Tanqueu els ulls. Imagineu una rambla verda que comença a Sarrià i connecta la part alta de la ciutat amb el barri de Sants. Un passeig continu amb arbres a banda i banda que travessa la Diagonal i substitueix el torrent de vehicles que és actualment la ronda del Mig en el tram entre la plaça de Prat de la Riba i el carrer de Mejía Lequerica. Pot semblar una vista utòpica, però el cobriment de l’últim tram d’aquesta “autopista urbana” que queda pendent no és impossible. Ans al contrari, és viable tècnicament i, fet per fases, també econòmicament. Els diferents estudis que s’han fet al respecte i als quals ha tingut accés el TOT Barcelona dibuixen dues grans actuacions en superfície a la Gran Via de Carles III -una per sobre la Diagonal i una altra per sota- que tindrien un cost aproximat de 24 milions d’euros. A aquesta xifra caldria sumar-li el soterrament de la via, que implica rebaixar el terra fins als cinc metres i mig de profunditat en dos punts d’un traçat que ocupa uns 800 metres en total. Bona part del projecte, però, podria finançar-se amb fons europeus, com ja va passar entre el 1995 i el 2003 amb la primera part de la cobertura, que s’estén entre els carrers d’Antoni Campmany i Mejía Laquerica.
Des de principis de la dècada dels 2000 fins a l’actualitat s’han dut a terme diversos projectes o aproximacions preliminars sobre el cobriment d’aquest darrer tram de la ronda del Mig. La mateixa dupla d’arquitectes que va realitzar l’última part del traçat soterrat, Jordi Henrich i Olga Tarrasó, ja va fer en el seu moment estudis previs de com s’hauria de fer l’ampliació d’aquesta cobertura fins a la Diagonal. Sobre el paper, s’hauria de poder repetir el model utilitzat ara fa 20 anys, que consisteix en un passeig central longitudinal amb connexions transversals per als vianants i amb una ampliació de les voreres laterals. Com a solucions tècniques per tapar la via, aleshores es va optar per col·locar una llosa per cobrir-la i es va rebaixar el traçat de la calçada en la zona més pròxima a l’Hospital Universitari Dexeus. En aquell avantprojecte que data de l’any 2000, es proposava eliminar l’accés soterrat actual del carrer de Sabino Arana per fer-lo en superfície, seguint les mateixes característiques que la travessera de les Corts, i connectant-lo al pas per sota de la Diagonal. Els arquitectes plantejaven ja en aquell moment el soterrament del tram fins a la plaça de parta de la Riba, connectant amb el túnel de la ronda del General Mitre. Tot plegat per poder cobrir els dos traçats creant una rambla que travessés el passeig de la Diagonal i s’allargués fins a la part baixa de Sarrià.
Una rambla en alçada per salvar un col·lector
Aquest estudi va ser el primer, però, no seria l’últim. Vuit anys després, es presentaria una tesi doctoral a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB), que depèn de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), on s’abordava precisament el cobriment del darrer tram de la ronda del Mig per sota de la Diagonal. L’autor era Daniel Auledas i el projecte tenia per objectiu definir a escala constructiva els treballs necessaris per a la realització d’aquesta actuació. La solució aportada en aquest estudi detallat era la creació d’una cobertura d’uns 290 metres per finalitzar la rambla que puja des de Sants, prioritzant la facilitat en l’execució i el mínim cost i impacte en les estructures existents a la zona. Es preveia l’habilitació d’un carril bici fins a la plaça de la Reina Maria Cristina, continuant la via ja existent, i la instal·lació de zones enjardinades per dissimular el desnivell entre els laterals i la rambla central, que quedaria uns tres metres per sobre. Amb aquestes especificacions, s’establia un termini màxim d’execució de les obres de quinze mesos -disset si comptem l’afectació de serveis- amb un cost total d’uns 11,3 milions d’euros, tenint en compte també expropiacions i l’ocupació temporal de terrenys privats, així com els treballs tant subterranis com en superfície.
El projecte plantejava mantenir l’accés des del carrer de Sabino Arana per la seva importància com a entrada directa a la ronda des de la Diagonal en sentit Besòs. Això sí, construint-ne un de nou a 2,3 metres més de profunditat i aprofitant part del vell per fer una entrada en direcció muntanya des de la Gran Via de Carles III. Tot plegat per evitar qualsevol afectació al col·lector T540, que passa a uns dotze metres sota terra i que també impedeix que la nova rambla central pugui quedar al mateix nivell que els laterals. Per aquest motiu, proposa un soterrament parcial dels carrils centrals, de tal forma que les calçades estiguin com a mínim a tres metres de fondària i el passeig uns tres metres per sobre de les voreres laterals. Aquesta solució es podria aplicar utilitzant un entramat de pantalles laterals i bigues pretesades, un sistema que fa que no sigui necessari instal·lar suports al mig de la ronda que podrien sobrecarregar la zona per on passa el col·lector esmentat.
La Diagonal, una oportunitat i no una barrera
La proposta més recent que aborda la cobertura agafa el relleu d’aquell avantprojecte primigeni del binomi d’arquitectes. Es tracta d’un estudi molt preliminar elaborat el juliol del 2022 pel mateix Henrich en col·laboració amb Francisca Vidal i a petició dels veïns de la zona afectada que es troba per sobre de la Diagonal. Així doncs, es planteja repetir el model utilitzat fins al carrer de Mejía Lequerica, però entre Maria Cristina i la plaça de Prat de la Riba. El resultat: un passeig pacificat i arbrat sobre la llosa que cobriria el tronc central de la ronda del Mig, eliminant la contaminació acústica i ambiental. Això permetria no només connectar d’una manera més amable la Diagonal i la part baixa de Sarrià, sinó que recosiria les dues parts del barri ara separades per aquesta colossal barrera urbana. La intervenció també contemplaria l’ampliació de la vorera del costat Llobregat, que és un camí escolar, però, que en aquests moments és “totalment insuficient i perillosa”, ja que amb prou feines fa un metre i mig. Alhora, se simplificarien les dues rampes que troben en aquest tram, substituint-la per una de sola que donés accés a la via soterrada.
Potser un dels punts més interessants de la proposta és l’habilitació d’un nou gran pas de vianants central per travessar la Diagonal, que enllaçaria amb la part inferior de la Gran Via de Carles III amb l’objectiu de donar continuïtat a una eventual ampliació de la rambla des de Mejía Lequerica. El resultat aproximat és el que es pot veure en la recreació virtual que il·lustra aquest mateix article. L’actuació per urbanitzar la superfície d’aquest tram de prop de 400 metres tindria un cost aproximat de dotze milions d’euros, als quals caldria sumar el soterrament de la ronda en un punt concret on no n’hi ha prou amb col·locar la llosa. Tot plegat, però, es podria finançar amb fons europeus com els Next Generation, recorden tant l’autor del disseny com el veïnat. Si sumem les dues intervencions a banda i banda de la Diagonal, ens dona que el cobriment dels dos trams de la via restants s’elevaria almenys fins als 24 milions d’euros, com esmentàvem inicialment.
L’estudi fantasma i alternatives que creen culs de sac
Cal recordar que almenys hi ha un altre estudi de viabilitat tècnica i econòmica sobre aquesta cobertura realitzat per Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA) i que es va finalitzar el passat mes de desembre. Aquest mitjà ha provat de conèixer els resultats d’aquesta anàlisi sense èxit, de manera que el veredicte dels tècnics de l’empresa municipal és tota una incògnita. Per la seva banda, fonts municipals es limiten a apuntar que l’equip de l’arquitecte en cap de l’Ajuntament, Maria Buhigas, està treballant actualment en un segon informe de viabilitat tant tècnic com ambiental que es presentarà pròximament. Les mateixes veus precisen que aquest estudi inclourà també “possibles alternatives de millora de l’entorn com cobertures parcials per minimitzar l’impacte actual de la ronda als entorns i als veïns”.
L’opció de les cobertures parcials, però, no acaba de convèncer ni als veïns ni als especialistes. “Només seria un pegat. No es tracta tan sols de treure l’impacte de les sortides de la ronda, sinó de crear un espai de passeig que doni continuïtat a l’espai públic i alhora elimini el soroll i la contaminació. I, això, passa per un cobriment total”, remarca Henrich. L’arquitecte insisteix que el projecte es pot fer per trams i fases, tal com es va fer fins al 2003, i subratlla la importància d’accedir al capital que reparteixen els fons europeus. “Quan vam començar les primeres fases de cobertura no sabíem si continuarien, però el resultat ha estat una oda a l’espai públic. Els espais que acaben en un cul de sec no funcionen i tenim l’oportunitat de fer un passeig on avui dia hi ha una barana que dona al fum”, reflexiona.
3 
