Les vacances d’estiu arrencaven amb una notícia majúscula per al veïnat de Sarrià. Dos mesos després que el teixit associatiu del barri protagonitzés una unió de forces unànime per convertir Can Raventós en un epicentre cultural, l’Ajuntament de Barcelona donava llum verda a la proposta ciutadana i començava les negociacions amb la immobiliària Corp per a la permuta total de l’antiga masia i els jardins que l’envolten. L’executiu s’havia decantat fins aleshores per una permuta urbanística parcial, així que aquest canvi de parer obria un nou escenari que tenia per objectiu desbloquejar el cul-de-sac urbanístic que persegueix aquests terrenys. Cal recordar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar el pla i la llicència atorgats a l’empresa per construir 59 pisos de luxe en aquest indret, una sentència refrenada pel Tribunal Suprem.
Si el planejament tombat permetia als promotors immobiliaris l’edificació de més de 1.600 m² de sostre als jardins, amb la nova proposta, Corp mantenia aquest aprofitament urbanístic al qual té dret repartint-lo entre tres solars diferents: un qualificat d’equipament de 1.400 metres quadrats i ubicat al carrer del Monestir i dos més de 500 metres quadrats cadascun situats al marge de la ronda de Dalt (carrer d’Isaac Newton), molt a prop de l’avinguda del Tibidabo. Un d’aquests terrenys ja està catalogat urbanísticament com a sol per a habitatge, de manera es podria començar a construir immediatament. Per als altres dos, abans d’edificar s’hauria de modificar el Pla General Metropolità (PGM). En tot cas, es tractava d’una alternativa prou atractiva perquè la immobiliària la considerés, sobretot tenint en compte la ubicació privilegiada dels nous solars i la disputa judicial que acompanya la finca de Can Raventós. A més, d’aquesta manera es podria mantenir el 30% d’habitatge protegit que ha d’acompanyar la promoció al districte.
Negociacions “molt complicades”
Cinc mesos han passat des de l’inici d’aquestes negociacions entre el consistori i l’empresa. A les portes de les vacances de Nadal, encara no tenim una resposta oficial per part de la promotora. Amb l’objectiu de conèixer precisament com avançaven aquestes converses, la plataforma Defensem Can Raventós -que fa anys que lluita per preservar la masia protegida homònima i el jardí que l’envolta- va prendre la paraula al Consell Plenari del districte de Sarrià – Sant Gervasi celebrat el passat dijous 11 de desembre. “Hem respectat el què se’ns va demanar el juliol passat: discreció i perfil molt baix en la reivindicació per tal d’assegurar i garantir l’èxit en la negociació. Avui, però, cinc mesos després, tot esperant una resolució al recurs de cassació presentat per Corp, us diem que el barri està callat, però no està adormit i lluitarem per la defensa de Can Raventós”, va apuntar la Pilar Cos, una de les portaveus de l’entitat, fent referència també al recurs de cassació presentat per la immobiliària contra l’anul·lació del pla, que hauria de resoldre’s el pròxim gener.
La intervenció va comptar amb la rèplica instantània de la regidora del districte, Maria Eugènia Gay. “La negociació està sent molt complicada, que una promotora renunciï a uns drets urbanístics consolidats no és fàcil. S’està treballant tant com es pot i aquí seguirem. S’ha anat avançant en alguns passos, però en altres és molt complicat, no us ho negaré”, va assegurar la socialista. Per després afegir: “Vam estar mirant totes les propostes que es van correlacionar i s’han considerat molt seriosament”. La resposta de la regidora va agafar una mica a contrapeu a la plataforma, principalment perquè el planejament proposat pel veïnat i validat pel consistori no implica en cap cas una renúncia a l’aprofitament urbanístic, sinó un trasllat d’aquest. Es dona la circumstància que, en un dels terrenys proposats, inclús podria ampliar-se encara més aquest dret a superfície. Per això, defensen que la via de la permuta total implica “passar d’un contenciós llarg incert” a un acord perquè la immobiliària obtingui uns solars “nets de conflicte i amb menys risc de litigi i oposició”, sense perdre la rendibilitat desitjada.
El TOT Barcelona s’ha posat en contacte tant amb l’Ajuntament com amb Corp per conèixer de primera mà l’estat de les negociacions. A preguntes d’aquest mitjà, el consistori assenyalava el passat mes de setembre que l’objectiu d’aquestes converses era que l’acord definitiu “materialitzi una proposta que permeti preservar la masia com a equipament i el jardí com a zona verda, així com garantir que tots els habitatges es queden al mateix districte”. Tres mesos després, l’executiu encapçalat per Jaume Collboni manté que s’està negociant amb la promotora sempre amb la voluntat d’aconseguir “el millor acord possible per a la ciutat“. Al seu torn, des de la immobiliària indiquen que encara no hi ha cap novetat i que continuen valorant la proposta que els ha traslladat l’administració barcelonina. En tot cas, aquest silenci no fa res més que mantenir bloquejat aquest acord de consens entre les autoritats i el teixit associatiu sarrianenc.
Un Casal de Cultura Popular per saldar la disputa d’una dècada
La proposta de permuta total està lligada al projecte de la Casa de Cultura Popular de Sarrià, que té entre els seus impulsors l’assemblea d’entitats de cultura popular i l’Associació de Veïns de Sarrià. Aquest nou equipament s’ubicaria a l’antiga masia, que com tota la finca delimitada pels carrers de Fontcoberta i Bonaplata passaria a ser íntegrament de titularitat pública. Això permetria donar resposta a la manca crònica d’espais que afecta agrupacions com els castellers, que no tenen un lloc on assajar de manera digna. Per tal de donar cabuda a totes les agrupacions que ho necessitin, substituir l’edifici d’alt estànding que Corp volia construir a l’extrem del carrer de Bonaplata, aprofitant al màxim el sol disponible, per un annex contigu al recinte d’uns 500 metres quadrats de sostre.
Amb aquest planejament es podria posar punt final a una disputa que es remunta abans inclús del 2016, quan Corp presenta el seu primer projecte per construir pisos de luxe en aquesta finca, fins aleshores ocupada per un frondós jardí. Els veïns a presentar una primera tongada d’al·legacions per aturar el pla i salvar la zona verda. Van aconseguir momentàniament bloquejar l’edificació, però el consistori va acabar validant un segon projecte d’obres l’any 2020. Aquest preservava l’edifici, però suposava el buidatge de gran part del jardí que envoltava la masia, construint diversos nous volums en els terrenys. Davant d’aquesta amenaça, la plataforma va presentar un any després una denúncia a l’Oficina Antifrau de Catalunya, on s’al·legava que el projecte s’havia tirat endavant amb certes irregularitats com presumptes conflictes d’interessos per part de l’equip de govern del moment.
La resolució arribava en forma de victòria veïnal el novembre del 2023, gairebé tres anys després de l’inici del procés i quan les màquines ja havien arrasat bona part del jardí, reduint-lo a una cinquena part de la seva superfície. Seria el primer dels diversos triomfs judicials que ha aconseguit al llarg d’aquests darrers anys la plataforma ciutadana, que ha vist com la disputa arribava a mans del TSJC i el Suprem, en ambdós casos amb veredictes favorables als seus interessos.
