Una majoria del Ple de Barcelona s’ha conjurat per apujar l’impost de recàrrega turística dels 3,25 euros actuals als 4 euros per persona i dia, la xifra màxima que pot cobrar l’Ajuntament. El plenari d’aquest divendres ha validat políticament el canvi, amb el vot favorable de tots els grups menys de PP i VOX, i la decisió final queda ara en mans de la comissió d’Economia i Hisenda del pròxim mes de juliol. El regidor de Turisme, Jordi Valls, ha anunciat que el passat 12 de juny el govern va sol·licitar formalment al consell tributari l’increment de la taxa turística, pas necessari per poder presentar unes ordenances fiscals en comissió. D’aquesta forma, si cap grup es fa marxa enrere, el nou import per a turistes ja es podria aplicar el mes d’octubre, un cop venci el període d’al·legacions pertinents.
Valls, que celebrat la “maduresa” del debat polític, ha posat números sobre la taula. Barcelona preveu recaptar, amb l’impost municipal actual, uns 75 milions d’euros directes dels turistes. Però amb la pujada prevista d’1,75 euros –sempre segons els càlculs de l’executiu– la ciutat guanyaria uns 20 milions extres. Una xifra a la qual cal sumar el 50% del que recapta la Generalitat amb el seu impost base, uns 20 milions més. En total, uns 115 milions recaptats en impostos a turistes. Durant el debat, els Comuns han anat un pas més enllà i han demanat que Barcelona pugui recaptar el 100% de la taxa catalana, la qual cosa engreixaria encara més la xifra final. Un aspecte, en tot cas, que no compta amb el consens de la resta de grups. El mateix Valls aclaria que no veu malament que una part de l’impost “el tingui la Generalitat”.
Consens per “governar el turisme”
La presidenta del grup municipal d’ERC, Elisenda Alamany, ha assenyalat, en defensa de la seva proposta, que les despeses directes que provoca el turisme en aspectes clau com la neteja, la seguretat o el transport és de 142 milions, la qual cosa suposa un dèficit a Barcelona de 50 milions d’euros. Per tant, segons els càlculs dels republicans, ni amb la nova recaptació s’arribaria a cobrir la despesa que genera el turisme. “No n’hi ha prou. Hem perdut l’equilibri i s’ha de governar el turisme”, ha assenyalat. Els Comuns, que han retret als republicans que no hagin forçat abans el govern socialista, durant les negociacions pel pressupost, han insistit en un model que aturi els macroesdeveniments. En el seu torn, Junts també ha demanat “fer política” perquè “si no dirigim nosaltres cap a on volem portar el turisme, ens vindrà marcat pel mercat”.
El debat del plenari, doncs, ha demanat definir una visió clara de quin turisme es vol per a Barcelona i també cap on destinar els recursos. I en aquest punt el consens ja no és tan clar. En acabar el Ple, Valls ha remarcat que “una part important” l’impost turístic es destinarà a “serveis propis de la ciutat”, com ara el transport públic, la neteja o la seguretat. El govern municipal també preveu destinar una segona part de la recaptació a la gestió dels espais de gran afluència –la Sagrada Família o el Park Güell– i una tercera al creixement de les fires. Valls ha admès que “sempre hi ha marge” per negociar la distribució d’aquests diners, però ha demanat mantenir el consens d’aquest divendres en la pròxima comissió d’economia.
Només un primer pas
Els grups han acordat aquest divendres apujar al màxim l’impost turístic que depèn de Barcelona, però alhora han coincidit que cal demanar a la Generalitat més flexibilitat perquè aquest impost sigui més elevat. El regidor juntaire Ramon Tremosa ha recordat que ciutats com Estrasburg tenen l’impost a 10 euros per persona i dia, i ha citat casos com Amsterdam o Brussel·les, que dupliquen el de Barcelona. Concretament, el Ple ha instat el Govern de la Generalitat i el Parlament a modificar la llei de mesures fiscals del 2020 per tal de poder fixar el topall que vulgui l’administració local.
