El 20 de setembre del 1997 s’enderrocava el camp de Sarrià. Feia just tres mesos que el Reial Club Deportiu Espanyol havia jugat el seu darrer partit i les màquines ràpidament arrasaven l’estadi, generant una forta expectació ciutadana i deixant un forat immens a la zona baixa d’aquest barri barceloní. Mig any després de la demolició, començava a veure la llum el projecte per reurbanitzar la zona, que preveia la construcció de diversos blocs de pisos juntament amb la millora de la mobilitat amb el soterrament de la ronda del General Mitre a l’altura de la plaça de Prat de la Riba. El 25 de febrer del 1998 es presentaven unes al·legacions al planejament des del barri de les Corts, a l’altra banda de la Diagonal. Les signaven quatre representants veïnals del moment, un dels quals ja traspassat. Demanaven al consistori prioritzar el cobriment d’un altre tram d’aquesta artèria de la ciutat, que després d’aquesta plaça agafa el nom de Gran Via de Carles III a la superfície i de ronda del Mig al subsol. En concret, el que va de la travessera de les Corts fins a la Diagonal, una “barrera deshumanitzant única a Barcelona” que data dels setanta i impulsada sota el mandat de l’alcalde Josep Maria de Porcioles.
Gairebé tres dècades han transcorregut des d’aquelles al·legacions. Malgrat que les actuacions iniciades a mitjans del noranta per cobrir la ronda del Mig van aconseguir configurar un nou passeig verd des del carrer de Sants fins a l’Hospital Universitari Dexeus, l’últim tram per sota de la Diagonal, que va fins al carrer de Mejía Lequerica, no va arribar mai a completar-se. Tampoc ho va fer el tros de via ubicat immediatament per sobre de la Diagonal, d’uns 400 metres de longitud i que connecta precisament amb la plaça de Prat de la Riba. En aquest temps, una de les impulsores del recurs ciutadà d’ara fa 27 anys ha mort. Encara al peu del canó, però, trobem una altra de les sotasignants de les al·legacions com la Felisa Marco. Aquesta veïna de 74 anys viu des del 1976 en un dels blocs de pisos de Mejía Lequerica. “La reclamació fa temps que va començar… Es va poder cobrir amb fons europeus de Sants cap a dalt i va quedar pendent l’última part, que es va dir que es faria a poc a poc fins al 2006. Era un moment dolç, però la cosa va quedar aquí i aleshores vam pensar que ens havíem de conformar”, recorda en una conversa amb el TOT Barcelona.
Els arguments que s’utilitzaven en aquelles al·legacions primigènies del 1998 són pràcticament idèntics als que els veïns continuen avui dia posant sobre la taula de l’administració local: que tenir un “autopista urbana” d’onze carrils en plena ciutat “no té sentit” actualment i que la ronda és una ferida que divideix barris en dos a més de ser un focus de soroll i contaminació ambiental extraordinari. Aquesta trajectòria de gairebé tres dècades de lluita ha fet que ara coincideixen sota un mateix paraigua veïns veterans com Marco amb d’altres de més recents com la Núria Carulla, que fa 13 anys que viu en un dels pisos de sota la Diagonal que donen directament a la ronda del Mig.
“Soc de les Corts de tota la vida, els meus fills han nascut i han anat a l’escola aquí. Si em vaig mudar va ser perquè estava previst que es cobrís. Em vaig decidir perquè pensava que en un futur això canviaria”, assegura. En comptes d’un passeig verd, Carulla ha hagut d’anar posant a poc a poc dobles vidres a casa seva, actuació que no ha pogut cobrir amb una subvenció perquè ho ha fet progressivament a mesura que podia pagar-ho. L’efecte que ha tingut aquesta mesura ha estat limitat: “Em desperto a la nit amb sobresalts, cosa que abans no en passava. A l’estiu tampoc vols tenir les finestres obertes i busques alternatives… Pensava que l’Ajuntament tenia sensibilitat amb la contaminació i que es taparia aquest forat. Em sento enganyada”, lamenta.
Dos barris units i un estudi que no arriba
La croada ciutadana, però, fa temps que ja no és una qüestió només de sota la Diagonal. Després de la pandèmia del coronavirus, un grup de veïns del tram de la ronda ubicat per sota de la plaça de Prat de la Riba van començar a mobilitzar-se per fer soroll i reclamar el cobriment d’aquesta part de la via. Així va néixer l’entitat Millorem Barcelona, que posa el focus no només en la contaminació, sinó també en la difícil mobilitat que presenta aquesta zona, que pertany al barri de Pedralbes i que és un punt de pas per als alumnes de moltes de les escoles i instituts que hi ha als voltants. Aquest darrer punt és especialment rellevant si tenim en compte que les voreres laterals d’aquest tram són molt estretes -un metre i mig- i els vehicles hi circulen a velocitat elevada.
“Aquest és un barri que costa de mobilitzar, però molta gent hi està a favor perquè veuen que s’han fet intervencions a la resta de la ronda i que queda aquest tram aquí oblidat”, apunta una de les impulsores. A tot això, s’hi ha de sumar les dificultats en la mobilitat que també provoca el disseny actual de la plaça de la Reina Maria Cristina, un indret que s’ha convertit -en paraules dels veïns- en una “gran estació encoberta d’autobusos” per on circulen més de 26 línies diferents, sense comptar els autocars.
L’entrada d’aquesta associació en el taulell polític ha permès sacsejar les peces i ha actuat d’impuls per tornar a posar el cobriment de la ronda del Mig a primera línia. De fet, el consell plenari del districte de les Corts ja va aprovar el febrer del 2024 una moció que demanava encetar els estudis per implementar les obres a la via barcelonina. La reclamació a l’Ajuntament va tirar endavant amb els vots a favor dels grups de Trias per Barcelona -el proponent- Barcelona en Comú, el PP i Vox, i l’abstenció dels socialistes, així com del grup d’Esquerra Republicana. La proposta demanava al consistori iniciar l’estudi de viabilitat tècnica i econòmica del projecte en aquell mateix any 2024; incloent-hi una partida dedicada als pressupostos del curs. La primera part d’aquesta moció ja està completada. BIMSA va enllestir el seu estudi el passat mes de desembre, però l’executiu va apostar per demanar un segon estudi complementari dirigit per l’equip de l’arquitecte en cap de l’Ajuntament, Maria Buhigas. La previsió era que aquest informe estigués disponible a tot estirar el 28 d’abril, un termini que no s’ha complert.
Fonts municipals consultades per aquest mitjà apunten que “actualment s’està treballant en un informe tècnic i ambiental de viabilitat que es presentarà pròximament i que inclourà també possibles alternatives de millora de l’entorn com cobertures parcials per minimitzar l’impacte actual de la ronda als entorns i als veïns”. Les mateixes veus no revelen quin és el veredicte de l’estudi de BIMSA ja completat, que és tota una incògnita, ni posen nova data per a la presentació d’aquesta segona anàlisi de l’actuació. En paral·lel, els veïns afectats ja han demanat formalment una reunió amb l’alcalde Jaume Collboni per exposar-li la problemàtica i demanar que es concreti un projecte per poder avançar en la definició d’un calendari per a la cobertura d’aquest darrer tram.
Un projecte viable tècnicament i econòmicament
Una de les veus autoritzades per analitzar la viabilitat del soterrament de la ronda del Mig és en Jordi Henrich. Aquest arquitecte -juntament amb l’Olga Tarrasó- va ser un dels autors del projecte d’ordenació i cobertura d’aquesta via entre els carrers d’Antoni Campmany i Mejía Laquerica, que es va fer en diverses fases entre el 1995 i el 2003. “Es va fer servir un model que consisteix en un passeig central longitudinal amb connexions transversals per als vianants i amb una ampliació de les voreres laterals. La intenció era que la ronda tingués un mínim impacte i integrar al màxim els diferents elements”, explica. Només cal passejar per aquesta rambla plena d’arbrat per adonar-se que l’actuació va ser tot un èxit i en molts punts no sembla que per sota hi circulin vehicles en quatre carrils. Per fer-ho, van col·locar una llosa per cobrir la via i només en el tram més pròxim a la Diagonal sí que van haver de rebaixar el terra fins als cinc metres i mig de profunditat per poder fer continu el passeig.
Aquest darrer supòsit seria el que s’hauria d’aplicar en dos dels punts conflictius del tram que queda per cobrir, que és d’uns 800 metres en total. Malgrat que aquestes característiques del terreny fan encarir la intervenció, Henrich té clar que el projecte és viable tant tècnicament com econòmicament i que s’hauria de poder finançar amb fons europeus. Tot plegat per configurar una gran rambla que vagi des de la plaça de Prat de la Riba travessant la Diagonal i fins a Sants. “En el seu moment ja vaig proposar que es fes fins a la Diagonal i en vam fer estudis previs. El model que vam fer servir es pot aplicar en aquesta part. És vàlid perquè no solament resol el problema, sinó que també permet integrar les entrades i sortides de vehicles i els passos de vianants”, remarca.
La recreació virtual que va fer l’arquitecte ara fa dues dècades no deu distar molt de l’aspecte que presentava la Gran Via de les Carles III abans de l’obertura de la ronda del Mig. Una foto adjuntada en aquelles al·legacions del 1998 n’és la prova. En aquest espai de passeig central amb arbrat s’hi havia arribat a fer durant anys la festa major del barri de les Corts. “És qüestió de voluntat. Tapar aquest forat irracional ha estat i és un projecte prioritari per a nosaltres”, sentencia Marco.
