Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Un recurs veïnal amenaça de paralitzar les obres dels nous “gratacels” de la UB
  • CA
  • Badalona–
  • L'Hospitalet de Llobregat–
  • Santa Coloma de Gramenet–
  • Cornellà de Llobregat–
  • Sant Boi de Llobregat–
  • Sant Cugat del Vallès–
  • Esplugues de Llobregat–

L’anunci es feia amb bombo i platerets la setmana passada. La Universitat de Barcelona (UB) tindrà enllestits el 2029 els dos nous edificis del Campus Diagonal, un al costat nord d’aquesta artèria de la capital catalana i un al cantó sud. El primer acollirà la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, ara ubicada a l’edifici històric, i permetrà ampliar la d’Economia i Empresa amb espais de recerca. El projecte arquitectònic que ha guanyat el concurs preveu dos volums: un més proper a la Diagonal, de quatre plantes i dedicat a la recerca econòmica, i una torre de nou pisos per al trasllat dels graus que ara s’imparteixen a la plaça de la Universitat. En total, prop de 14.000 metres quadrats de superfície ubicats entre els carrers de Joan Obiols i John M. Keynes, a tocar dels Jardins de Pedralbes i del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Cal recordar que només la Facultat de Matemàtiques i Informàtica ja té actualment 1.652 estudiants, 130 membres del personal docent i investigador i 30 de personal tècnic, de gestió i administració i serveis. Ofereix cinc graus i cinc màsters universitaris i un programa de doctorat.

El segon serà la seu de diversos instituts de recerca capdavanters vinculats al parc científic de la institució acadèmica, com poden ser l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) o FraunhoferCAT, la primera seu a l’estat espanyol de la institució europea líder en transferència. L’immoble de sis plantes tindrà uns 10.000 metres quadrats de superfície i se situarà a l’illa del Campus Sud, entre els carrers de Llorenç Artigas, Pascual i Vila, Baldiri i Reixac i Adolf Florensa. Estarà distribuït a partir de mòduls de laboratoris de 90 metres quadrats al voltant d’un atri, que unificarà els accessos verticals i aportarà llum zenital. Actualment, el Parc Científic de la UB consta d’un centenar d’entitats, nou centres de recerca, 83 empreses, set entitats sense finalitat de lucre i una dotzena de grups, unitats i serveis de la universitat. Els seus 3.616 professionals es distribueixen en vuit edificis, que ocupen uns 100.000 metres quadrats, 22.500 dels quals corresponen a laboratoris.

El nou edifici que la UB construirà al Campus Diagonal, al costat sud, per acollir diversos instituts de recerca capdavanters vinculats al parc científic de la institució / UB
El nou edifici que la UB construirà al Campus Diagonal, al costat sud, per acollir diversos instituts de recerca capdavanters vinculats al parc científic de la institució / UB

Totes dues iniciatives -que requeriran una inversió de 71,5 milions d’euros finançada de la mà de la Generalitat- es regeixen pel pla especial urbanístic que l’Ajuntament de Barcelona va aprovar definitivament fa dos anys. Ara bé, sobre aquest planejament plana un recurs contenciós administratiu presentat l’octubre del 2025 per l’Associació de Veïns de Zona Universitària i cinc finques de la zona afectades. L’apel·lació apunta que el full de ruta municipal conté diversos errors jurídics, que incrementa l’edificabilitat de manera desproporcionada en uns terrenys on ja està esgotada i modifica la qualificació del sòl fins ara fixada al Pla General Metropolità (PGM) del 1976 sense comptar amb l’autorització adequada per fer-ho. El procés segueix el seu curs i la resolució podria paralitzar el projecte amb les obres ja iniciades, donat que la previsió és que comencin durant el quart trimestre del 2027 i s’allarguin fins al 2029. En el pitjor dels casos, el veredicte judicial podria obligar a enderrocar les construccions erigides per trobar-se fora d’ordenació.

El Campus Diagonal de la UB a la part superior a l'esquerra de la imatge / Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Comunicació
El Campus Diagonal de la UB a la part superior a l’esquerra de la imatge / Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Comunicació

Cronologia de l’oposició veïnal

El Ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar de manera definitiva a finals de setembre del 2024 el pla especial urbanístic que afectava aquest àmbit, deixant via lliure a la UB per edificar les noves instal·lacions i donant de pas carpetada a les al·legacions presentades per l’Associació de Veïns de Zona Universitària, que des de bon inici ja s’havia oposat al projecte per les condicions en el qual es plantejava. En concret, l’entitat denunciava aleshores que amb aquest full de ruta urbanístic s’estava permetent construir dos nous “gratacels”, que no només superarien les alçades de la resta d’immobles de la zona, creant un fort impacte visual, sinó que també excedirien la màxima edificabilitat permesa per als terrenys on es volen ubicar. Defensaven que l’edificabilitat dels terrenys de la Facultat d’Econòmiques afectats ja estava “esgotada” i lamentaven que no es respectessin les alçades de l’entorn, que són d’un màxim de set plantes amb espais enjardinats, i que no s’hagués tingut en compte l’ombra que els futurs edificis projectarien sobre les zones verdes.

L’escenari més preocupant que dibuixava el veïnat arran de la validació definitiva del pla ara fa dos anys era la construcció per part de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) d’un immoble de fins a 47 metres d’alçària -aproximadament 13 plantes- amb una peça complementària de 27 metres d’alçària que ocuparia tota la parcel·la, gairebé doblant el total de metres quadrats permesos, que és de 18.000 metres quadrats, 15.000 dels quals en superfície i la resta subterranis. Les altres opcions sobre la taula plantejaven erigir un edifici per sota dels 27,2 metres d’alçària -8 plantes- que tingués fins a 72 metres de llarg, ocupant tres quartes parts del terreny i provocant una espècie d’efecte “pantalla”; ocupar tota la parcel·la amb un edifici que no podria superar les cinc plantes, creant d’aquesta manera un mena de “muralla”; o construir dos immobles d’un màxim de deu i quatre plantes que haurien d’estar separats per un espai sense construir per evitar superar el sostre permès.

Entrada principal de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB en una imatge d'arxiu / UB
Entrada principal de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB en una imatge d’arxiu / UB

En tot cas, la magnitud dels canvis urbanístics plantejats era un dels arguments que esgrimia el veïnat per denunciar que la iniciativa requeria la Modificació de Pla General Metropolità (MPGM), un instrument urbanístic que obligaria el consistori a presentar un estudi amb alternatives i també a garantir la participació directa en la redacció del projecte de la ciutadania, que també estava especialment preocupada per com es veuria afectada la mobilitat a la zona. Sobre aquest darrer punt, algunes de les al·legacions fetes al respecte van ser finalment estimades per l’administració. Tot i això, els vicis i errors jurídics detectats van portar els afectats a presentar l’octubre del 2025 el recurs contenciós administratiu que comentàvem per paralitzar el projecte en marxa.

Els arguments que sustenten el recurs

El primer dels arguments en què es basa el contenciós administratiu és precisament la necessitat de fer aquesta MPGM, ja que el pla especial urbanístic aprovat pel consistori requalifica com a parcs i jardins i sistema viari sòl reservat per a equipaments comunitaris. A banda de no comptar amb l’autorització per fer-ho, els demandants consideren que l’aprovació del full de ruta correspon a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), donat que afecta un equipament amb un interès supramunicipal i aquest seria l’únic òrgan competent per validar-lo.

També denuncien que el planejament hauria incorregut en un supòsit de “desviació de poder i arbitrarietat“. Per defensar-ho, parteixen de la parcel·la de prop de 2.880 metres quadrats on es vol erigir el nou edifici, que té un sostre molt inferior al que pretenen col·locar-hi en alçada. Argumenten que el pla ha anat ampliant “ad hoc” el sostre i el volum edificable permès de forma desproporcionada i injustificada. “L’increment desmesurat de sostre sense respectar les condicions ambientals i de l’entorn urbà per possibilitar la construcció d’una Facultat que es pot implantar en un altre terreny qualificat d’equipament es pot considerar que constitueix un supòsit clar de desviació de poder […] No queda justificat que l’emplaçament triat sigui el més idoni i es compleixen íntegrament els desitjos de qui promou el pla sense tenir en compte el benestar dels veïns de la zona”, indiquen els demandants, tot assenyalant que és totalment injustificable impulsar aquest projecte en un espai amb tan poc sòl disponible.

El nou edifici que la UB construirà al Campus Diagonal, al costat nord, per traslladar la Facultat de Matemàtiques al Campus Diagonal i ampliar la d’Economia / UB
El nou edifici que la UB construirà al Campus Diagonal, al costat nord, per traslladar la Facultat de Matemàtiques al Campus Diagonal i ampliar la d’Economia / UB

El recurs va inclús més enllà i assegura que l’àmbit geogràfic que s’ha utilitzat per calcular l’edificabilitat de l’entorn i que justificaria l’increment de sostre és incorrecte. Ho afirmen perquè s’ha tingut en compte diverses parcel·les del Campus Sud -a l’altra banda de la Diagonal- i no espais amb baixa edificabilitat situats al cantó nord com l’illa de cases conformada pels carrers d’Alfambra, Jordi Girona i Trias i Giró o els jardins de Pedralbes. A banda, remarquen que s’està volent construir sobre un vial públic -el passatge de Josep Canals- que té només sis metres d’amplada i ja va ser taponat als setanta amb la construcció d’unes instal·lacions universitàries. “L’edificació proposada, amb alçades de fins a 47 metres, vulnera el principi de proporcionalitat entre el volum edificat i l’amplada del vial, així com les condicions d’assolellament i ventilació que estableix el PGM”, subratllen. Tampoc creuen que s’estiguin respectant les normes de protecció d’un entorn patrimonial com el Palau de Pedralbes, ja que “qualsevol actuació de nova planta o ampliació volumètrica dins l’àmbit del pla especial hauria d’anar acompanyada d’un informe d’impacte patrimonial“, fet que no s’ha tingut en compte.

El nou edifici que la UB construirà al Campus Diagonal, al costat nord, per traslladar la Facultat de Matemàtiques al Campus Diagonal i ampliar la d’Economia / UB
El nou edifici que la UB construirà al Campus Diagonal, al costat nord, per traslladar la Facultat de Matemàtiques al Campus Diagonal i ampliar la d’Economia / UB

Per altra banda, remarquen que durant tot el procés que ha culminat amb pla aprovat s’ha incomplert el reglament municipal de participació ciutadana i hi ha hagut una “manca absoluta d’informació”. Això motiva unes altres demandes com l’incompliment de la previsió de reserva de places d’aparcament o la sensació d’ofegament que patirà el barri de Zona Universitària amb aquests dos volums. En aquest darrer cas, posen com a exemple la reubicació d’un polèmic edifici de vuit plantes que estava previst aixecar a Vall Hebron. La volumetria d’aquesta construcció, juntament amb les característiques del solar, havia generat rebuig entre el teixit veïnal de la zona i finalment l’Ajuntament va apostar per traslladar l’immoble.

El nou edifici que la UB construirà al Campus Diagonal, al costat nord, per traslladar la Facultat de Matemàtiques al Campus Diagonal i ampliar la d’Economia / UB
El nou edifici que la UB construirà al Campus Diagonal, al costat nord, per traslladar la Facultat de Matemàtiques al Campus Diagonal i ampliar la d’Economia / UB

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa