La plaça del Consell de la Vila de Sarrià lluïa plena de gom a gom aquest dimecres a la tarda. Entitats veïnals i culturals es van donar cita en aquest punt neuràlgic del barri per respondre a la convocatòria de la plataforma Defensem Can Raventós, que fa anys que lluita per preservar la masia protegida homònima i el jardí que l’envolta. Un any després de la sentència del TSJC que anul·lava el pla i la llicència atorgada a la immobiliària Corp per a la construcció de 59 pisos de luxe en aquests terrenys, l’agrupació ciutadana compareixia davant els mitjans de comunicació per explicar les darreres novetats sobre el cas. Les últimes informacions apuntaven que el govern de Jaume Collboni havia arribat a un preacord amb els promotors immobiliaris per a l’edificació de més de 1.600 m² de sostre als jardins d’aquest recinte catalogat com a part del patrimoni de la ciutat.
El pacte incloïa la llargament reclamada permuta urbanística, a través de la qual el consistori compraria la masia (amb una superfície de 424,85 m² de sòl i 1.065,55 m² construïts) i una part del jardí, concretament 1.200,98 m². En contrapartida, la immobiliària es quedaria la propietat del bloc del carrer de Bonaplata, a més de dues parcel·les que es destinarien a habitatge privat, “amb una franja de 5 metres de jardí privat dins dels 10 metres de separació que fixa la fitxa del Catàleg de protecció del patrimoni, i ni tan sols havent d’assumir el 30% d’habitatge social”, denunciava el passat mes de febrer la plataforma. La situació en aquest sentit no ha millorat. El projecte que planteja l’executiu manté aquesta permuta parcial per convertir l’edifici en un equipament públic, destinant un 30% de la finca a usos privats i sense garanties que la reserva d’habitatge protegit es queda al districte.
Davant d’aquest escenari de bloqueig, la plataforma va decidir fa unes setmanes fer un canvi de plantejament i explorar una solució alternativa. La nova proposta -que posaran ben aviat sobre la taula de l’Ajuntament- pretén mantenir Can Raventós com un espai completament públic i sense habitatge privat, renunciant d’aquesta manera a una part del jardí, però alhora donant resposta a una de les grans reclamacions del barri: la manca d’espais per a les entitats de cultura popular. És per això que el veïnat de Sarrià ha unit forces amb l’assemblea d’entitats de cultura popular per demanar la transformació de l’antiga masia del 1848 en un equipament cultural de referència. Concretament, proposen que el recinte aculli la Casa de Cultura Popular de Sarrià, unes instal·lacions que donin cabuda a les diferents agrupacions de la zona i que permetin -a través de l’habilitació d’un annex contigu al recinte- que algunes entitats maltractades sistemàticament com els castellers tinguin un lloc on assajar de manera digna.
Solució de consens i compromís municipal
“La sentència del TSJC era una oportunitat per reparar un greu error urbanístic, però un any després aquest futur continua en risc […] Per això demanem destinar l’equipament a una casa de la cultura popular. Confien que la proposta satisfaci l’Ajuntament perquè resol d’una tacada dos problemes que hi ha al barri”, assenyalava en la roda de premsa Natàlia Botinas, una de les integrants de la plataforma. Al seu torn, el portaveu de l’assemblea d’entitats de cultura popular, David Porta, reconeixia la “generositat” de la plataforma, que amb aquesta proposta cedeix en les seves pretensions inicials per poder fer viable la iniciativa. “Aquesta precarietat de les entitats fa massa temps que dura i s’ha de revertir. La proposta encaixa perfectament amb una de les necessitats més urgents del barri. Mai ens hauríem imaginat arribar a punt en què dues lluites per la defensa del patrimoni material i immaterial es trobessin”, remarcava.
Per la seva banda, el president de l’Associació de Veïns de Sarrià, Jordi Bosch, va recordar la llarga trajectòria d’ambdues reivindicacions, tot subratllant l’exemple que suposa la croada iniciada ja més de cinc anys per la plataforma Defensem Can Raventós. “No fa gaire, l’alcalde Jaume Collboni es comprometia públicament a donar suport a aquesta iniciativa. Ara li demanem que compleixi amb el seu compromís, pacti la permuta, obri els jardins i construeixi la Casa de la Cultura Popular de Sarrià”, va insistir Bosch.
Una dècada sota l’ombra de sospita
Cal recordar que l’origen de la disputa per Can Raventós es remunta abans inclús del 2016, quan Corp presenta el seu primer projecte per construir pisos de luxe en aquesta finca. Aleshores, la iniciativa no va acabar de caure en gràcia a l’Ajuntament, però la concreció de l’interès immobiliari que feia temps que planava sobre els terrenys va portar els veïns a presentar una primera tongada d’al·legacions per aturar el pla. El criteri municipal va fer un gir de 180 graus el 2020 i finalment es va donar llum verda a un segon projecte d’obres, que contemplava preservar l’edifici, que està catalogat i té un nivell de C en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona, però que suposava el buidatge de gran part del jardí frondós que envoltava la masia i preveia construir diversos nous volums en els terrenys.
Aquest canvi de posicionament de l’executiu va forçar els veïns a endurir la seva ofensiva i aquell mateix any presentaven una denúncia a l’Oficina Antifrau de Catalunya, on al·legaven que el projecte s’havia tirat endavant amb certes irregularitats com presumptes conflictes d’interessos per part de l’equip de govern del moment. La resolució arribava el novembre del 2023, gairebé tres anys després, en forma de victòria veïnal, ja que el veredicte constatava l’existència de “conflictes d’interès aparents en responsables municipals”. Si bé Antifrau demanava clarificar el procés, també apuntava que no s’havien observat “indicis d’influències indegudes”, en referència a les possibles vinculacions entre una de les promotores i el partit Units per Avançar, que forma part del PSC i del qual també n’és part l’Albert Batlle, regidor del districte de Sarrià-Sant Gervasi en aquell moment.
La resolució, però, feia uns mesos tard. A mitjans d’agost del 2023, les alarmes ja havien saltat entre el veïnat per la tala de diversos arbres en el marc dels treballs previs a l’inici de les obres. Malgrat la polseguera aixecada, els operaris van continuar amb la desforestació del jardí, que va quedar reduït a una cinquena part de la seva superfície, i també van començar a fer els solcs que servirien de fonament per al pàrquing projectat als terrenys, una actuació que juntament amb la sequera va deixar molt tocats els darrers exemplars de l’arbrat supervivent. Quan res semblava interposar-se en els interessos dels promotors, un dictamen del Servei d’Arqueologia de Barcelona va ordenar la suspensió dels treballs a finals del passat octubre després de detectar diferents deficiències en les obres. La resolució obligava els impulsors a redactar un projecte d’intervenció arqueològica amb el vistiplau de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat. Aquest revés va acabar resultant un baló d’oxigen clau per als interessos veïnals, que encara esperaven resposta al recurs contenciós administratiu interposat l’any 2021. La sentència del TSJC no va arribar fins ara fa un any.
