Fa just quatre mesos, el teixit associatiu de Sarrià protagonitzava una unió de forces unànime sense massa precedents al barri. La plataforma Defensem Can Raventós -que fa anys que lluita per preservar la masia protegida homònima i el jardí que l’envolta- presentava de la mà de l’assemblea d’entitats de cultura popular el projecte per transformar aquest edifici en la Casa de Cultura Popular de Sarrià. La proposta buscava un doble objectiu: donar resposta a la manca crònica d’espais que afecta agrupacions com els castellers, que no tenen un lloc on assajar de manera digna, i alhora aconseguir que la finca afectada passés a ser íntegrament de titularitat pública. D’aquesta manera, la plataforma veïnal renunciava a una part del jardí en favor d’una solució de consens que desbloquegés el cul-de-sac urbanístic que persegueix aquests terrenys des que el TSJC anul·lés el pla i la llicència atorgada a la immobiliària Corp per construir-hi de 59 pisos de luxe, una sentència refrenada pel Tribunal Suprem.
Fins aleshores, l’executiu barceloní es decantava per una permuta urbanística parcial, que permetia als promotors immobiliaris l’edificació de més de 1.600 m² de sostre als jardins, flanquejats pels carrers de Fontcoberta i Bonaplata. Concretament, el consistori comprava la masia senyorial del 1848 (amb una superfície de 424,85 m² de sòl i 1.065,55 m² construïts) i una part de la zona verda (1.200,98 m²) mentre que la immobiliària es quedava amb la propietat del bloc projectat al carrer de Bonaplata, a més de dues parcel·les que es destinarien a habitatge privat, “amb una franja de 5 metres de jardí privat dins dels 10 metres de separació que fixa la fitxa del Catàleg de protecció del patrimoni, i ni tan sols havent d’assumir el 30% d’habitatge social”, tal com denunciava la plataforma. Tot plegat suposava recuperar l’edifici com a equipament públic, però destinant un 30% de la finca a usos privats -amb pisos que podrien arribar a costar 2,1 milions d’euros- i sense garanties que la reserva d’habitatge protegit es quedava al districte de Sarrià-Sant Gervasi.
La proposta de la plataforma i les entitats de cultura popular -amb el suport de l’Associació de Veïns de Sarrià- obria un nou escenari en les negociacions entre l’administració i Corp. La permuta total dels terrenys implicava traslladar l’aprofitament urbanístic de la immobiliària a altres solars, de manera que des de Defensem Can Raventós van presentar també al consistori un llistat amb diferents finques de la zona disponibles per a aquest traspàs i que permetien mantenir aquest 30% d’habitatge protegit al districte. La iniciativa sembla que va caure en gràcia a l’Ajuntament. Segons ha pogut saber el TOT Barcelona de fonts pròximes al cas, l’executiu ha donat llum verda al projecte de la Casa de Cultura Popular de Sarrià i ja està negociant amb Corp la permuta total de la masia i els jardins. En concret, es planteja que aquest aprofitament urbanístic al qual té dret la promotora es reparteixi entre tres solars diferents: un qualificat d’equipament de 1.400 metres quadrats i ubicat al carrer del Monestir i dos més de 500 metres quadrats cadascun situats al marge de la ronda de Dalt (carrer d’Isaac Newton), molt a prop de l’avinguda del Tibidabo. Un d’aquests terrenys ja està catalogat urbanísticament com a sol per a habitatge, de manera es podria començar a construir immediatament. Per als altres dos, abans d’edificar s’hauria de modificar el Pla General Metropolità (PGM).
Decisió en mans de la immobiliària
Després d’aconseguir el vistiplau municipal, la iniciativa fa setmanes que està en mans de Corp, que encara no s’ha pronunciat al respecte. Sobre el paper, la permuta amb els terrenys proposats hauria de tenir un cert interès per a la promotora, donada la ubicació privilegiada dels nous solars i la disputa judicial que acompanya la finca de Can Raventós. Amb tot, des de la plataforma veïnal consideren que l’empresa està fent tot el possible per bloquejar la iniciativa i mantenir els seus plans originals només amb alguns lleugers retocs. A l’espera d’una resposta oficial de la immobiliària, el projecte de la Casa de la Cultura de Sarrià es manté de moment en l’aire, tot i l’elevat nivell de consens amb què compta. “Aquesta precarietat de les entitats fa massa temps que dura i s’ha de revertir. La proposta encaixa perfectament amb una de les necessitats més urgents del barri”, remarcava ara fa quatre mesos el portaveu de l’assemblea d’entitats de cultura popular, David Porta, destacant especialment el maltractament sistemàtic al qual s’ha sotmès a agrupacions històriques com els castellers.
En aquest sentit, per tal de donar cabuda a totes les entitats que ho necessitin, el projecte ciutadà contemplava substituir l’edifici d’alt estànding que Corp volia construir a l’extrem del carrer de Bonaplata, aprofitant al màxim el sol disponible, per un annex contigu al recinte d’uns 500 metres quadrats de sostre. Aquest espai permetria als castellers, per exemple, poder tenir un lloc fix on assajar que s’adeqüi a les seves necessitats.
Fonts municipals consultades per aquest mitjà confirmen que la proposta de permuta total ha estat traslladada a la immobiliària, que encara no ha donat resposta. Les mateixes veus indiquen que l’objectiu de l’Ajuntament és que l’acord definitiu “materialitzi una proposta que permeti preservar la masia com a equipament i el jardí com a zona verda, així com garantir que tots els habitatges es queden al mateix districte”.
Una victòria judicial cuinada a foc lent
Cal recordar que l’origen de la disputa per Can Raventós es remunta abans inclús del 2016, quan Corp presenta el seu primer projecte per construir pisos de luxe en aquesta finca, fins aleshores ocupada per un frondós jardí. Els veïns a presentar una primera tongada d’al·legacions per aturar el pla i salvar la zona verda. Van aconseguir momentàniament bloquejar l’edificació, però el consistori va acabar validant un segon projecte d’obres l’any 2020. Aquest contemplava preservar l’edifici, que està catalogat i té un nivell de C en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona, i el buidatge gran part del jardí que envoltava la masia, construint diversos nous volums en els terrenys. Davant d’aquesta amenaça, la plataforma va presentar un any després una denúncia a l’Oficina Antifrau de Catalunya, on s’al·legava que el projecte s’havia tirat endavant amb certes irregularitats com presumptes conflictes d’interessos per part de l’equip de govern del moment.
La resolució arribava en forma de victòria veïnal el novembre del 2023, gairebé tres anys després de l’inici del procés i quan les màquines ja havien arrasat bona part del jardí. De fet, només un dictamen del Servei d’Arqueologia de Barcelona, que ordenava la suspensió dels treballs després de detectar diverses deficiències, havia aconseguit fins aleshores interposar-se en els interessos dels promotors l’octubre del 2023. Ho havia fet quan la zona verda ja havia quedat reduïda a una cinquena part de la seva superfície i amb els últims exemplars supervivents afectats tant per la sequera com pels solcs que havien de servir de fonament per al pàrquing projectat als terrenys. La disputa judicial pel contenciós administratiu interposat el 2021 seguiria el seu curs fins al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que també es pronunciava a favor de la resistència veïnal i en contra dels recursos de la immobiliària. El torcebraç no culminaria fins a principis del passat mes de juny amb el veredicte igualment favorable del Suprem, un posicionament pioner al qual moltes entitats en situacions semblants s’aferren confiant que marqui jurisprudències.
