Era una pregunta de l’exitós programa de TV3 Atrapa’m si pots, i els concursants la van fallar. Quin és el carrer més estret de Barcelona? El de les Paneroles o el de les Mosques? Van respondre les Paneroles, i després d’un riure del presentador, en Llucià Ferrer, van saber que el carrer que té aquest títol a la capital del país és el carrer de les Mosques, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, al districte de Ciutat Vella. Al seu punt més estret té una amplària d’1,48 metres: està situat darrere l’església de Santa Maria al Born i uneix el carrer Montcada amb Flassaders. La seva història es remunta a l’edat mitjana, quan la ciutat va anar creixent sense planificació urbanística i va donar lloc a carrers estrets i sovint irregulars. I per què aquest nom? Per la seva ubicació: la proximitat d’aquest carrer amb el mercat del Born i l’acumulació d’escombraries feien que hi hagués moltes mosques, que es trobaven còmodes en un racó tan estret on no hi havia ventilació. Segons el Nomenclàtor de Barcelona, aquest carrer ja rebia aquest nom l’any 1441.
El carrer de les Mosques és un dels 4.000 carrers que té Barcelona, i té l’honor de ser el més estret. Però històricament, aquest honor pertanyia a un altre carrer.
Un altre carrer era més estret
El carrer més estret de la història de Barcelona era el desaparegut carrer de les Donzelles. Amb una entrada d’1,29 metres, una sortida d’1,35 i un coll d’ampolla de només 1,12 metres, l’obertura de la Via Laietana el 1909 el va abocar a la desaparició. Obra de l’arquitecte Miquel Garriga, fins i tot va ser objecte d’una vinyeta el 1906 a la revista satírica ‘Cu-cut!’. El 1926 el diari La Veu de Catalunya el catalogà com “el carrer més estret de Barcelona. No hi havia cap botiga. Gairebé no s’hi podia passar, de paret a paret, sinó una persona”.
