Amb la col·laboració de

El Casal de Sant Jordi: l’empremta de les avantguardes a l’Eixample

Un edifici multiús encarregat per una parella d'importants industrials importa l'atreviment centre-europeu

El Casal de Sant Jordi és un edifici que a primera vista sembla que s’hagi equivocat de barri. I potser fins i tot de ciutat. Construït als anys 30 a la cruïlla de Casp i Pau Claris, sobresurt enmig de la típica arquitectura burgesa de la Dreta de l’Eixample per erigir-se en un exponent de les avantguardes centreeuropees més puristes. Aquests corrents estètics van tenir gran influència en un dels arquitectes barcelonins noucentistes més reconeguts, Francesc Folguera i Grassi. Recorrem aquest edifici singular al capítol d’aquest cap de setmana del cicle Visita privada a… del TOT Barcelona i el portal Arquitecturacatalana.cat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

L’edifici, de nou plantes, és molt més alt que els seus veïns, una audàcia constructiva que permetia als seus propietaris –la parella d’industrials del tèxtil Joan Riera i Tecla Sala– mirar-se la resta de barcelonins des de les alçades. En clara transgressió del disseny habitual dels blocs de l’Eixample, Folguera va reservar les dues plantes superiors –en comptes del principal– per a fer-hi la casa del matrimoni, que tenia un dúplex orientat cap a l’interior de l’illa de cases. La planta baixa i les primeres quatre plantes estaven destinades a usos comercials, mentre que els tres següents eren pisos de lloguer. Tot això va canviar el 1989, quan es va restaurar per instal·lar-hi la seu del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

La cantonada de Pau Claris i Casp llueix el singular Casal Sant Jordi / Jordi Play

L’original plantejament interior també es repeteix a l’exterior, amb una façana revestida amb un arrebossat de morter verd que és com un mirall de l’ànima de l’edifici. “Està concebuda com un gran llenç, completament llis, que es va plegant lleugerament i introdueix una sèrie de línies verticals, sense ornaments, que a vegades es converteixen en tribunes i altres en els girs del xamfrà”, explica l’arquitecte Xavier Llobet i Ribeiro. “Són contrapunts que travessen els diferents estrats funcionals de la façana”, afegeix. Una escultura de Sant Jordi, situada al bell mig de les plantes residencials, dona nom a l’edifici i permet dotar l’immoble d’una simetria perfecta.

El Casal Sant Jordi és obra de l’arquitecte Francesc Folguera i Grassi / Jordi Play

A més dels plecs de la façana, l’ús de diferents tipus de finestres diferencia a simple vista cadascuna de les funcions de l’interior de l’edifici. A les plantes inferiors, pensades per acollir comerços i oficines, molt necessitades llum natural, les finestres se succeeixen una darrere l’altre formant fileres compactes. En canvi, a les plantes superiors són menys nombroses i estan més espaiades per preservar la intimitat dels ocupants. Al dúplex superior, on vivien els propietaris, 7 finestres apaïsades de tipus Chicago trenquen amb l’estètica de la façana i el separen de la resta de l’edifici.

Detall de la porta d’accés del Casal Sant Jordi, al xamfrà de Pau Claris i Casp / Jordi Play

L’accés al Casal Sant Jordi consisteix en un “gran portal flanquejat per dos portals menors, coronats per dues sobreportes en relleu esculpits per Joan Rebull“, tal com s’explica a l’inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat. Els tancaments, de bronze i vidre, recullen “motius al·legòrics relacionats amb l’agricultura i el comerç”, com un relleu en fosa del caduceu del déu grec Hermes –patró del comerç– o un altre relleu amb les espigues de blat i una torxa flamejant –símbols de la deessa de l’agricultura Demèter–, ambdós representats al relleu petri de la porta. Damunt d’aquest encara s’hi conserven els cartells retroil·luminats originals de bronze i vidre.

El Casal Sant Jordi, de Francesc Folguera i Grassi, és un edifici singular de Pau Claris / Jordi Play

Damunt la porta principal una nova al·legoria, en aquest cas de l’oci modern –amb una dona ajaguda llegint un llibre i un home assegut en un balustre–, corona l’entrada a l’edifici i dona accés al vestíbul.

La façana és l’element que més s’ha conservat del Casal Sant Jordi / Jordi Play

“És l’espai que millor ha conservat els elements originals de l’edifici, tant pel que fa a la seva estructura com pel que fa als elements mobles que el configuren”, apunta l’inventari de la Generalitat. Les portes de bronze i vidre esmerilat que separen les diferents zones i, en especial, la barana art déco de l’escala principal donen un toc original i avantguardista a l’espai.

Detall de la façana del Casal Sant Jordi, de Francesc Folguera i Grassi / Jordi Play

El portal Arquitecturacatalana.cat permet conèixer més a fons aquest edifici de l’Eixample, a través d’una fitxa detallada i comentada. És una de les 3.000 obres incloses en aquest web de referència, impulsat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb l’objectiu de donar a conèixer el més destacat de l’arquitectura catalana. Descobreix-lo!

Nou comentari