A partir d’aquest dimecres, 1 d’abril de 2026, allotjar-se en un hotel o apartament turístic a Catalunya serà més car. Entra en vigor la nova regulació aprovada pel Parlament, que contempla un increment generalitzat de la taxa turística que s’aplica a tots els visitants. La nova llei té una afectació especialment intensa a Barcelona, on la càrrega fiscal es dispara i consolida la ciutat com una de les més cares d’Europa en aquest àmbit. La reforma, impulsada pel Govern i pactada entre PSC, ERC i els Comuns, suposa un canvi de model en la fiscalitat turística catalana: no només s’incrementa l’impost, sinó que es reforça la capacitat dels ajuntaments per aplicar recàrrecs propis i es destina una part significativa dels ingressos a polítiques d’habitatge.
Barcelona, epicentre de la pujada
La capital catalana és el territori on l’increment s’aplica de manera més immediata i contundent. Des de l’abril, la part autonòmica de la taxa es duplica: per exemple, en hotels de cinc estrelles passa d’uns 3,5 euros a 7 euros per persona i nit. A aquesta quantitat cal sumar-hi el recàrrec municipal, que també creix. Barcelona ja l’ha situat en 5 euros per nit aquest 2026 i té previst augmentar-lo progressivament fins als 8 euros en els pròxims anys. Això significa que un turista pot arribar a pagar aquest any uns 12 euros per nit en un hotel de luxe, i la xifra podria acostar-se als 15 euros abans de finals de la dècada. Aquest nivell situa Barcelona entre les ciutats europees amb una taxa turística més elevada, en línia o per sobre de capitals com París, Roma o Amsterdam, que també han apostat en els últims anys per incrementar aquests impostos per contenir la pressió turística i finançar serveis públics.
Fora de Barcelona, l’augment serà més gradual. Entre l’1 d’abril de 2026 i el març de 2027, la tarifa màxima s’eleva fins als 4,5 euros per nit en allotjaments de gamma alta, i no serà fins al 2027 quan s’arribi als 6 euros, el doble de les tarifes actuals. Els municipis també podran aplicar recàrrecs addicionals —fins ara limitats—, cosa que obre la porta a una fiscalitat més flexible segons la pressió turística de cada zona.
Qui paga i què es finança amb la taxa
La taxa turística, oficialment, impost sobre les estades en establiments turístics, la paguen totes les persones que pernocten en allotjaments com hotels, apartaments turístics, càmpings o creuers. És a dir, que un català també la paga si s’allotja a Catalunya. En tot cas, una de les novetats clau de la reforma és el destí dels ingressos. El 25% de la recaptació es dedicarà a polítiques d’habitatge de la Generalitat, mentre que el 75% restant continuarà alimentant el Fons per al Foment del Turisme. A Barcelona, la taxa és ja una font d’ingressos estructural: només l’any passat va generar uns 140 milions d’euros, convertint-se en el segon ingrés municipal després de l’IBI.
