El port de Civitavecchia (Roma) trepitja els talons al de Barcelona com a principal destí dels creuers d’Europa. La capital catalana és líder indiscutible des de fa molts anys en el sector dels creuers a Europa i ocupa la sisena posició mundial, només per darrere dels grans ports del Carib. Però a Barcelona, que l’any passat va registrar 3,6 milions de moviments de passatgers, li ha sortit un dur competidor a Itàlia. El port de la capital italiana va tancar l’any passat amb 3,46 milions de moviments, una xifra molt pròxima a la Barcelona i amb un ritme de creixement superior, del 4,3% a Roma i 2,4% a la capital catalana.
Per darrere de Barcelona i Roma hi ha Southampton (Regne Unit), amb uns tres milions de passatgers (+15,4%). Marsella (França) és quarta amb 2,4 milions (-5,6%), i Palma, cinquena (1,8 milions, -3%). Si se sumen tots els ports de les Illes Balears, la xifra se situa al voltant dels 2,5 milions de creueristes, mentre que el conjunt dels ports de les Illes Canàries suma 3,2 milions. Els ports de Nàpols (1,7 milions), el Pireu, a Atenes (gairebé 1,7 milions), Gènova (1,5 milions), Santorini (1,35 milions) i Hamburg (1,3 milions) completen el top 10 europeu. Per sobre de Barcelona hi ha els tres ports de Miami (EUA), el de Nassau (Bahames) i de Cozumel (Mèxic).
El desafiament de Roma arriba en un context de canvis per a Barcelona, ja que l’Ajuntament i el port han acordat reduir de 7 a 5 el nombre de terminals per concentrar i endreçar l’arribada de creueristes. Però Daniel Imbert-Bouchard, professor del CETT Barcelona School of Tourism, un centre adscrit a la UB, ha explicat a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que, si bé Barcelona “no pot créixer indefinidament”, els efectes de la reordenació de les terminals no es notarà a curt termini ni té per què afectar de manera significa a l’arribada de creueristes, que depèn de molts altres factors.
Tot i que el ritme de creixement de Barcelona va ser dels més baixos d’Europa el 2024, enguany ha recuperat embranzida. Durant el primer semestre de l’any, el port ha registrat 1,7 milions de moviments de creueristes, un espectacular 15,7% més que l’any passat. Però des del Port de Barcelona recorden que moviments de passatgers no és el mateix que nombre de creueristes, ja que els viatgers de port base —és a dir, els que embarquen i desembarquen a Barcelona perquè és inici o terminal del viatge— es compten dues vegades, per la qual cosa els 1,7 milions de moviments d’aquest any es tradueix en poc més d’un milió de visitants, un 12,96% més que el 2024. Aquest any el Port de Barcelona i Turisme de Barcelona han optat per actualitzar el sistema de càlcul i “homogeneïtzar” els registres.
Barcelona no perd ni perdrà atractiu turístic
Imbert-Bouchard considera que Barcelona té una “estratègia pròpia i natural” per gestionar el turisme de creuers i que el fet d’estar “orientada al Mediterrani” la col·loca en una posició immillorable. Té una bona connexió amb l’aeroport, les terminals estan pràcticament al centre de la ciutat —no com passa a Roma o a Atenes— i gaudeix d’una bona interconnexió amb la xarxa viària i ferroviària europea. Un plantjament similar al que fa el director de l’Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA), Alfredo Serrano. “Es produeix una relació simbiòtica. Els creuers van començar a anar a Barcelona, això va millorar la connectivitat amb Nord-amèrica, la qual cosa ha fet que vinguessin més americans i les aerolínies a obrir més i més rutes”, explica Serrano, que veu un gran potencial per repetir la jugada amb l’Orient Mitjà un cop s’acabi l’ampliació del Prat.
