raons que expliquen per què les festes van arrossegar la pèrdua de gairebé una comissió per any des del 2010, quan en participaven fins a 22 de diferents.
Des del 2024, la xifra s’ha aconseguit estabilitzar en onze agrupacions, que conformen que el podríem batejar com la verdadera Gàl·lia de Sants. El fet de mantenir el nombre de comissions participants del concurs de guarnits durant tres edicions consecutives no esvaeix les pors del veïnat, que alerta un any més que en molts carrers hi ha una manca de relleu generacional important que podria comprometre la supervivència de la tradició com a tal en els pròxims anys. Ara bé, la resistència santsenca manté la seva reivindicació al carrer, amb uns muntatges que cada any aconsegueixen sorprendre tant els veïns com els visitants que s’acosten aquests dies al barri per viure les festes de ben a prop.
Recorregut per la Gàl·lia santsenca
Només unes hores abans de conèixer el veredicte del jurat, la majoria de les comissions convocaven els seus membres per dinar plegats abans d’acudir a l’entrega de premis. Al carrer de Finlàndia, els integrants esperaven asseguts al voltant d’una llarga taula l’arribada d’una de les famílies de la via, que feia tard. Per celebrar els seus 45 anys de trajectòria, han decidit apostar per recrear un laboratori fantàstic, amb provetes, una taula periòdica i inclús una científica boja presidint la portalada de la part alta. Tanmateix, potser la figura més destacada és a l’accés inferior, on un armariet ple de flascons etiquetats cadascun amb un any diferent recordava aquesta efemèride. Cada pot conté un detall del guarnit que van fer per a l’edició que figura a la inscripció.
La mateixa escena del dinar en comunió es repetia al carrer de Valladolid, el gran favorit per a l’edició d’enguany. Les seves dues portalades, una d’estil aràbic i l’altra d’inspiració xinesa presidida per un gran drac de colors són el colofó d’un muntatge de factura excel·lent que et transporta als viatges de Marco Polo seguint la ruta de la seda. De la primera part farcida de motius àrabs, passem a una via plena dels típics fanalets asiàtics que desemboca en un escenari coronat per un gong.
També són dignes de menció enguany tant l’itinerari pel circuit de Montjuïc que ha plantejat el carrer d’Alcolea de Dalt, amb unes figures magnífiques, o l’original proposta dels seus veïns d’Alcolea de Baix, que han omplert el sostre de roba estesa de façana a façana.
Un altre sostre que sorprén és de la comissió de Papin, que enguany s’inspirava en l’Olimpíada Popular del 1936 a Berlín i han creat unes franges ondulades que semblen simular el mar.
Entre els més fotografiats pels pocs visitants que a primera hora de la tarda recorrien el barri, trobem l’univers de la pel·lícula Ratatouille que ha presentat el carrer de Vallespir de Dalt i també l’obrador màgic del carrer del Guadiana, amb diverses figures de pastissos i dolços d’un realisme que convida a devorar-les sense deixar-ne un bocí.
