Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
L’Antic Teatre, un símbol contracultural que sobreviu a l’especulació immobiliària

La història de l’Antic Teatre és un relat de resistència. Aquest mític espai del districte de Ciutat Vella compleix enguany vint anys de trajectòria convertit en un referent de l’escena cultural independent barcelonina, però també erigint-se en un símbol de la lluita contra l’especulació immobiliària i la fulgurant escalada del preu dels lloguers que assota en els darrers temps la capital catalana. Després de gairebé dos anys amb l’amenaça d’una possible desaparició planant sobre les instal·lacions per un augment desorbitat de lloguer, l’Ajuntament anunciava per sorpresa aquest dimecres la imminent incorporació de la sala com a part de la xarxa d’equipaments culturals de la ciutat, un pas essencial que permet encarrilar una futura expropiació i que blinda l’activitat que des de fa dues dècades es realitza a l’espai.

Per trobar els inicis de la lluita dels responsables d’aquestes instal·lacions cal remuntar-se fins a l’any 2007, quan se signa el darrer contracte amb els propietaris de la finca ubicada al número 12 del carrer de Verdaguer i Callís. Aquest acord donava permís a l’equip liderat per Semolinika Tomic, la directora de l’Antic Teatre, per explotar l’equipament com a espai cultural fins al 2027 i suposava el tret de sortida a una intensa remodelació que s’ha allargat durant gairebé quinze anys i que ha permès dignificar un recinte que inicialment es trobava en un estat semiruïnós. Malgrat que la majoria de les obres van anar a càrrec de les arques públiques, tal com recorda la direcció de l’espai al TOT Barcelona, la propietat del conjunt es va negar a finançar la part de la reforma que li pertocava legalment. Aquesta situació va culminar en un procés judicial que va enfrontar propietaris i llogaters i que va acabar donant la raó als responsables de l’equipament cultural.

La sala principal de l’Antic Teatre durant una de les reformes / Antic Teatre

El particular pols amb la propietat ha estat una constant durant aquestes dues dècades de trajectòria, però, sens dubte, el moment àlgid del conflicte es va viure ara fa prop de dos anys, quan el titular de les instal·lacions va comunicar als llogaters la seva intenció d’apujar-los el lloguer a partir del 2027. Si volia continuar fent ús del recinte, la direcció de l’Antic Teatre havia d’abonar mensualment 7.500 euros de lloguer, una xifra que suposava multiplicar per cinc el preu de lloguer que tenien estipulat en el contracte vigent, que era d’uns 1.400 euros aproximadament.

Negociacions i alternatives

Aquesta proposta per part dels propietaris posava contra la paret els responsables de l’equipament, que no eren capaços d’assumir unes exigències econòmiques d’aquest calibre i que veien perillar un projecte cultural contrastat que amb els anys havia aconseguit fer-se un lloc en l’escena barcelonina per la seva aposta per produccions independents i nous formats. Va ser en aquest punt quan, davant del crit d’alerta dels responsables, l’Ajuntament va decidir implicar-se en les negociacions amb la propietat per tal d’arribar a un acord que garantís la supervivència de l’activitat de l’Antic Teatre.

Esperonat també per la pressió de grups municipals com ERC, que va aconseguir que l’equipament fos inclòs en una de les mesures aprovades en el marc del Pacte de Cultura per blindar la “cultura de base” i el “circuit cultural independent”, l’executiu va començar a explorar opcions alternatives que permetessin garantir la supervivència del projecte sense dependre únicament de les negociacions per renovar el contracte de lloguer sota unes condicions més assumibles. Aquestes gestions són les que finalment han culminat en l’inici d’expedient per incorporar l’espai al llistat d’equipaments culturals de la ciutat que s’ha anunciat aquest dimecres i que es formalitzarà aquest dijous.

L'estat actual de la sala de l'Antic Teatre / Antic Teatre
L’estat actual de la sala principal de l’Antic Teatre / Antic Teatre

Blindatge per sorpresa

La notícia -que ha coincidit amb la presentació de la programació especial per al vintè aniversari de l’Antic Teatre i que ha agafat per sorpresa inclús als mateixos responsables- implica l’inici d’un procés que no només blinda l’ús cultural de les instal·lacions, sinó que també n’encarrila la seva possible expropiació en cas de no arribar a un acord amb el propietari per a la venda del recinte. En tot cas, fonts municipals consultades pel TOT Barcelona remarquen que el procés perquè l’equipament sigui 100% públic és “imparable” i que el consistori continuarà les converses amb la propietat per arribar a un acord de consens.

“Estarem aquí per vint anys més. Estem convençuts que la lluita ha de seguir i no tenim cap altre pensament al cap. Estem orgullosos d’haver pogut arribar fins aquí. Som contrapoder i això és una lluita de base”, assegurava emocionada la directora de l’Antic Teatre, Semolinika Tomic, després de conèixer la notícia. En un discurs especialment reivindicatiu, Tomic recordava la trajectòria de l’espai i agraïa el suport rebut tant per part de les diferents administracions públiques com del veïnat i de la comunitat que forma part del projecte cultural.

Una fotografia de la sala de l'Antic Teatre l'any 2003 / Antic Teatre
Una fotografia de la sala de l’Antic Teatre l’any 2003 / Antic Teatre

Una xarxa incompleta

A partir d’ara, doncs, l’Antic Teatre serà un altre dels equipaments que integren la xarxa de Cases de Cultura de Barcelona, un reconeixement que ja han rebut altres instal·lacions culturals emblemàtiques de la capital catalana com El Molino o Paral·lel 62. També a l’espera de poder entrar en aquest llistat d’equipaments es troben el Teatre Arnau, que està immers en un important procés de reforma, i la Nau Bostik, que actualment està afectada per un pla urbanístic i que també té pendents els treballs de desamiantització.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa