El govern de Jaume Collboni ha fet seva la proposta d’ERC de rebaixar un 11% l’afluència de turistes al Park Güell en dos anys. La presidenta del grup republicà, Elisenda Alamany, preveu 1.300 turistes menys cada dia a partir del 2027. Una reducció “assumible” abans d’acabar el mandat, defensa Alamany, però que encara no s’ha decidit quan i com començarà a aplicar-se. “Recollim les propostes dels veïns i les veïnes, que volen el parc per a la ciutat”, ha ressaltat la líder republicana. El veïnat, en canvi, veu la mesura “poc ambiciosa” i insisteix en una reducció de l’aforament a la meitat. “ERC diu que la mesura afavorirà que les veïnes recuperem el parc, però no és veritat. Agraïm l’esforç, però sembla una mesura cosmètica”, sentencia al Tot Barcelona la portaveu de Recuperem el Park Güell, Marta Molas. A la comissió d’Economia i Hisenda d’aquest dimecres, el republicà Jordi Coronas ha assumit aquesta insatisfacció veïnal, però ha al·legat, metàfora en mà, que “és important apropar-se a la lluna quan aquesta no pot baixar”.
Les explicacions no han convençut tampoc la Plataforma pel Decreixement Turístic, que veu la mesura com una “estratègia de distracció” dels partits per no atacar el problema “de fons”. “El nombre de visitants que es redueixin al Park Güell és fins i tot anecdòtic –defensa Daniel Pardo en conversa amb aquest diari– si continuem fomentant el monocultiu turístic que hi ha a la ciutat”. L’activista avisa que s’ha de “reobrir el parc als veïns” i que, “un cop ja està privatitzat”, l’única opció per fer-ho és “reduint la pressió turística de la ciutat”. Si no es fa, argumenta, continuarà venint la mateixa gent a Barcelona, però visitarà altres monuments o s’hi quedarà pel voltant del parc.
Pardo compara la reducció d’aforament del Park Güell, pactada amb ERC, amb l’eliminació de dues terminals de creuers, pactada amb els Comuns. “Més que un tancament de terminals és una reconfiguració, perquè s’eliminen tres terminals petites, però alhora s’ha permès obrir-ne una nova de molt gran”, explica d’entrada l’analista. El nou acord redueix 5.800 passatgers a les terminals públiques, però no atura l’arribada d’una nova operadora privada –prevista el 2027– amb capacitat per a 7.000 creueristes. “El trànsit de creuers, de la mateixa manera que passarà amb el trànsit de visitants a Barcelona, no es reduirà malgrat aquests acords nous”, sentencia Pardo.
L’especialista veu alhora “molts forats tècnics” en la mesura que s’ha presentat. “Per què s’ha d’esperar dos anys a reduir 500.000 turistes al parc? Què es guanya amb això?”, es pregunta. Pardo també demana desllorigar altres incerteses, com el camí que es recorrerà per arribar a aquesta xifra. “Si no volem que els turistes arribin fins aquí, hauríem de reduir la mobilitat, però també rebaixar la capacitat d’allotjament que ofereix la ciutat i promoure altres activitats econòmiques”, resumeix.
Durant l’anunci de la mesura, Alamany va parlar dilluns de “governança i control del turisme”. Un vocabulari similar al de l’alcalde Collboni, que vol passar “de la promoció a la gestió”. L’antropòleg urbà de la UAB José Mansillaressalta, en aquest sentit, que els pactes que es produeixen a l’Ajuntament “van en la línia de gestionar”, però que, en cap cas, “s’aposta per un pla de reducció a llarg termini”. “Presentar una baixada de visitants al Park Güell com un avenç en la reducció turística és una fal·làcia”, apunta. En la mateixa línia que s’expressava abans Pardo, Mansilla també es pregunta “on aniran ara els visitants, si no van al parc”. “Perquè ser-hi, hi seran igualment”, avisa.
Per tot plegat, l’expert veu la reducció presentada al Park Güell com una mesura “amb intencionalitat estrictament política”. “No hi ha cap avaluació de la capacitat de càrrega del parc ni cap acord amb el veïnat. Per què un 11% i no un 9 o un 12,5%? Hi ha un govern que vol aprovar els pressupostos sense qüestió de confiança i un altre partit, ERC, que vol presentar-se com una opció útil”, opina Mansilla.
Alternatives a una pujada de preu
Des d’ERC recorden que la iniciativa de concretar la mesura recau en l’executiu i neguen que el pla contempli per ara un nou augment tarifari. Fonts de la regidoria d’economia també apunten al Tot Barcelona que el govern no té previst tornar a posar aquesta qüestió sobre la taula. Una decisió, de concretar-se així, que celebrarien uns veïns escèptics amb l’eficàcia d’aquestes pujades de preu –aquest any el parc ha passat dels 10 als 18 euros– perquè comporten una “elitització del parc” que no aporta cap “incidència real” a la zona. En aquest sentit, des de la plataforma Recuperem el Park Güell demanen “un diumenge al mes lliure de turistes”. Dani Pardo tampoc confia en les pujades de preu, que “serveixen per recaptar diners, però no en redueixen l’assistència tret que parlem d’una pujada enorme”.
José Mansilla avala les reflexions de les dues principals plataformes veïnals a la zona, però hi afegeix matisos. L’antropòleg, d’entrada, no descarta l’augment de la fiscalitat turística com una eina desincentivadora, però avisa que “pot ser ineficaç si alhora no es despleguen la resta d’opcions que hi ha sobre la taula”. “Els plans urbanístics, com pot ser el PEUAT, delimiten l’oferta, però per controlar la demanda cal tocar la fiscalitat”, insisteix l’expert. En tot cas, ressalta que totes dues vies són vasos comunicants i que aposar només per una d’elles pot contribuir, com diuen els veïns, a fomentar un turisme exclusiu. “El turista –recorda Mansilla– continua venint a Barcelona, malgrat que des de 2014 és la ciutat més cara de l’Estat”.
En aquest sentit, l’expert posa el focus en la coordinació entre els municipis de l’àrea metropolitana, ben connectats amb bus i metro. “Si no es fa, la gent, en comptes de quedar-se a Barcelona, pot dormir a Cornellà o Badalona. Són ciutats amb plena autonomia municipal i poden negar-se a aplicar un recàrrec turístic local. Encara més, moltes d’elles volen aprofitar-se dels hotels que no poden o no volen obrir a Barcelona. Per tant, sense una coordinació eficaç, la gent amb recursos dormirà a Barcelona i la que en té menys, en ciutats del voltant”.
L’Estat i la Generalitat, altres contrapoders de Barcelona
A la pressió de visitants que tenen els veïns del Park Güell o el nombre elevat de creueristes que hi ha a Barcelona, Mansilla també hi suma l’ampliació del Prat, que el PSC defensa sense matisos. L’analista veu, en aquests casos, diferents exemples de mesures “contraproduents” si l’objectiu és minimitzar la pressió turística. “Barcelona, certament, ha estat pionera amb algunes mesures, però no serviran sense una coordinació activa amb les altres institucions”, comenta l’expert.
En aquest sentit, recorda altres casos recents: el 2018, el govern municipal va impulsar una campanya per “dispersar el turisme” cap a altres municipis catalans, però el Govern de Quim Torra, desgrana Mansilla, va impulsar una campanya “amb un eslògan com ‘Catalunya, el país de Barcelona’”. Revisant l’hemeroteca, l’analista també veu incoherent que el PSC dificultés al Parlament la prohibició dels pisos turístics durant la legislatura de Pere Aragonès, si després Collboni hauria de proposar la liquidació de tots els immobles turístics de la ciutat el 2028.
