Els hotelers estan en peu de guerra contra l’Ajuntament de Barcelona pels plans del govern municipal d’incrementar l’Impost de Béns Immobles (IBI) a 208 hotels de la ciutat, els de més valor cadastral. En un comunicat duríssim, el Gremi d’Hotels de Barcelona es mostra “perplex” per la proposta de l’Ajuntament i acusa l’executiu de Jaume Collboni de presentar la mesura “sense diàleg previ amb el sector”. El govern municipal vol apujar l’IBI de l’1% actual a l’1,08% —una mitjana d’uns 10.000 euros per establiment—, la qual cosa permetria obtenir 2,5 milions d’euros addicionals.
La setmana passada, el tinent d’alcalde d’Economia, Jordi Valls, va anunciar l’increment de l’IBI als hotels de luxe dins d’un paquet de mesures més ampli per augmentar la recaptació de les taxes turístiques. Es tracta d’una proposta important perquè intenta atreure els comuns i ERC perquè votin a favor de les noves ordenances fiscals de l’Ajuntament. La negociació de les ordenances fiscals sol ser un bon termòmetre per mesurar el suport que té el govern municipal abans de parlar dels pressupostos.
“La seva activació només compleix objectius recaptatoris i electoralistes i posen en dubte la voluntat del govern municipal d’apostar pel foment d’una activitat turística de qualitat a Barcelona”, reblen els hotelers, que reclamen al govern de Jaume Collboni que “torni al camí del diàleg” i abandoni els seus plans de taxar una activitat clau per al PIB de la ciutat i que genera 35.000 llocs de treball directes. El Gremi d’Hotels tampoc veu amb bons ulls la proposta d’ERC de doblar la taxa turística per pernoctacions a la ciutat, que també ha estat acollida amb bons ulls tant des de l’Ajuntament com des de la Generalitat.
Nou front obert del govern de Jaume Collboni
El conflicte del govern de Jaume Collboni amb els hotelers se suma al que ja tenen obert amb els propietaris de pisos turístics, que han amenaçat d’anar a la justícia si l’Ajuntament de Barcelona consuma els seus plans de no renovar les llicències dels pisos turístics a partir del 2028. El president de l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur), Enrique Alcántara, va xifrar fa unes setmanes en 1.000 milions d’euros les reclamacions de responsabilitat patrimonial contra la Generalitat fetes per una vintena d’empreses que tenen uns 1.500 pisos a la capital catalana. Apartir calcula que podrien arribar fins als 3.000 milions només a Barcelona i als 7.000 milions a tot Catalunya.
Collboni va anunciar abans de l’estiu que l’Ajuntament no renovaria la llicència als més de 10.100 pisos turístics que hi ha Barcelona emparant-se en el decret llei aprovat per la Generalitat a finals del 2023. La normativa preveu que les llicències, que ara són permanents, tinguin una vigència màxima de cinc anys i deixa en mans dels ajuntaments aprovar un planejament urbanístic per regular-les i mantenir la figura. El govern municipal ha avançat que no impulsarà cap reforma i que a partir del 2028 s’extingiran totes les llicències.
