La polèmica celebració de la Copa Amèrica, que finalment no repetirà a Barcelona, encara cueja a la capital catalana. Un cop acabada la competició, tant l’Ajuntament com els organitzadors han de fer balanç sota l’atent escrutini de l’oposició i dels moviments veïnals, molt crítics amb la regata. El consistori i els organitzadors asseguren que la prova ha atret uns 2,5 milions de visitants, però les primeres xifres oficials refreden una mica l’entusiasme oficial. De fet, segons les estadístiques de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), al setembre ha caigut l’arribada de turistes a Barcelona, igual que el nombre de pernoctacions.
L’enquesta d’ocupació hotelera que fa l’INE xifra en gairebé 712.000 el nombre de turistes que s’han allotjat en hotels de la ciutat al setembre, al voltant d’un 3% menys que fa un any. D’aquests, 602.000 són estrangers —20.000 menys— i 109.700 nacionals —tot just 600 menys—. La radiografia de l’arribada de turistes a Barcelona no està completa perquè a l’agost es va produir un lleuger increment del 2,9%, tot i que la prova va començar el dia 22, i les dades de l’octubre, moment àlgid de la regata, encara no estan disponibles.
Amb tot, les estadístiques mostren que la Copa Amèrica no ha tingut una acollida tan espectacular com s’havia dit i van una mica en la línia del discurs del sector turístic, que havia refredat les expectatives inicials. Comerços i botigues del barri de la Barceloneta, per exemple, lamenten que els turistes d’alt poder adquisitiu que suposadament havia d’atreure la regata han passat del llarg del barri. Per la seva banda, el Gremi d’Hotels de Barcelona ha reconegut que la caiguda d’ocupació del setembre s’ha compensat amb una pujada de preus.
L’organització de la Copa Amèrica, optimista
L’organització de la Copa Amèrica de vela és força optimista i en el seu comunicat oficial de clausura de la regata assegura que ha atret 2,56 milions de persones entre el 22 d’agost i el 19 d’octubre. La xifra inclou el recompte diari de tots els espais habilitats per seguir la regata, com la Race Village, les bases dels equips que competeixen o les zones muntades pels patrocinadors de la prova. No expliquen quin és el mètode de comptatge. “Els nombres estan molt alineats amb els que s’havien projectat i estimat abans de l’esdeveniment”.
També estan molt satisfets amb l’audiència televisiva internacional de la prova, que ha crescut un 50% respecte a la regata anterior. Totes les xifres encara han de ser auditades per l’Ajuntament de Barcelona, a través d’un informe que elaborarà la Universitat de Barcelona, que haurà de fer un balanç oficial i calcular el cost total de les ajudes públiques que ha rebut la prova.
Segons l’Ajuntament de Barcelona, les administracions públiques han aportat 54 milions d’euros en ajudes a la prova, dels qual 10 milions d’euros corresponen a l’aportació municipal. En una entrevista recent, el tinent d’alcaldia d’Economia, Jordi Valls, ha explicat que tant l’Ajuntament, com la Generalitat i l’Estat han acordat no fer noves aportacions, una decisió que podria haver pesat en la negativa de l’organització per intentar mantenir la prova a la capital catalana. Valls defensa que s’han complert els objectius que s’havien marcat i ha celebrat que la prova ha servit per impulsar inversions al litoral de Barcelona i ha suposat una projecció de la imatge internacional de la ciutat.
