L’any 2008, l’Ajuntament impulsava un pla urbanístic, que era un nyap, per dur a terme una reforma que convertís l’edifici patrimonial de la Rotonda, a l’avinguda del Tibidabo, en oficines. Es van dur a terme enderrocs, la construcció d’una edificació a l’interior d’illa que mai s’hagués hagut de permetre, hi va haver advertiments per part de grups de veïns que alertaven que tot plegat era un despropòsit i, finalment, una denúncia als tribunals que va culminar amb una sentència contrària al pla municipal. 16 anys després, el consistori ha hagut de fer marxa enrere i presentar un nou planejament urbanístic, diferent del primer i que esmenés les deficiències detectades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), per salvar el 95% de l’immoble modernista i evitar haver de pagar a la propietat, Núñez i Navarro, 45 milions d’euros en concepte d’indemnització.
Com si el revés viscut no hagués servit com a aprenentatge, el consistori es troba immers gairebé 20 anys després en una situació urbanística que presenta massa similituds amb la Rotonda, també al districte de Sarrià-Sant Gervasi. El setembre del 2020, el govern de Barcelona en Comú i PSC, juntament amb la Barcelona pel Canvi de Manuel Valls, van donar llum verda a l’edificació de 59 pisos de luxe per part de la immobiliària Corp als jardins de Can Raventós, una masia catalogada com a part del patrimoni de la ciutat. El veïnat -agrupat a través de la plataforma Defensem Can Raventós- va denunciar irregularitats i va presentar un contenciós administratiu l’any 2021. A finals del passat mes de maig, el TSJC va anul·lar el pla i la llicència atorgada al promotor. Ara, el veïnat reclama du a terme una permuta total per a salvar aquesta finca catalogada de Sarrià.
L’Ajuntament va decidir no presentar recurs al dictamen judicial. Sí que ho ha fet, en canvi, la immobiliària Corp, han confirmat fonts municipals al TOT Barcelona. D’aquesta manera, haurà de ser el Tribunal Suprem que resolgui si ratifica la nul·litat del pla i la llicència o pel contrari dona la raó la immobiliària i li permet continuar endavant amb el projecte. Un dels problemes que es pot trobar l’Ajuntament és que es pot veure abocat -com en el cas de la Rotonda- a indemnitzar els impulsors del projecte si persisteix la negativa a aixecar els pisos projectats. Tot i que ja sap que Corp ha recorregut, l’Ajuntament manté ara el mateix posicionament que al maig, disposat a reprendre les converses, però sabent que “les condicions són diferents” de les que hi havia fins a la resolució del TSJC. “Des del govern municipal ens hem reunit tant amb la propietat com amb els veïns i els hem traslladat la nostra disposició a dialogar per aconseguir el millor projecte en benefici de la ciutadania”. El consistori no ha valorat si proposaran a la propietat una permuta i si aquesta afectaria la masia només o també els jardins.
Cronologia d’una dècada de disputa
L’origen de la disputa per Can Raventós es remunta abans inclús del 2016, quan Corp presenta el seu primer projecte per construir pisos de luxe en aquesta finca presidida per una masia senyorial del 1848. Aleshores, la iniciativa no va acabar de caure en gràcia a l’Ajuntament, però la concreció de l’interès immobiliari que feia temps que planava sobre els terrenys va portar els veïns a presentar una primera tongada d’al·legacions per aturar el pla. El criteri municipal va fer un gir de 180 graus el 2020 i finalment es va donar llum verda a un segon projecte d’obres, que contemplava preservar l’edifici, que està catalogat i té un nivell de C en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona, però que suposava el buidatge de gran part del jardí frondós que envoltava la masia i preveia construir diversos nous volums en els terrenys.
El canvi de posicionament de l’executiu va forçar els veïns a endurir la seva ofensiva i aquell mateix any presentaven una denúncia a l’Oficina Antifrau de Catalunya, on al·legaven que el projecte s’havia tirat endavant amb certes irregularitats com presumptes conflictes d’interessos per part de l’equip de govern del moment. La resolució arribava el novembre del 2023, gairebé tres anys després, en forma de victòria veïnal, ja que el veredicte constatava l’existència de “conflictes d’interès aparents en responsables municipals”. Si bé Antifrau demanava clarificar el procés, també apuntava que no s’havien observat “indicis d’influències indegudes”, en referència a les possibles vinculacions entre una de les promotores i el partit Units per Avançar, que forma part del PSC i del qual també n’és part l’Albert Batlle, regidor del districte de Sarrià-Sant Gervasi en aquell moment.
La resolució, però, feia uns mesos tard. A mitjans d’agost del 2023, les alarmes ja havien saltat entre el veïnat per la tala de diversos arbres en el marc dels treballs previs a l’inici de les obres. Malgrat la polseguera aixecada, els operaris van continuar amb la desforestació del jardí, que va quedar reduït a una cinquena part de la seva superfície, i també van començar a fer els solcs que servirien de fonament per al pàrquing projectat als terrenys, una actuació que juntament amb la sequera va deixar molt tocats els darrers exemplars de l’arbrat supervivent. Quan res semblava interposar-se en els interessos dels promotors, un dictamen del Servei d’Arqueologia de Barcelona va ordenar la suspensió dels treballs a finals del passat octubre després de detectar diferents deficiències en les obres. La resolució obligava els impulsors a redactar un projecte d’intervenció arqueològica amb el vistiplau de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat. Aquest revés va acabar resultant un baló d’oxigen clau per als interessos veïnals, que encara esperaven resposta al recurs contenciós administratiu interposat l’any 2021. La sentència del TSJC no va arribar fins a finals del passat mes de maig, quan es va tombar tant el pla urbanístic com la llicència atorgada.
Una solució de consens per revertir el dany ecològic
La victòria majúscula per al veïnat que va suposar el veredicte del TSJC ha quedat una mica diluïda amb el pas de les setmanes per aquesta amenaça d’indemnització. Tanmateix, el que ha acabat de rebaixar el suflé ha estat la notícia del recurs presentat per Corp coneguda aquest dimecres. A l’espera de la resolució del cas, des de Defensem Can Raventós mantenen la seva aposta per una permuta total, que inclogui tant l’edifici protegit com els jardins. “La sentència -encara no ferma- és una bona base per a la negociació. S’ha demostrat que el pla era irregular i que s’ha tirat endavant amb unes obres que han destruït el jardí. No podem oblidar, però, que Corp continua sent propietari d’uns terrenys edificables. Per això, pensem que la permuta total és la millor solució per a totes les parts”, assenyala Natàlia Botinas, una de les integrants de la plataforma.
Des de l’entitat veïnal lamenten el dany ecològic que ha patit l’espai, on ja només sobreviuen de manera força precària alguns dels exemplars que flanquegen la façana de la masia. La resta de vegetació ha estat arrasada per les màquines fins a convertir la finca en un terreny pràcticament erm, una situació que amb tota probabilitat no canviarà fins que es resolgui el cas al Suprem. Si l’alta cambra espanyola acaba ratificant el posicionament del TSJC, l’Ajuntament tindrà en les seves mans l’oportunitat de refer de zero el planejament. Això sí, si es continua apostant per la construcció de pisos ni que sigui de manera parcial, serà difícil que els promotors puguin arribar als prop de 4.500 m² edificables, sinó que la superfície es quedaria al voltant dels 2.600 m², apunta Pilar Cos, una altra de les integrants de la plataforma. És per aquest motiu que demanen una permuta total que vingui acompanyada d’una modificació puntual del Pla General Metropolità (PGM) que permeti convertir la masia en un equipament públic per a les entitats del barri i que recuperi els jardins com a pulmó verd i refugi climàtic.
Junts defensa un nou planejament i una cessió
Des de Junts per Catalunya, el regidor i president del districte, Jordi Martí Galbis, considera que la gestió política i urbanística dels governs de Colau i Collboni al voltant de la masia de Can Raventós i del projecte edificatiu que s’hi havia de construir “ha estat dolent, per no dir un autèntic despropòsit”. Martí Galbis recorda que des de la seva formació sempre han defensat “la permuta entre l’Ajuntament i la propietat per fer viable la proposta del veïnat d’optar per un gran espai verd i un refugi climàtic pel barri”. Però la falta de “l’impuls polític que calia” no ho va permetre.
La sentència judicial, que ha tombat el planejament, ha fet que s’entri en una nova fase i ara li toca al govern de Jaume Collboni actuar, “i fer-ho amb diligència i eficàcia”, segons Martí Galbis. En opinió del partit de l’exalcalde Xavier Trias, hi ha dos camins. D’una banda, una expropiació, que seria “un error”, i de l’altra “negociar amb la propietat un nou planejament urbanístic que s’ajusti als paràmetres de distàncies que ha fixat la sentència del TSJC”. I que aquest nou planejament inclogui també una cessió al consistori d’un espai per a fer realitat la demanda del veïnat de disposar d’un nou espai verd públic. “Creiem que és possible trobar un equilibri entre la demanda de la ciutadania d’aconseguir un nou equipament verd pel barri, i el dret legítim de la propietat a construir-hi pisos”.
Respectar el marc jurídic, segons el PP
Des de les files del PP, l’exregidora i consellera actual al districte de Sarrià-Sant Gervasi, Belén Pajares, critica que el cas de Can Raventós se suma a la llarga llista de projectes municipals de l’executiu d’Ada Colau i Collboni tombats per la Justícia. “El poc respecte a la legalitat en molts projectes urbanístics del govern anterior, ara els paguem tots els barcelonins, com ja ha passat amb Consell de Cent, Via Laietana o la Casa Buenos Aires“. Pajares exigeix al govern municipal diàleg amb tots els veïns, “però també respectar al marc jurídic i a la propietat privada que, al cap i a la fi, és qui pot recórrer contra la sentència, reformular la construcció o acceptar una permuta”.
El cas de Can Raventós va ser motiu de polèmica i d’un debat intens a la comissió d’Urbanisme del 16 de juliol passat, principalment entre Janet Sanz, l’extinenta d’alcaldia d’Urbanisme, amb Colau d’alcaldessa, sota el mandat de la qual es va elaborar el pla urbanístic tombat, i Laia Bonet, responsable actual de l’àrea d’Urbanisme, amb Collboni d’alcalde. La regidora dels Comuns va opinar que, amb Can Raventós, s’entrarà en “una dinàmica similar” a la de la Rotonda, i va criticar Bonet per no haver pres una altra decisió aquest darrer any, quan hi havia “opcions diferents”, sense concretar de què es tractava. El TOT Barcelona ha demanat a Barcelona en Comú una valoració sobre Can Raventós, però la formació de Colau no ha fet arribar cap opinió a aquest mitjà.
Retrets entre Comuns i PSC
En la comissió, Bonet va retreure Sanz que ella va ser qui va tramitar el pla, va donar la llicència, va signar el protocol d’actuació i podia haver fet possible una permuta abans d’una determinada data. “Vostè duia tots aquests temes i ara resulta que tota la culpa és del govern que ha hagut d’entomar la sentència”, va emfatitzar. I Sanz va recordar Bonet que el PSC governava l’Ajuntament amb els Comuns i “sabia de totes les decisions que es prenien” i de les propostes d’acord amb les quals es van arribar amb el regidor del districte, Albert Batlle, d’Units per Avançar, que governa en coalició amb el PSC. Sanz creu que el PSC durant aquests 13 mesos que està al capdavant de la ciutat podia haver fet “coses diferents” per evitar la sentència del TSJC, i això era “una opció política”, va remarcar.
Fonts d’ERC assenyalen la tinença d’alcaldia d’Urbanisme de Sanz del mandat passat com l’àrea municipal que va donar la llicència per a construir els pisos, i “malgrat les irregularitats detectades, el contenciós administratiu interposat per la plataforma de defensa, les queixes veïnals i els advertiments del grup municipal d’ERC, l’única formació que s’ha oposat des de l’inici i frontalment a la iniciativa i ha votat sempre en contra, les excavadores van entrar als jardins. No hi va haver cap actuació preventiva del govern municipal, ni de l’actual ni del passat”, sostenen.
Un conflicte obert “fruit de la improvisació”
Els republicans veuen Can Raventós com un dels conflictes oberts, “fruit de la improvisació del govern actual pel que fa a patrimoni”, que no planifica mesures de prevenció per protegir aquest patrimoni “i que es limita a mirar de posar pedaços per frenar el degoteig constant de la pèrdua de la història dels nostres barris”. Alguns exemples són l’enderroc de la Casa Jover, gairebé es perd la Casa Buenos Aires, la Casa Tosquella es troba en un estat pèssim i encara s’està pendent de les execucions de la sentència de la Rotonda o de les obres per reactivar el Tramvia Blau.
En opinió d’ERC, “cal un canvi profund, una mirada llarga i una millor governança del patrimoni de la nostra ciutat”. El govern actual ha rebutjat diverses iniciatives d’Esquerra en aquesta línia, que evitarien la pèrdua de patrimoni no catalogat i donarien el poder a l’Ajuntament per validar que, realment, els projectes no destrossen la història de Barcelona, apunten des de la formació.
L’octubre de l’any passat, ERC va presentar un prec per tal que el govern municipal prengués mesures urgents de protecció del patrimoni, per evitar-ne la pèrdua mentre es revisavaen i es feia inventari dels elements patrimonials no catalogats. “Prop d’un any més tard, continuem pendents que es prenguin les mesures necessàries mentre seguim en una situació crítica”, apunten els republicans. En el cas de Can Raventós, el partit d’Elisenda Alamany defensa “la necessitat de trobar una solució que eviti perdre més patrimoni i que asseguri l’obertura i ús social dels jardins pel veïnat de Sarrià”.
