A les sis de la tarda la ciutat ja sembla completament adormida i la sensació que el dia s’acaba abans de començar a viure’l s’apodera de nosaltres. Cada tardor, milions de persones noten exactament el mateix: la caiguda de l’energia i un estat d’ànim que s’enfonsa al mateix ritme que ho fa el sol. La resposta ràpida sempre apunta a la química cerebral, però la realitat del nostre organisme és bastant més complexa del que ens pensem.
David Teijido, psicòleg del Centre Vitei, porta anys analitzant com canvia el nostre humor amb les estacions i adverteix que les hores de llum influeixen de manera decisiva, encara que no actuen soles. Entendre aquest mecanisme és l’única manera de deixar d’anar a remolc del calendari i recuperar el control del nostre benestar diari (sí, nosaltres també vam trigar a entendre-ho).
El rellotge intern que necessita una posada a hora
Tot comença en la nostra biologia més bàsica i en la necessitat que té el cos de mantenir una rutina clara. El psicòleg assenyala que tenim una mena de rellotge intern encarregat de regular quan estem més desperts i quan comença a entrar la son. Aquest mecanisme necessita rebre senyals externs constants per saber en quin moment exacte del dia es troba.
La clau de tot aquest procés entra directament a través dels nostres ulls. La llum que rebem funciona com el senyal principal per posar en hora aquest sistema de regulació biològica. Si aquest estímul canvia de sobte, el descans nocturn es desordena i la energia amb la qual afrontem les obligacions diàries es ressent de manera immediata.
No només importa que hi hagi menys llum a l’exterior, sinó què fem exactament nosaltres durant les hores de sol i quan ja ha tocat anar a dormir.
Quan els dies s’escurcen de manera dràptica, el cos perd referències essencials per organitzar-se i el nostre estat d’ànim acaba pagant les conseqüències d’aquesta petita desorientació interna. Malgrat això, frenar la tendència a les conclusions precipitades és un requisit indispensable per no caure en alarmismes innecessaris.
La trampa de simplificar el nostre estat d’ànim
Tenir menys hores de llum solar no equival de cap manera a patir una depressió estacional de manera automàtica. El benestar emocional es construeix amb una gran quantitat de materials diferents que inclouen el nivell d’estrès, la salut general, les relacions personals i les activitats que realitzem al llarg de la jornada. Reduir-ho tot a la serotonina és simplificar excessivament un puzle molt més ampli.
El cervell no depèn d’un únic interruptor que s’encén miraculosament quan surt el sol i s’apaga de cop quan s’acaba la tarda. El problema real sovint es troba fora del nostre organisme, concretament en la manera com decidim reorganitzar les nostres rutines quan l’arribada de la nit s’avança en el rellotge.
El perill d’abandonar els nostres hàbits
Quan la foscor ens assetja a mitja tarda, la percepció del temps canvia i ens fa sentir que el dia dura molt menys, provocant que ens aïclem a casa. Deixar de sortir a caminar, cancel·lar el cafè amb un amic o abandonar qualsevol activitat vespertina debilita les nostres defenses emocionals. Al final, el risc real no prové només de la foscor, sinó de perdre aquells hàbits quotidians que ens sostenen per dins.
Per demostrar-ho, només cal comparar dues persones que viuen exactament a la mateixa ciutat però tenen vides contraposades. Qui treballa a l’aire lliure sota el cel i qui passa la jornada tancada en una oficina sense veure la llum del dia viuen realitats biològiques totalment oposades tot i compartir el mateix calendari i la mateixa latitud.
La solució passa per buscar de manera conscient petits espais de llum i de contacte social durant la jornada laboral, aprofitant un descans al migdia o transformant una reunió en una caminada. Modificar lleugerament la nostra agenda ens permet compensar tot allò que els horaris d’hivern ens prenen sense demanar permís. Quina petita rutina canviaràs avui mateix per guanyar una mica de claredat en la teva setmana?
