L’Ajuntament de Barcelona s’encomana a un tractament experimentarl per intentar reobrir, com més aviat millor, l’edifici tòxic de la Trinitat Vella. Ho va avançar un regidor de Junts per Catalunya, Josep Rius, al TOT Barcelona el mes de juliol. Es tracta d’una pintura que absorbeix els tòxics. El Centre de Vida Comunitària del barri barceloní està tancat i barrat des de finals de gener del 2023, fa més d’un any i mig, perquè s’hi va detectar una substància tòxica, el formaldehid. La presència està vinculada amb els derivats de la fusta de l’immoble, ja que és el material principal de l’equipament.
Ara, tal com ha pogut comprovar aquest mitjà, el govern de Jaume Collboni ha licitat, a través de l’empresa Bimsa, el contracte per a dur a terme aquestes obres. En concret, l’oferta pública és per “l’aplicació de pintura i vernís captadors de formaldehid al Centre de Vida Comunitària (CVC) de Trinitat Vella“. Les feines han sortit a licitació per 182.222,64 euros, amb l’IVA inclòs. En aquest moment, el contracte es troba en la fase d’avaluació.
Set setmanes d’obres
Fonts municipals han explicat que les feines s’executaran aquesta tardor, entre l’octubre i el novembre, i es perllongaran durant unes set setmanes. Un cop s’hagi acabat d’aplicar la pintura i el vernís es tornaran a fer mesuraments en tot l’edifici per veure si els nivells de formaldehid han baixat o han desaparegut totalment, i si es pot tornar a plantejar l’obertura de l’equipament. La notícia sobre la clausura de l’edifici la va avançar en primícia el TOT Barcelona el 2 d’octubre passat.
Amb 6,7 milions de pressupost, el Centre de Vida Comunitària ha estat més temps tancat que obert. Projectat pel despatx d’arquitectes Haz Arquitectura, va obrir el març del 2022, però 10 mesos després va haver de clausurar-se precipitadament després que s’hi detectés formaldehid i tres persones patissin irritacions, un dels símptomes que pot produir el contacte amb el formaldehid, tot i que en casos de llarga exposició, i quasi sempre vinculat a la manipulació de la substància, pot donar lloc a alguns tipus de càncer.
Diferents intents de solucionar el problema sense èxit
Al llarg dels darrers 19 mesos, el consistori ho ha intentat tot per reobrir l’edifici. El centre s’ha ventilat en innombrables ocasions. El febrer passat, la regidora del districte de Sant Andreu Marta Villanueva va informar de la instal·lació de dos aparells purificadors d’aire. També estava previst posar plantes captadores de formaldehid a tota la segona planta de l’edifici, però cap d’aquestes propostes ha solucionat el problema.
Ara, es farà un nou pas amb la pintura i els vernissos captadors de formaldehid. Ja s’ha dut a terme una prova pilot amb resultats esperançadors, i aquesta tardor es planteja estendre el tractament a la resta de l’immoble, pintant parets, mobles, sostres i la resta d’elements de l’interior del Centre de Vida Comunitària per reduir la presència de la substància en l’ambient.
Descartat que obri aquesta tardor
Tot i que al març, el govern de Collboni situava la possible obertura la pròxima tardor, amb l’aplicació del nou tractament amb pintura i vernissos, aquesta possibilitat ha quedat descartada. Ja en el plenari del 2 de juliol del districte de Sant Andreu, el darrer abans de les vacances, Villanueva va dir que era “agosarat” dir que el centre obriria aquesta estació.
Al llarg dels darrers mesos, l’executiu socialista ha gestionat el problema en l’equipament amb poca transparència i sense donar gaires explicacions, valorava aquest estiu el regidor de Junts, Josep Rius. “Mai han presentat una corba de desintoxicació de l’edifici i sempre hem rebut respostes poc precises”. Tampoc s’han facilitat els costos de totes les reparacions dutes a terme o les accions que el consistori hagi pogut emprendre en l’àmbit legal o de reclamació patrimonial, si és el cas, ja que en tractar-se d’un edifici nou hi ha unes garanties de construcció.
Les crítiques han arribat també d’altres formacions com ERC i el PP. Al juliol, els republicans, futurs socis del PSC a l’Ajuntament, demanaven fer tots els esforços possibles per reobrir un equipament molt ben valorat per la ciutadania. I els populars es preguntaven com s’havia pogut escapar que l’ús d’aquesta substància era perjudicial per a la salut dels usuaris i dels treballadors. Abans de deixar el consistori, a finals de l’any passat, Ernest Maragall, va titllar el cas de negligència i va assegurar que se sumava a la llarga llista de nyaps i mal govern, i demanava conèixer les “responsabilitats a tots els nivells”.
Els derivats de la fusta, l’origen del problema
Poc després de treure la llum aquest cas, el TOT va desvelar que la causa de la presència del formaldehid estava vinculada amb els materials constructius, concretament la fusta. Amb posterioritat, Jordi Gené, enginyer i responsable de la fusta del Centre de la Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), opinava que el motiu d’haver-hi formaldehid no era la fusta en si, sinó els derivats o tractaments fets a la fusta o altres elements, com vernissos i pintures utilitzats en la construcció de l’edifici, i sostenia que amb la ventilació n’hi hauria d’haver hagut prou per eliminar la substància.
L’equipament, situat a la Via Favència amb la carretera de Ribes, té quatre plantes d’uns 500 metres quadrats cadascuna, amb una superfície total construïda de 2.000 m² més la urbanització d’una plaça. L’edifici es va construir amb materials sostenibles i no contaminants i acollia serveis socials i comunitaris que ara s’estan fent en altres espais. La construcció va ser seleccionada per als premis FAD 2023 i nominada al millor edifici ArchDaily Awards 2023.
1 
