Que Barcelona és paisatge i personatge de moltes novel·les és un fet, de la mateixa manera que ho és de pel·lícules, poemes i d’infinitat de fotografies que podem trobar a Instagram. Però que això ha estat així des de fa anys i panys de vegades ens sorprèn fins i tot als barcelonins. Per aquest motiu aquí us recordem (o descobrim) cinc escenaris literaris al costat del Born que potser no són del tot evidents.
‘Victus’
Quan pensem en el Born i en el centre cultural, probablement la primera imatge que ens ve al cap és la dels paratges que apareixen a Victus. Perquè si alguna cosa és capaç de fer Albert Sánchez Piñol és recrear una Barcelona intramurs i deixar-nos a dins fins a asfixiar-nos.
‘Les formigues’
Molt aprop del recinte del Born, al passeig del Born –entre els carrers Flassaders i Rec comtal–, hi trobem un poema visual de Joan Salvat-Papasseït convertit en mural per l’artista Jose Manuel Pinillo. Un cal·ligrama que trenca i desconcerta tot sovint els barcelonins que no hi paren esment.
La plaça de La Puntual
La referència literaria més antiga d’aquest llistat és la que trobem a la plaça de La Puntual, la merceria de L’auca del Senyor Esteve que ens porta a una plaçeta minúscula on hi trobem un rellotge –que no sempre funciona– i un bust de Santiago Rusiñol just al final del carrer Princesa. La plaça es troba a la vora d’on va néixer l’autor, però podria ben ser la localització de la merceria mateixa.
L’estació de França
Quan Carmen Laforet llança la protagonista de la seva novel·la Nada a Barcelona ho fa a l’estació de França, i això li provoca una visió absolutament esbiaixada de la realitat, del que serà la seva vida a partir d’aquell moment i del que serà la seva relació amb la ciutat. Si el passejant decideix entrar a l’estació i sortir-ne mirant amunt, probablement pugui endur-se una imatge bastant similar a la de la protagonista.
El parc de la Ciutadella
Llegir al parc no era precisament el que feia el protagonista de La ciudad de los prodigios, d’Eduardo Mendoza. En aquesta novel·la de format complex hi descobrim la Barcelona en construcció just abans de l’Exposició Universal de 1888, on l’especulació immobiliària ja es posava de manifest com un dels problemes per als barcelonins.
