Ja fa més de tres anys que la Via Laietana, una artèria que uneix l’Eixample i la façana marítima, està en obres. La remodelació per reduir el trànsit del carrer va començar l’1 de març del 2022 i ara està a punt d’acabar-se. A peu de carrer, els rètols indiquen que les feines acabaran el juny del 2025, el mateix que diuen fonts d’Urbanisme, però l’alcalde Jaume Collboni avança aquest calendari. Als micròfons de RAC 1, aquest dimarts dir que la Via Laietana es podria inaugurar en un termini d’uns dos mesos, és a dir cap al maig. Amb un pressupost de 33 milions d’euros, la reforma ja està acabada entre la plaça d’Urquinaona i la plaça d’Antoni Maura, i en aquests moments s’ultimen els treballs entre Antoni Maura i la plaça d’Idrissa Diallo i la de Correus.
Obra “molt delicada”, segons l’alcalde
Segons Collboni, es tracta d’una obra “molt delicada”, que s’ha hagut d’executar per fases, ja que no es podia tallar l’aigua, la llum, la telefonia i el gas. D’altra banda, el pont del metro (L4) està molt a prop de la superfície i això ha obligat a treballar amb molta cura. “Les coses s’han de fer bé, a consciència, amb rigor i sobretot amb seguretat”. En el cas de la Via Laietana, l’alcalde espera que en un parell de mesos tot estigui enllestit per inaugurar. El president de l’associació de veïns i comerciants de la Via Laietana David González valora al TOT Barcelona “la velocitat” de les obres i que tenien la sensació que podien acabar-se abans. Dimarts vinent tenen una reunió amb el districte de Ciutat Vella, on espera que els informin, però les paraules de l’alcalde indiquen que la reforma encara la recta final.
Des de l’àrea d’Urbanisme i l’empresa municipal Bimsa, que gestiona la reforma de la Via Laietana, estiren una mica més el calendari que Collboni, però no gaire més, ja que les obres “avancen a bon ritme”, i preveuen acabar al llarg del juny. Els trams de Consolat de Mar, Idrissa Diallo i Correus estan pràcticament enllestits, i ara es treballa en els entorns dels carrers de la Fusteria i Argenteria, que s’acabaran a finals de maig. En dies vinents, s’iniciarà la pavimentació de l’entorn de Jaume I. I la part final del carrer, és a dir, és a dir, la confluència del passeig de Colom i Isabel II, estarà finalitzada al juny. No obstant això, la pavimentació d’aquest àmbit es deixarà pel juliol, “coincidint amb la reducció de mobilitat de l’estiu”.
Una sentència en contra
La remodelació ha estat polèmica perquè un jutjat de Barcelona la va tombar. La sentència va concloure que la tramitació del procediment del projecte urbanístic no va ser el correcte i per a dur a terme la transformació hauria estat necessària una modificació del Pla General Metropolità (PGM), la qual cosa no es va fer. L’Ajuntament va recórrer contra la decisió judicial, la resolució de la qual encara no es coneix.
Com quedarà la circulació de la Via Laietana?
A peu de carrer, la remodelació de la Via Laietana està acabada entre Urquinaona i Antoni Maura, amb dos carrils de baixada, un per a busos, taxis i bicicletes, enganxat a la vorera del costat Llobregat, i un altre per al vehicle privat. De pujada, amb el carrer de Jonqueres, ja convertit en zona de vianants, hi ha un carril que quan les obres estiguin acabades podran usar els busos i els taxis i el que l’Ajuntament n’anomena “trànsit local”. És a dir, veïns i persones que vagin a l’aparcament de B:SM de l’avinguda de Francesc Cambó, on es troba el mercat de Santa Caterina, entre altres. També hi ha un carril bici segregat a tocar de la vorera del costat Besòs. Ara mateix, pocs ciclistes utilitzen el carril de baixada compartit amb busos i fan servir el carril bici de pujada també per baixar la Via Laietana. En canvi, el citat carril de baixada sí que el fan servir motoristes, quan ho tenen prohibit.
El vehicle privat no podrà pujar d’una tirada
Segons explica el president de l’associació de veïns i comerciants, aquest dibuix de circulació es mantindrà un cop acabin les obres i caldrà veure “l’impacte real” que tindrà. L’objectiu de l’Ajuntament és que un vehicle privat no pugui pujar des de la façana marítima fins a Urquinaona i tot apunta que s’instal·laran càmeres per garantir-ho. Sí que es podrà fer si el conductor estaciona en un dels aparcaments perquè té la intenció d’anar a comprar. González explica que volen demanar a l’Ajuntament que els conductors que baixin per la Via Laietana i estacionin a l’aparcament de Saba de l’avinguda de la Catedral se’ls permeti després pujar també en direcció a la plaça d’Urquinaona en lloc d’haver d’anar obligatòriament en direcció a Correus.
Es dispara l’interès comercial per la Via Laietana
Les obres de Via Laietana han disparat l’interès comercial del carrer. Segons la consultora immobiliària Laborde Marcet, “es tracta d’un dels eixos amb més projecció”, amb moltes marques interessades per instal·lar-s’hi. Des de l’associació de veïns i comerciants, González destaca que a la zona on s’ha acabat la reforma hi ha més activitat econòmica, la gent passeja més (amb voreres de més de quatre metres), s’ha millorat l’enllumenat i la velocitat dels vehicles és menor. La reforma ha permès també la recuperació d’edificis i locals en desús. Un dels més importants és l’antic Palau del Cinema, que es reconverteix en oficines. També ha obert l’immoble de la Via Laietana, 26. Es tracta de la Casa Bartomeu Trias, construïda fa un segle per Francesc Guàrdia Vial i reformada per Núñez i Navarro. Batejat com a Pier 07, ofereix uns 6.000 m², dividits en vuit plantes, per a projectes innovadors i funciona com a hub empresarial vinculat a l’àmbit de la salut i ciències de la vida. Precisament, Núñez i Navarro és propietari d’una altra finca singular, l’antiga seu central de la Caixa, a la cantonada amb el carrer de Jonqueres, de la qual encara no ha concretat quin ús li’n donarà.
El hub empresarial de Correus, pendent
El novembre passat es va estrenar l’edifici nou de CCOO, a la confluència amb el carrer de l’Argenteria, després de 15 anys agonitzant. I queda per executar la transformació de l’edifici de Correus en un hub empresarial i d’atracció de talent vinculat a les noves tecnologies i a la digitalització. El projecte es troba paralitzat pel diferent valor de la taxació feta per Correus i el Consorci de la Zona Franca, que ha de desenvolupar la iniciativa. Al gener, fonts del Consorci van explicar que estan l’espera si poden negociar la compra de l’edifici a un preu raonable -entre 18 o 20 milions- o acordar una cessió d’ús a llarg termini amb Correus, perquè la inversió que s’haurà de fer serà elevada.
Una campanya per canviar el relat negatiu
Un cop acabades les obres, l’associació de comerciants i veïns diu que caldrà dur a terme una campanya de comunicació i promoció de l’artèria per “canviar el relat negatiu” dels darrers anys, en què s’ha instaurat en l’imaginari que el carrer estava tancat. González reconeix que no serà fàcil, després de tants anys en obres, però veu totalment necessari fer-ho per explicar que la Via Laietana és un carrer “obert i accessible” per recuperar no només la gent de Barcelona, sinó de l’àrea metropolitana.
Trobades cinc cases medievals
Com era previsible, les obres de Via Laietana han comportat que hagin sortit a la llum troballes arqueològiques. Les últimes s’han presentat aquest mateix dimecres al carrer de la Fusteria, que s’està reurbanitzant. Es tracta de cinc cases d’origen medieval, així com la seva evolució fins a l’enderrocament l’any 1909, i la posterior construcció de la Via Laietana i l’edifici de Correus. “Els treballs arqueològics han posat al descobert la planta baixa i alguns soterranis d’aquests habitatges, juntament amb un tram del paviment de les Voltes dels Encants, que antigament s’obrien a la plaça de Sant Sebastià i als carrers de la Fusteria i Ample històrics. Entre les troballes més destacades hi ha un paviment ceràmic del segle XIV, així com diverses estructures medievals i postmedievals, incloent-hi pous, dipòsits i xarxes de sanejament”, ha sintetitzat l’Ajuntament.
