La licitació de la gestió de la piscina municipal de Sant Andreu ha obert una escletxa entre l’executiu de Jaume Collboni i els clubs de natació de Barcelona. L’Ajuntament ha tret a concurs conjuntament la gestió de la piscina actual i la del futur complex esportiu que s’està construint a la Sagrera; obliga el guanyador a invertir quatre milions d’euros en acabar la nova piscina –per posar-hi una coberta i acomodar els vestidors– i planteja tancar el recinte històric un cop pugui fer-se el traspàs d’un espai a l’altre. El Club Natació Sant Andreu, que fins ara havia dut la gestió de la piscina històrica, ha acabat desistint del concurs per “no posar en risc” la viabilitat econòmica de l’entitat i l’Associació de Clubs de Natació de Catalunya (ACNC) ha impugnat el procés al Tribunal Català de Contractes del Servei Públic. L’agrupació al·lega “greus deficiències tècniques” en la licitació i avisa que el redactat actual “vulnera els principis de transparència, proporcionalitat i viabilitat econòmica”. El tribunal veu raonables els indicis del recurs i ha paralitzat la licitació de forma cautelar per estudiar el cas.
El president del CN Sant Andreu, Àngel Bernet, qüestiona la manera en què s’ha engegat tot aquest procés i avisa que aquest tipus de licitacions compliquen la promoció de l’esport a la ciutat. “Si haguéssim decidit tirar endavant hauria d’haver convocat una assemblea de socis, però com els convoco per demanar una quantitat de diners que ni tan sols jo tinc clar que hàgim de destinar? Som una entitat sense ànim de lucre, hem fet números i no ens surten”, detalla en conversa amb Tot Barcelona. De fet, aquest és un dels arguments que al·lega l’ACNC en la seva impugnació. “Les condicions exclouen de facto entitats esportives amb vocació social i sense ànim de lucre. […] Les condicions econòmiques imposades, juntament amb terminis administratius restrictius, impedeixen complir amb els requisits interns de presa de decisions de les entitats associatives”, desgrana l’escrit.
Bernet creu que, amb aquest tipus de licitacions, l’Ajuntament “dona a entendre” que prefereix cedir la gestió a “grans grups d’inversió” que a entitats “amb vocació social i esportiva”. “Abans hi havia un model molt barceloní. Evidentment, havies de demostrar que feies una bona gestió de l’equipament, però primava molt més que ara la proximitat i el tracte amb els veïns. No sé quins són els motius, però ara tot això ha canviat”, remarca. Bernet recorda que fa 54 anys que van néixer com a entitat, justament a la piscina que ara podria tancar, per “fomentar la pràctica esportiva”. “Un grup de nedadors va considerar que els nens de Sant Andreu havien de saber nadar, i així va néixer la nostra entitat”. El salt enrere té una raó de ser: el directiu qüestiona el model mercantilista dels grups inversors i argumenta que “no promocionen l’esport”. “És el gran fet diferencial amb nosaltres”, resumeix.
El regidor d’esports, David Escudé, qüestionat pràcticament per tota l’oposició, insisteix que “no faltaran làmines d’aigua” a Sant Andreu, i des del districte els recorden que el projecte de Casernes inclou una piscina. “Fa 15 anys que sento a parlar d’això”, respon, desconfiat, Bernet. El president del CN Sant Andreu, en tot cas, insisteix que el problema no és on són les piscines, sinó el model de licitacions que s’estan fent ara. “Per molt que fem una piscina nova a la zona de Casernes, si no canvien les licitacions tampoc podrem reunir les condicions per presentar-nos-hi”, lamenta.
Una licitació “arbitrària” i basada en dades “irreals”
La principal associació de clubs de natació, que fa costat a l’entitat de Sant Andreu, argumenta en la impugnació que la licitació –que, de fet, ha quedat deserta– reuneix condicions “arbitràries” i estan basades en un “model econòmic irreal”. Els requisits que criden més l’atenció són la imposició d’una coberta retràctil de tres milions d’euros a la piscina nova, la construcció dels vestidors i la dotació de material esportiu per valor d’un milió més. Una inversió total de 4,8 milions, sumat l’IVA, que també hauria d’assumir l’entitat guanyadora. En aquest sentit, l’associació avisa que les previsions econòmiques “s’han calculat com si el servei fos estable i uniforme durant els 15 anys del contracte […] quan es desprèn un continu d’obres i incerteses”.
El projecte estima que l’empresa o entitat guanyadora aconseguirà 49,38 milions d’euros fins al 2040, però l’associació considera que aquesta estimació es basa en un model econòmic i financer “altament especulatiu”. Recorda que les tarifes estan pendents d’aprovació i que l’administració podria canviar-les de forma unilateral d’un any per l’altre. La impugnació també qüestiona que l’Ajuntament “dona per suposades” algunes situacions que no han estat avalades tècnicament, “entre elles el traspàs complet d’abonats”. El pla parteix de la hipòtesi que hi haurà un creixement del 55% de socis, però l’associació de clubs remarca: “Un desviament moderat [de la xifra], per exemple, guanyar 1.000 abonats en comptes de 2.000, suposaria pèrdues operatives recurrents a partir del quart any”.
L’associació de clubs i el mateix CN Sant Andreu, el principal afectat, també qüestionen que el pla prevegi una ocupació del 100% de les pistes de pàdel a partir del sisè any, quan és “evident” que no s’ompliran tots els matins i migdies. També al·leguen que el pla preveu un nombre de personal “mínim” i que es necessitaria “el doble” del previst per poder oferir “un servei de qualitat”. L’altre aspecte que grinyola és els 10.000 euros amb què es doten les assegurances, “quan ara el mínim és de 25.000 euros”. També avisen que el pla no té en compte la pujada de preu de l’aigua i del llum. Amb tot això sobre la taula, el CN Sant Andreu explica al TOT que els seus càlculs pronostiquen “pèrdues com a mínim els cinc primers anys de licitació”.
La piscina nova no permetria jugar a waterpolo
Les condicions econòmiques se sumen als problemes logístics que suposaria perdre la piscina actual, que, a diferència del projecte dissenyat per a la Sagrera, sí que reuneix les característiques per acollir la pràctica esportiva federada. “No podem oblidar -apunta l’ACNC en el seu full d’impugnació- que aquest segon centre encara ni existeix ni té les mateixes característiques esportives, tècniques o estructurals [que l’actual CEM]”. La nova piscina farà 1,80 metres de profunditat en un extrem i 1,40 en l’altre, la qual cosa dificulta la natació i impossibilita la pràctica del waterpolo. Tot un impediment per al CN Sant Andreu, un dels clubs de la ciutat més exitosos en aquesta disciplina. L’entitat acull més de 400 esportistes federats i té 18 equips de waterpolo. El primer equip femení és, a més, l’actual campió d’Europa.
La crisi que ha provocat que la licitació del CEM Sant Andreu salti a la taula dels responsables polítics del districte. Barcelona en Comú, Junts i ERC han presentat una instància conjunta a la regidora demanant-li una revisió “urgent i en profunditat” de les condicions econòmiques de la licitació. Tots tres partits també han forçat, juntament amb el PP, un plenari extraordinari de districte aquest dimecres per exigir al govern una solució immediata. Des de la regidoria d’Esports, neguen que hi hagi cap problema i, en privat, redueixen la polèmica a una “mala interpretació” del plec de condicions de la licitació. Públicament, el regidor David Escudé també ha negat que la nova piscina no reuneixi les condicions per a la pràctica esportiva federada i s’ha limitat a assegurar que “no faltaran làmines d’aigua” a Sant Andreu.
