Meta ha tornat a fer de les seves. Milers de milions de dòlars canviaran de mans, sí, però el secret millor guardat del seu imperi continua intacte. I el pitjor? Que només una part del món en tindrà accés.
Aquesta setmana, l’acord extrajudicial amb fiscals de diversos estats dels Estats Units semblava una víctòria per als pares. Una solució definitiva. Però la veritat és molt més complexa i, sincerament, molt més preocupant del que sembla a primera vista.
Parlem d’uns 18.000 milions de dòlars, una xifra que es pagarà durant la pròxima dècada. És molt, oi? Doncs per a una corporació que mou 60.800 milions només en un trimestre, és gairebé una propina. La gran revelació és que aquest pacte amb Meta no toca el cor del problema: el seu algorisme addictiu.
L’engany darrere de l’acord: un algorisme intacte
L’objectiu principal dels advocats de Meta no era estalviar diners. Era protegir el seu model de negoci. I ho han aconseguit. Malgrat el soroll, l’algorisme que converteix els nostres fills en “zombies de la pantalla” no ha patit cap modificació estructural. (Sí, nosaltres també al·lucinem).
L’acord preveu la creació d’un “feed” no personalitzat. Una opció per veure contingut sense que l’algorisme decideixi per tu. El problema? Que no serà l’opció predeterminada. Això significa que els adolescents continuaran rebent, per defecte, allò que els enganxa més. Serà una batalla constant convèncer-los de canviar-ho.
El meu avís és clar: aquest acord no és el que sembla. La màquina d’enganxar segueix funcionant a ple rendiment, especialment fora dels EUA.
Les restriccions horàries, per exemple, limiten l’ús a dues hores diàries entre Instagram i Facebook. És una mesura que, segons Meta, afectarà el seu model publicitari. Però què passa si altres xarxes com TikTok o YouTube no s’hi sumen? Meta ja ha dit que de poc serviria.
També es bloquejaran les notificacions de nit (de 22 a 7 h) i durant l’horari escolar (de 8 a 15 h). Una victòria parcial, que talla dues franges de consum crucials per a la plataforma. Però, una vegada més, la clau rau en el “feed”.
El dilema global: què passa amb els nostres fills?
La part més alarmant d’aquest pacte és la seva restricció geogràfica. Aquest acord només obliga Meta a aplicar aquestes mesures al territori nord-americà. I la resta de menors del món? Els nostres fills, nebots, veïns… continuaran exposats sense cap d’aquestes “proteccions” parcials.
El fiscal general de Florida, James Uthmeier, no es va sumar a l’acord, i tenia una raó de pes. Va dir que els pagaments eren una “minúcia” comparats amb els danys profunds que les funcions addictives de Meta han infligit als nens. Per a ell, és una simple “palmada a la mà” per a una corporació gegant.
Arturo Béjar, un exdirector d’enginyeria de Meta i el primer testimoni en el judici (abans de l’acord), ho va deixar clar: no hem de pensar que Instagram serà ara més segura per als nens. És com dir que “només pots beure alcohol dues hores al dia”, però l’alcohol segueix sent igual de nociu. La naturalesa addictiva del producte continua.
Les micro-mesures de Meta: un vel que no tapa res
Més enllà del “feed” no personalitzat i les restriccions horàries, Meta s’ha compromès a amagar els “m’agrada” de cada publicació per als menors. Això podria, teòricament, reduir la necessitat d’aprovació social i el bucle de recompensa que provoca noves interaccions. Una mesura que sona bé, però sense l’algorisme canviat, és un pedaç.
També es millorarà el sistema de verificació d’edat per identificar millor els adolescents que es fan passar per adults. Meta, com sempre, demana que Apple i Google també apliquin aquests filtres a les seves botigues d’aplicacions. La responsabilitat sempre és de l’altre, oi?
Aquestes micro-mesures, com els avisos de pausa cada 15, 60 i 90 minuts, busquen que l’usuari no perdi la noció del temps. Com els casinos de Las Vegas, que no tenen finestres ni rellotges. Però, realment funcionaran quan l’algorisme continua volent la nostra atenció a tota costa?
El nostre paper en la batalla per l’atenció
Aquest acord és un recordatori que, fora dels EUA, els nostres fills continuen sent un objectiu sense barreres per a l’algorisme de Meta. La solució definitiva encara no ha arribat, i la responsabilitat recau, més que mai, en nosaltres com a adults.
L’única carta que tenim són els controls parentals. Imposar nosaltres mateixos aquestes restriccions que Meta no aplicarà per defecte. Serà un “truc” per estalviar-nos mals de cap i protegir la salut mental dels més joves. Però és cansat haver de ser els guardes de la porta digital, veritat?
Realment podem esperar que els adolescents triïn un “feed” menys addictiu quan tot el seu entorn digital està dissenyat per al contrari? O és hora d’exigir un canvi global que posi la salut per davant dels beneficis?
