Can Ricart podria finalment no acollir el nou Campus de les Arts de la Universitat de Barcelona (UB). Després de gairebé una dècada aturat, l’Ajuntament i la institució acadèmica estan buscant alternatives al projecte fins ara acordat per poder reactivar aquest antic recinte fabril del Poblenou, que data de mitjans del segle XIX. Segons ha avançat El Periódico, el consistori es dona de marge durant aquest 2025 per definir el futur d’aquestes instal·lacions i, en concret, de la deteriorada nau central, l’espai on estava previst que s’instal·lés el gruix de l’equipament pactat amb la UB.
El principal escull que ha evitat que des del 2015 es pugui tirar endavant amb el projecte ha estat l’elevat cost de rehabilitació del recinte. En el seu moment, les administracions van estimar que poder reformar i adequar les instal·lacions del Poblenou tindria un cost de més de 16,1 milions d’euros, una xifra que avui dia podria ser encara més elevada, tenint en compte que durant aquesta darrera dècada no s’hi ha fet cap mena d’actuació i l’espai s’ha continuat degradant lentament. Aquest estat letàrgic de la nau central contrasta amb el del seu entorn, on s’estan construint habitatges i una residència d’estudiants, a més de reurbanitzar els carrers pròxims.
Una combinació que necessitava un pla d’actuació
Cal recordar que l’arquitecte, urbanista i exregidor de l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Mòdol, ja va explicar aquesta setmana en una entrevista al TOT Barcelona que estava treballant en un projecte de 25 habitatges de luxe en quatre de les naus de l’antic recinte fabril. Preguntat sobre l’estat del projecte del Campus de les Arts, responia això: “Crec l’Ajuntament ha de fer una reflexió, no solament amb Can Ricart, sinó amb tota la política de protecció del patrimoni, i també en la manera com es gestionen els planejaments. Aquesta combinació d’edifici catalogat patrimonial i d’equipament no va acompanyat després d’un pla d’actuació. A Can Ricart ens trobem que qui no està fent els deures és l’Ajuntament. El procés va començar fa gairebé 20 anys i el que està protegit s’està degradant a un ritme molt alt, que, fins i tot, qüestiona, el valor patrimonial que se li atribuïa”.
