Un edifici singular de la Vila Olímpica, l’antiga Central de Telefònica, construïda entre els anys 1989-1992, es convertirà en habitatges de luxe. Segons la informació a la qual ha tingut accés el TOT Barcelona, la immobiliària Bonavista convertirà l’immoble en 20 pisos d’alt standing. El projecte, batejat com Bonavista bridge, ha aixecat molta polèmica al barri i l’associació de veïns, que encapçala Jordi Giró, hi està en contra. L’immoble es troba a l’avinguda d’Icària, 136-140, amb la calçada que passa per sota seu. Giró parla molt clar: “És una agressió i un atracament al barri. Canviarà la fisonomia de la Vila Olímpica”.
El planejament permet que en la finca s’hi pugui construir habitatge, ha comprovat aquest mitjà al Pla General Metropolità (PGM) i han confirmat fonts del districte de Sant Martí. Tot i que es va fer en l’època olímpica i les seves formes rectangulars i el·líptiques, unides per un pont, fan que destaqui, l’immoble no està preservat. En tractar-se d’una llicència d’obres superior als 2.500 m², el permís s’està tramitant des de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament.
Els veïns, a l’espera de veure l’expedient del projecte
L’entitat veïnal considera que la Central de Telefònica forma part de la identitat del barri i s’hauria de mantenir tal com està, tot i que se li donin uns nou usos. Giró explica que en assabentar-se del projecte va demanar informació al consistori. En una primera resposta, se li va comunicar que la promotora havia demanat un canvi d’ús i fer habitatge. Ara, està pendent de tenir accés a l’expedient per conèixer al detall què s’hi farà. D’entrada, per les imatges que ha vist en el dossier promocional, l’edifici podria créixer en volumetria, i el color metal·litzat de la façana donaria pas a un color fusta. “Canviarà totalment la imatge que té ara i per les fotos, el pont guanyarà alçada. Si no es treuen metres quadrats d’un altre lloc, vol dir que l’edifici tindrà més volumetria”. Segons Giró la Central de Telefònica, “és un edifici institucional, un edifici porta de la Vila Olímpica. És la segona agressió al barri. La primera va ser el macroalberg juvenil que es va fer en un altre immoble singular, un dels tres edificis pont, a l’avinguda d’Icària, 145″.
Tres edificis en un de sol
Bonavista planteja la transformació de l’antiga Central de Telefònica com tres edificis diferents: Prisma, Pont i El·lipse, segons els noms que els hi ha posat. En el dossier promocional, la immobiliària diu que en l’Edifici Prisma “els espais exteriors s’integren amb les gelosies per a tamisar la llum i atorgar protecció solar i privacitat” I afegeix: “Cada habitatge es converteix en un refugi perfecte per a descansar i gaudir de l’entorn natural. Les habitacions àmplies i lluminoses, amb banys integrats, creen un ambient que convida a relaxar-se i a desconnectar”. Pel que fa a l’Edifici Pont, la promotora en destaca que els habitatges, “penjats sobre l’eix del carrer, ofereixen unes vistes úniques sense cap obstacle davant, i espais per a relaxar-se i gaudir del clima mediterrani”. I, finalment, de l‘Edifici El·lipse en fa valdre “les seves formes corbades i espais exteriors generosos”, i assenyala que els pisos es distingeixen pel seu disseny innovador i funcional “i brinden l’oportunitat de gaudir de l’entorn circumdant des de la comoditat de la llar”.
Segons el dossier de Bonavista, que aprofita la celebració de la Copa Amèrica de vela per a la promoció, la reforma de l’edifici la farà el despatx Batlle i Roig. El projecte “conserva l’estructura i essència futurista de l’edifici original, convertint-lo en un nou punt de referència de disseny i sostenibilitat que contribueix a revitalitzar el teixit urbà barceloní”. Amb aquesta rehabilitació, la immobiliària afirma que l’edifici recuperarà “el seu esperit innovador” i l’arquitectura mediterrània quedarà reflectida en l’ús de materials naturals com l’estuc, la fusta i el maó, a més de l’aprofitament de terrasses i la llum natural.
De la reforma que es farà, la promotora en destaca també, entre altres aspectes, els balcons i terrasses, concebuts com extensions de l’interior dels habitatges, el gimnàs privat del soterrani i una piscina i zona chill-out amb molta vegetació. I de les façanes, dotades de volades, pèrgoles i gelosies, n’assegura que crearan “un escut protector contra la radiació solar, reduint dràsticament el consum d’aire condicionat a l’estiu, mentre que l’innovador sistema d’aïllament, que minimitza la pèrdua de calor”, farà “l’hivern més suportable”.
Sobre el projecte, l’associació de veïns de la Vila Olímpica recorda que el nou edifici haurà de reservar un 30% de la promoció a habitatge social -de fet, es tracta d’una normativa que el govern de Jaume Collboni vol revisar amb Junts per Catalunya-Trias per Barcelona-, i considera que a la Vila Olímpica no es necessiten apartaments de luxe. “No és Beverly Hills. Necessitem habitatge per a la gent del barri”.
Els arquitectes originals no el van fer per a usos residencials
En la publicació Arquitecturacatalana.cat, els arquitectes de la Central de Telefònica de la Vila Olímpica, el despatx Bach-Mora, format per Jaume Bach i Gabriel Mora, explica que el Pla Especial de la Vila Olímpica preveia la construcció d’una sèrie “d’edificis porta”, a cavall entre el final de l’Eixample i la mateixa ordenació de la Vila Olímpica, al costat del mar. Un d’aquests edificis era l’antiga central. I del que es diu queda clar que són “edificacions singulars, no destinades a residència, sinó a activitats diverses com els serveis”.
Situada a la confluència de l’avinguda Icària amb el carrer Joan d’Àustria, la Central de Telefònica va ser plantejada “com la unió de dos cossos independents, tant en el seu sentit funcional com estètic”, van detallar Bach-Mora a Arquitecturacatalana.cat. Els dos edificis “queden units per un pont sobre el carrer i un soterrani comú”. I afegeixen: “El volum de planta rectangular, pràcticament cec, conté els equips i maquinària telefònica, mentre que l’el·líptic i envidrat, les oficines. El cos prismàtic queda aplacat en pedra, amb una façana desplomada que es retreu per a aconseguir més espai interior. L’el·líptic es revesteix de planxa ondulada d’alumini, adoptant aquesta geometria per a aconseguir esveltesa, perquè té menor altura. La unió per sobre del carrer conté les rampes de comunicació i una sala polivalent de descans amb vista a la muntanya i a la mar”. Finalment, els arquitectes subratllen que “totes dues figures creen una tensió formal interessant pel que suposen aquests edificis simbòlics de la Vila Olímpica, resolent el pesat problema iconogràfic d’un pas, pont o portal i oferint una convenient imatge d’edifici públic”.
2 
2 
