Barcelona aplana la feina de turistes i visitants amb la web ‘Meet Barcelona’, un portal de l’Ajuntament amb tot un seguit d’indicacions per planificar “el teu viatge” a la capital catalana. En aquest portal apareixen els millors jardins, una ruta d’Antoni Gaudí, els principals esdeveniments del 2024 i l’agenda setmanal, entre altres aspectes. Enmig de tot això, l’Ajuntament promociona un seguit de bars i restaurants “històrics” i imprescindibles perquè el visitant es faci una idea de la ciutat. Aquest espai promociona el que denomina “la cultura de les terrasses” –bastant polèmiques els darrers anys– i explica la història de bars com Can Culleretes, Els 4 gats o el 7 portes. La web també dona a conèixer tres bars típics de la Barcelona més nocturna. “Per conèixer la idiosincràsia de la Barcelona noctàmbula és important, també, descobrir els bars històrics”, s’apunta en aquest espai.
Ras i curt, l’espai web en detalla tres, tots tres a Ciutat Vella: “A la ciutat n’hi ha molts, però potser els més destacables són el Marsella, el London Bar o la Casa Almirall“, llegim al portal. Aquests són, es diu, tres establiments de visita obligatòria si al visitant li agrada viure la nit. Sobre el Marsella –carrer de Sant Pau, 65– es destaca l’absenta, una beguda “de fabricació local” i popular al bar. També es fa èmfasi a la “decoració centenària” que li atorga a l’establiment “un cert aire parisenc”. En aquest espai s’hi van deixar caure artistes de la talla de Dalí, Picasso o Gaudí. El segon bar recomanat és el London Bar –Nou de la Rambla, 34–, sobre el qual es destaca la “decoració modernista” i un fet cada cop més anecdòtic: “Encara programa música en directe”. El tercer en discòrdia, la Casa Almirall –Joaquin Costa, 33–, és un bar centenari del centre. “Com tots els de l’època també té inspiració modernista, i l’absenta és la beguda estrella”, se’n destaca.
El centre de Barcelona: història i massificació
La web recorda part de la història gastronòmica de Barcelona. Els primers establiments van obrir al segle XVIII. El portal explica que els primers a muntar restaurants van ser els italians, però que la cuina francesa ha deixat empremta des del segle XIX, quan es va posar de moda: “Imposaven als seus restaurants un receptari que fins llavors la burgesia barcelonina desconeixia”. Barcelona també posa valor a les fondes i les granges antigues, i al fet de comptar amb “el segon restaurant més antic de l’Estat” segons el Llibre Guinness dels Rècords.
El centre de la ciutat concentra gran part d’aquesta tradició, que contrasta amb el dia a dia dels carrers. De fet, l’embut dels carrers fa saltar les alarmes dels veïns i ha ocupat l’agenda política dels darrers mandats. Al Gòtic són força crítics amb algunes regulacions actuals. Els darrers anys, els veïns més crítics han posat de manifest la necessitat de regular el flux de turistes –Barcelona ha aprovat, amb llums i ombres, una regulació pels guies turístics– i han demanat més pressió a les places més massificades de terrasses. Alguns grups de l’oposició com ERC han demanat un nou pla d’usos per deixar de convertir Ciutat Vella “en un parc temàtic”.
