La reforma de la pista esportiva dels Lluïsos de Gràcia rebrà llum verda definitiva la setmana vinent a la comissió d’Urbanisme, segons la informació municipal a la qual ha tingut accés el TOT Barcelona. L’entitat històrica de la Vila de Gràcia va denunciar el febrer passat els molts problemes que tenien, per part de l’Ajuntament, per tirar endavant la proposta. “Se’ns reconeix la importància i la necessitat del projecte, però, paradoxalment, se’ns tanquen les portes per fer-lo realitat”, va explicar en un comunicat.
🔴 Comunicat oficial pic.twitter.com/gRsykMrRal
— Lluïsos de Gràcia (@lluisosdegracia) February 21, 2025
Si no es produeix cap canvi en els dies vinents, el dimarts es votarà l’aprovació definitiva del pla especial integral i de millora urbana per poder executar l’obra. Tal com detalla el text municipal, el cost aproximat de la reforma és d’1,9 milions d’euros, sense IVA, i preveu un sostre màxim de 3.815 m². El pla permetrà també establir “l’ús d’equipament sociocultural i esportiu” i definir el tipus d’ordenació i condicions d’edificació per tal de garantir les necessitats funcionals de l’equipament, així com la seva correcta integració amb l’entorn.
Es retirarà la coberta d’uralita
Els Lluïsos de Gràcia estan situats a la plaça del Nord de la Vila de Gràcia, però part de la reforma afectarà l’edifici del carrer de Verntallat, que s’ampliarà amb uns 1.200 m² més. A mitjans d’abril, el president de l’entitat Rafa Giménez deia a L’Independent de Gràcia que s’espera que les obres puguin començar el 2026. La reforma també comportarà la retirada de la coberta d’uralita i millores d’aïllament acústic per evitar que hi hagi molèsties al veïnat.
L’entitat gracienca va ser fundada el 1855 i és un referent de la ciutat de Barcelona, tant en l’àmbit sociocultural com en el món del bàsquet. La pista dels Lluïsos de Gràcia ja fa 63 anys -des del 1962- que funciona i va ser la segona pista coberta que es va construir a la capital catalana. En el comunicat emès el febrer passat, els Lluïsos de Gràcia informaven que les instal·lacions necessitaven “una reforma urgent”, la qual era “un deute històric”.
