Només un 5 % de les converses als entrenaments del C.E Júpiter són en català. És la diagnosi que va fer l’ONG del català Plataforma per la Llengua, en el marc d’una col·laboració amb el club el desembre de 2024 per per millorar la situació del català a la institució esportiva fundada l’any 1909. Es posa en marxa un pla d’acció integral que combina formació, sensibilització i transformació estructural. La col·laboració s’emmarca en la campanya La llengua ens fa guanyar, centrada a impulsar l’ús del català en l’àmbit esportiu. El pla està en marxa, però aquest mes d’abril s’hi afegeix l’organització de tres jornades de formació en consciència i sensibilització lingüística adreçades al cos d’entrenadors del club. Aquestes sessions tenen com a objectiu preparar la propera temporada i consolidar el paper dels tècnics com a referents lingüístics dins l’entitat, en un àmbit, el del futbol base, que és clau com a espai de socialització i construcció d’hàbits lingüístics.
El català, en fora de joc
La diagnosi dels usos lingüístics als entrenaments del club, fundat al barri del Poblenou i ubicat a la Verneda, evidencia que el català és gairebé inexistent en les dinàmiques col·lectives de l’equip. Amb un 95 % de converses en castellà, el català queda relegat a usos residuals i no és mai la llengua de les indicacions grupals ni de la cohesió d’equip. Aquesta realitat no s’explica per una manca de competència lingüística dels entrenadors, que majoritàriament poden parlar català, sinó per una “inèrcia cultural que associa el futbol amb el castellà i que es reprodueix de manera gairebé automàtica”, segons Plataforma per la Llengua. “El resultat és un entorn on el català no té espais d’ús reals ni prestigi funcional, malgrat el vincle històric del club amb la catalanitat”, conclou.
Per part seva, el Club Esportiu Júpiter ha assumit el compromís de revertir la seva realitat sociolingüística amb el suport de Plataforma per la Llengua. El pla d’acció es desplega al llarg de les temporades 2025-2026 i 2026-2027 i articula una estratègia global que combina canvis organitzatius, formació i accions comunicatives.
El club ha designat una figura responsable de vetllar per la implementació del pla i ha formalitzat el seu compromís institucional, mentre impulsa la formació i sensibilització del cos tècnic perquè els entrenadors esdevinguin referents lingüístics. Paral·lelament, s’està treballant per garantir la coherència lingüística en tots els àmbits del club, des del paisatge físic de les instal·lacions fins a la comunicació externa i interna, i per desplegar una campanya comunicativa que impliqui tota la comunitat.
Més enllà del cas del Júpiter, Plataforma per la Llengua està impulsant una línia de treball específica en l’àmbit esportiu, que ha inclòs l’organització aquest mes passat d’un simposi internacional sobre futbol i llengües minoritzades i que pretén consolidar aquest àmbit com una àrea estratègica d’actuació. En aquesta mateixa línia, Plataforma per la Llengua també ha signat aquest abril un conveni amb el Girona FC que es proposa desenvolupar un pla d’acció similar al que s’està impulsant al Júpiter.
