L’ocupació hotelera d’aquest estiu a Barcelona -juliol, agost i setembre- ha tornat a ser massiva. En tres mesos, han dormit als establiments de la ciutat 2,3 milions de visitants que han fet prop de 6,3 milions de pernoctacions. El nombre de turistes i de nits en hotels és superior al del mateix període de visitants del 2022. La comparativa amb 2019, l’any prepandèmic, diu que aquest estiu ha baixat lleugerament la quantitat de turistes -uns 27.000 menys-, però han pujat en més de 109.000 les pernoctacions. En conclusió, amb menys persones, els hotels han ingressat més. Els preus també han pujat.
Des de gener a setembre, els hotels de Barcelona han rebut 6.298.657 clients que han fet 16.686.139 pernoctacions. Del total, juliol, agost i setembre acumulen 2.300.827 turistes i 6.292.622 nits als establiments. Les xifres d’aquest estiu són molt similars a les del mateix període del 2019, un any de records turístics, amb 2.328.482 persones als hotels i 6.183.156 pernoctacions, el que demostra que el sector ha passat pàgina de la crisi del coronavirus i la recuperació turística està totalment consolidada, segons dades de la pàgina d’estadística de l’Ajuntament, que cita com a font l’Enquesta d’Ocupació Hotelera.
En conversa amb el TOT, el president del Gremi d’Hotels, Jordi Clos, assegura que la ciutat manté “la seva marca forta i bona imatge internacional”. Per als hotelers barcelonins, els nou primers mesos de l’any han estat “molt positius”, especialment per la presència d’un perfil de viatger internacional d’alt poder adquisitiu que visita la ciutat coincidint amb els importants esdeveniments de negocis, esportius i culturals, un fet que “coincideix amb l’interès dels principals actors d’assolir un turisme més qualitatiu”. Clos afirma que “Barcelona, com a destinació, està en un moment de maduresa que ens permet prioritzar la qualitat per sobre de la quantitat”.
Un 82,62% d’ocupació, segons el Gremi d’Hotels
El Gremi d’Hotels de Barcelona agrupa més de 400 establiments de la ciutat i de l’àrea metropolitana, expliquen fonts de l’entitat empresarial. És la major part del sector, però no la totalitat. En el seu balanç, el Gremi parla d’una ocupació acumulada del 82,62% de gener a agost, un 1,2% menys que al mateix període de 2019. Durant juliol i agost, l’ocupació ha estat del 88% (dos punts per sota de l’any 2019 i un punt més que l’any 2022).
Per a Marian Muro, exdirectora general de Turisme de Barcelona que ara encapçala una consultoria pròpia (Muro Tourism Consulting), el 2023 ha estat l’any de la “consolidació de la recuperació”. Considera que la temporada ha estat en general bona, i a la capital catalana, “molt bona”. “A la ciutat hi ha una oferta de primer nivell d’hotels i apartaments turístics”. L’any turístic s’ha vist beneficiat també per un setembre que ha fet molt bon temps, la qual cosa ha permès allargar la temporada, afegeix.
Els nord-americans, els turistes estrangers principals
Fins al setembre, la ciutat ha rebut 5.536.387 turistes estrangers. Per nacionalitats, els nord-americans, amb 766.319, són els més habituals de Barcelona, seguits dels britànics (736.851), francesos (626.690), italians (480.528) i alemanys (413.120). Per la cua, entre els països amb menys visitants, hi figuren Burkina Faso (34), República del Congo (32) i República de Guinea i Zimbàbue (31). Aquestes dades consten també al web d’estadística de l’Ajuntament i són d’elaboració pròpia del consistori a partir del fitxer d’estadística experimental de l’INE.
El preu mitjà per dormir en un hotel de Barcelona se situava al setembre en 180,2 euros, segons les dades municipals a partir de l’Enquesta d’Ocupació Hotelera. Aquesta és la tercera tarifa més alta de l’any per darrere del maig (180,5) i juny (185,4), com ja va explicar el TOT Barcelona. Al setembre, els preus oscil·laven entre els 127,2 euros dels hotels d’una i dues estrelles als 336,6 euros dels de cinc estrelles. Fa quatre anys, el setembre del 2019, el preu mitjà d’un hotel a la ciutat era de 161,2 euros, i l’any passat, de 166,2. El Gremi eleva el preu mitjà durant juliol i agost fins als 186,6 euros (36,6 euros més que l’any 2019 i 9,4 més que l’any 2022), i de gener a agost de 174,15 (33,2 euros més respecte al mateix període de 2019). Muro diu que els preus han pujat a tot el sector, també el de les habitacions. “Hi ha hagut un increment dels costos que ha repercutit al consumidor”.
678 hotels oberts
Segons les darreres dades publicades al portal d’estadística municipal, al setembre s’estimava que hi havia 678 hotels oberts a Barcelona amb una ocupació del 74,4%, segons les places totals (85.871). L’ocupació més gran de l’any s’ha registrat a l’agost, amb un 80,3%, mentre que al juliol va ser del 79,6%. Segons el nombre d’habitacions, el percentatge d’ocupació puja fins al 87,7 al setembre, 86,8 al juliol i 86,1 a l’agost. Als establiments hotelers de la capital catalana hi ha hagut aquest 2023 un mínim de 13.338 treballadors i un màxim de 14.913.
Majoritàriament, els clients escullen els hotels de quatre estrelles per allotjar-se. Dels 6.298.657 visitants totals, al voltant de la meitat, 3.156.704, s’han allotjat en establiments d’aquesta categoria. 1.328.227 han dormit en hotels de tres estrelles; 710.123, en cinc estrelles, i 730.150, en hotels d’una o dues estrelles.
El futur, el turisme de congressos i de negocis
Amb relació al darrer trimestre de l’any i tot el 2024, el president del Gremi d’Hotels subratlla la importància del turisme MICE, que té com a objectiu la promoció de la ciutat com a seu de congressos, convencions i turisme de negocis. Segons Clos, és un sector molt consolidat i tindrà un protagonisme molt destacat per a la ciutat. I valora molt positivament l’arribada a Barcelona de nous esdeveniments mundials que es faran a Fira de Barcelona el 2025, LabelExpo i ICE (el congrés més gran de casinos i cases d’apostes). “Aquests esdeveniments i la resta que tindran lloc al llarg dels pròxims mesos esdevenen una gran oportunitat per al teixit empresarial del país, la ciutat i el seu entorn, afavorint grans oportunitats”, apunta Clos.
Sobre el futur del turisme, Muro alerta d’alguns “núvols” pels problemes geopolítics al món, que d’enquistar-se poden acabar incidint. En tot cas, l’exdirectora general de Turisme de Barcelona recorda que la ciutat “té un calendari de congressos i fires molt potent” i opina que el debat dels pròxims anys serà la gestió del turisme i la seva coexistència amb els residents. “El turisme urbà és molt incipient. A Espanya, va començar a Barcelona el 1992. Abans, només hi havia sol i platja. Després, el turisme urbà es va estendre a altres ciutats com Madrid, Sevilla, Màlaga o Bilbao. Les ciutats no havien treballat la gestió del turisme, només es feia promoció”. En el cas de Barcelona, “els recursos turístics estan molt concentrats en zones molt concretes, el que augmenta la sensació de massificació”.
Muro planteja la necessitat de recuperar per a usos turístics zones allunyades del centre com s’ha fet a Nova York amb el Meatpacking District, un antic barri de carnissers i escorxadors que s’ha transformat en una zona de restauració, moda, oci nocturn i antiquaris.
A Barcelona, aquesta transformació es podria plantejar al Poblenou, però Muro diu que s’haurien de tenir en compte moltes implicacions. Posa com a exemple el que està passant a la Rambla, el passeig més internacional. “La reforma que es fa és molt positiva. Serà més transitable, però la gent de Barcelona no hi anirà si no es canvia l’oferta de les botigues o de la restauració. No n’hi ha prou amb canviar una vorera, s’ha de fer un pla”.
L’aposta pels grans esdeveniments
Al Summit de Barcelona Oberta celebrat aquest octubre, Oriol Amat, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i vicepresident de la Xarxa Vives d’Universitats, i Christoph Tessmar, director de Barcelona Convention Bureau de Turisme de Barcelona, van parlar del llegat dels grans esdeveniments a Barcelona. Van posar en relleu la importància cabdal de l’ISE (la fira del sector audiovisual més important del món), el Mobile World Congress, el Primavera Sound, la Copa Amèrica, la Fórmula 1, els Jocs Olímpics de 1992, i el turisme de congressos i convencions en el teixit social. Segons aquests experts, han deixat a la ciutat un impacte positiu, no només en termes econòmics sinó també en infraestructures, generació d’ocupació, proliferació de sectors d’activitat i promoció de la ciutat.
Amat sosté que Barcelona té capacitat per acollir més grans esdeveniments -l’any 1983 en feia uns 50 i ara n’organitza uns 2.000-, i afegeix que aquestes grans cites poden portar “un turisme de més valor afegit” i ajuden a dinamitzar altres sectors. Els esdeveniments que es fan a la ciutat suposen un 1,5% anual sobre el PIB. “Són molts diners. Són llocs de treball i qualitat d’ocupació. Molta ocupació és a la indústria, amb més valor afegit i millors sous”. Els grans esdeveniments ajuden també a internacionalitzar l’economia i milloren la renda per càpita i la qualitat de vida, la reputació de Barcelona i Catalunya i les infraestructures. Per a Amat, els millors esdeveniments han estat aquells en els que hi ha hagut grans consensos, tant en l’àmbit de les administracions públiques com en les col·laboracions publicoprivades. “Quan sumem, multipliquem”.
