La croada per Can Raventós encara no ha escrit el seu darrer capítol. Quan semblava que tot s’encaminava a una permuta total de l’antiga masia de Sarrià i els jardins que l’envolten, un nou canvi de parer municipal ha deixat en l’aire el projecte per convertir la finca en un epicentre cultural com a nova Casa de Cultura de Popular. Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona està a prop d’acordar amb la immobiliària Corp -propietària dels terrenys- una permuta parcial que permetria la construcció d’habitatge privat al recinte. Això suposa un pas enrere important per a les aspiracions del veïnat, que havia aconseguit que el consistori donés de manera interna el seu vistiplau a la proposta ciutadana. Aquesta plantejava alliberar l’espai, que passaria a ser íntegrament de titularitat pública, traslladant l’aprofitament urbanístic al qual té dret la promotora a tres solars diferents d’ubicació privilegiada.
Gairebé mig any després de l’inici de les negociacions entre l’administració i la immobiliària, la manca d’entesa ha portat l’executiu a fer marxa enrere i tornar a apostar per una permuta parcial. Així ho va manifestar el consistori als membres de la plataforma Defensem Can Raventós -que fa anys que lluita per preservar la masia i el jardí- en una reunió celebrada fa deu dies, on es va defensar la idoneïtat de l’acord en negociació al·legant que d’aquesta forma la propietat no perd drets urbanístics. Aquest mateix argument de la pèrdua d’aprofitament de metres quadrats va ser el que va esgrimir la regidora del districte, Maria Eugènia Gay, al Consell Plenari celebrat el passat 11 de desembre. A la sessió, la socialista va assegurar que les converses eren “molt complicades” perquè la promotora no volia “renunciar a uns drets urbanístics consolidats“.
Les paraules de la regidora ja van fer aleshores saltar les alertes entre el veïnat, que ha donat suport de manera pràcticament unànime a la permuta total i al projecte de la Casa de Cultura Popular. La proposta ciutadana en cap cas suposava una retallada a l’aprofitament urbanístic de Corp, sinó que plantejava un trasllat de l’edificabilitat. Per mantenir aquests drets, apostaven per repartir-lo entre un solar qualificat d’equipament de 1.400 metres quadrats i ubicat al carrer del Monestir i dos més de 500 metres quadrats cadascun situats al marge de la ronda de Dalt (carrer d’Isaac Newton), molt a prop de l’avinguda del Tibidabo. Quant al 30% d’habitatge protegit, un dels requisits que la promotora ara es veu obligada a aplicar després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) tombés el pla i la llicència atorgats inicialment a l’empresa per construir 59 pisos de luxe en aquest indret, s’havia trobat una ubicació alternativa que permetia mantenir-lo al districte.
Aquesta localització dels pisos públics fins ara era una incògnita, però aquesta mateixa setmana hem conegut que es tracta d’una finca del carrer de Josep Garí, ara sense ús ni cap projecte futur per donar-li un. La parcel·la està ubicada just per sobre de la ronda de Dalt i té superfície de sobres per cobrir el percentatge que marca la normativa i ampliar-lo en cas que es vulgui. Aquesta opció, doncs, semblaria sobre el paper atractiva per a l’Ajuntament, ja que permetria sumar metres quadrats per al parc d’habitatge públic. De fet, els tècnics municipals ja estaven estudiant les volumetries tant per a aquests terrenys com per als altres dos proposats com a part de la permuta total, senyal que hi havia bona predisposició per tirar endavant amb l’operació.
Dos espais públics separats per habitatge privat
El bon rumb de les negociacions per a la permuta total sembla que ha virat en les darreres setmanes. Fonts coneixedores del cas apunten que Corp hauria tornat a enrocar-se amb una permuta parcial que suposaria destinar una part de la finca de Can Raventós a habitatge privat. Això suposaria trencar amb el projecte ciutadà, que plantejava els terrenys delimitats pels carrers de Fontcoberta i Bonaplata com una única peça íntegrament de titularitat pública que combinés l’equipament municipal amb els jardins oberts. Cal recordar que amb la iniciativa de la Casa de Cultura Popular -que té entre els seus impulsors l’assemblea d’entitats de cultura popular i l’Associació de Veïns de Sarrià- també es pretenia donar resposta a la manca crònica d’espais que afecta agrupacions com els castellers, que no tenen un lloc on assajar de manera digna. Per tal de donar cabuda a totes les associacions que ho necessitessin, es proposava instal·lar un annex contigu a la masia d’uns 500 metres quadrats de sostre. És a dir, tres cops més petit que l’edifici d’alt estànding que Corp vol construir-hi.
Amb el darrer planejament de permuta parcial sobre la taula, les parcel·les municipals -equipament i jardins- quedarien com dos espais diferents separats per una edificació privada, perdent-se la unitat que s’aconseguia amb la permuta total. Aquesta incongruència -segons defensen des de la plataforma- és la que es podria evitar traslladant tot aquest sostre d’habitatge privat als terrenys del carrer de Josep Garí, on l’aprofitament podria ampliar-se i combinar-se sense problema amb els pisos de protecció oficial.
7,5 milions d’euros que ballen
El valor de la finca de l’antiga masia sarrianenca és una de les claus de volta d’aquest conflicte. La immobiliària sempre l’ha situat en uns 25 milions d’euros, una xifra que suposa uns 5.100 euros per metre quadrat si tenim en compte l’edificabilitat permesa. Ara bé, aquest mitjà ha tingut accés a una nota del Registre de la Propietat sobre les parcel·les que es remunta gairebé una dècada enrere, quan estava pendent d’aprovar-se el planejament urbanístic revocat, on apareix un preu considerablement més baix. En concret, el document taxa Can Raventós en uns 17,55 milions, xifra equivalent a uns 3.900 euros per metre quadrat tenint en compte l’edificabilitat. Tot i que amb el pla urbanístic tombat s’ampliava el sostre permès dels 4.500 metres quadrats als 4.855, fet que explicaria un augment en la valoració, el planejament no contemplava el 30% d’habitatge protegit. Això és important perquè la superfície destinada a aquesta tipologia no té el mateix valor que l’habitatge que es comercialitza en el mercat lliure.
“L’habitatge protegit pot moure’s en ordres de magnitud molt més baixos, entorn dels 400 euros el metre quadrat. Això arrossega el valor mitjà del conjunt cap avall. Ignorar aquest factor i aplicar un preu alt com si tot fos mercat lliure és la manera més ràpida d’inflar la xifra final. I quan la xifra s’infla, la diferència no desapareix: es trasllada a la negociació amb l’Ajuntament”, assenyalen des de Defensem Can Raventós. La plataforma considera que la immobiliària ha inflat les xifres de l’operació, reclamant a l’Ajuntament que accepti una valoració de 5.100 euros per metre quadrat, gairebé una quarta part més del que figurava en el registre de la propietat i l’equivalent a 7,5 milions d’euros.
Defensem Can Raventós lamenta que el marc de preus que sembla voler imposar Corp converteixi una oportunitat de ciutat en una “factura difícil de justificar”, escapçant el projecte unitari proposat per a la finca. “El que falta és abandonar l’escalada de xifres i assumir una sortida que sigui compatible amb el 30% d’habitatge protegit i amb una valoració que no carregui el cost sobre el pressupost públic […] Barcelona pot tancar una permuta neta amb un gran consens social i polític per preservar un refugi climàtic i un equipament de cultura popular”, remarca l’entitat. La plataforma ja ha anunciat una primera acció de protesta per al pròxim 10 de febrer i treballa en diverses mobilitzacions per denunciar la situació i provar de revertir el rumb d’aquestes negociacions.
Un pacte que encara no està tancat
El TOT Barcelona s’ha posat en contacte tant amb l’Ajuntament com amb Corp per conèixer de primera mà l’estat actual de les negociacions. A preguntes d’aquest mitjà, el consistori assenyalava el passat mes de setembre que l’objectiu d’aquestes converses era que l’acord definitiu “materialitzi una proposta que permeti preservar la masia com a equipament i el jardí com a zona verda, així com garantir que tots els habitatges es queden al mateix districte”. Sis mesos després, indiquen que l’acord encara no està tancat i que l’administració continua negociant. Al seu torn, la immobiliària no ha volgut fer comentaris al respecte.
