L’Europa havia acabat la temporada amb dues carpetes clau sobre la taula. El club de Gràcia necessitava una alternativa al Nou Sardenya per si la batalla administrativa i legal per poder jugar sobre gespa artificial fracassa i alhora anhelava ingressos extres, per valor d’uns 300.000 euros, per sobreviure a la tercera categoria del futbol estatal. Poques setmanes abans de començar la temporada, totes dues gestions van per bon camí. L’Ajuntament de Barcelona ha ofert al club jugar els seus partits a Can Dragó si no queda altre remei, una instal·lació amb gespa natural que el consistori reformarà a partir de novembre, setmanes abans del més que probable exili de Gràcia. La segona carpeta, l’econòmica, també està a punt de tancar-se. El club ha aconseguit més d’un miler de donatius, principalment dels socis però també d’altres aficionats romàntics del futbol, i ha tancat la primera fase de la campanya ‘Som la resistència’ amb 225.365 euros extres.
El club va engegar la campanya de micromecenatge no per una qüestió concreta, sinó per alleugerir les arques de l’entitat a les portes d’una temporada més que exigent econòmicament. L’estimació del club és que haurà de fer font a un 20% de despeses extres respecte a les temporades anteriors. Despeses derivades principalment pels desplaçaments del primer equip, que ara jugarà contra equips d’arreu de l’Estat, i dels nous salaris de la plantilla, que s’han d’adaptar al salari mínim que exigeix la RFEF per a la nova categoria. “Vam estimar que incrementaríem els patrocinis, el marxandatge, la taquilla, els socis i tot el que podem generar com a club, però no arribàvem a aquest 20 % extra. Amb l’impuls del crowdfunding ja estem molt més estables i tranquils”, admet al Tot Barcelona el vicepresident Àlex López dies després de tancar la primera fase de la campanya.
Des del club admeten que no tenien “massa clar” com aniria la campanya de donatius, la tercera que l’entitat engega en els més de cent anys d’història que té el club. En tot cas, López nega que l’Europa estigués en risc i emmarca la necessitat d’aconseguir un ingrés extra en el fet que el creixement esportiu “segurament ha estat més ràpid del que estava previst”. L’equip masculí ha saltat dues categories en només tres temporades. Dos ascensos en tres anys. Un èxit que cal sumar a la bona dinàmica del femení, que ha recuperat la segona divisió. La part del femení està “molt més autofinançada” que el masculí, resumeix López, en part perquè les exigències de la RFEF per a la segona categoria estatal femenina són molt més baixes que les que imposa per a la tercera categoria masculina. Però el masculí sí que necessita aquest impuls econòmic “que altres clubs tenen amb diners de fons d’inversió o dels seus propietaris, que són empresaris amb capacitat de finançar un possible ascens de categoria”, assenyala el directiu. “L’Europa és dels socis i no podem tenir solucions extraordinàries com, per exemple, l’aportació econòmica d’aquests inversors. Això també ens limitava i ens preocupava, però és evident que amb aquests nous ingressos tenim molta més estabilitat i tranquil·litat”, conclou.
Competir amb el futbol modern
La sensació a l’interior del club és que el futbol modern –tal com es coneix popularment el futbol professional– ha “impregnat” les categories més baixes. Hi ha exemples evidents a la mateixa categoria en què competirà l’Europa, plena de filials i d’equips gegantins com el Reial Múrcia, el CD Tenerife o el Nàstic de Tarragona; tots tres amb passat recent a la primera divisió i plantilles valorades en prop de 300.000 euros. Però aquesta nova era del futbol modest també es nota en categories inferiors. La UE Sant Andreu i el FC Terrassa tenen propietats estrangeres, per exemple. I encara més avall, en l’equivalent a la quarta estatal, apareix el cas del CF Badalona, en mans de l’empresa M2a Soprt Managment, una consultora especialitzada en gestió esportiva, o el CE l’Hospitalet, que rep l’impuls dels exfutbolistes del Barça Thiago Alcántara i Jordi Alba. Aquest últim, un cas amb paral·lelismes evidents amb l’Andorra de Gerard Piqué, que va comprar als despatxos l’ascens a Segona B el seu primer any –aprofitant el declivi econòmic del Reus– i ha invertit fins a arribar a la segona divisió.
Sigui com sigui, des de l’Europa treballen perquè aquest escenari, que s’està consolidant, no freni el seu creixement i també perquè el micromecenatge sigui una anècdota d’aquesta temporada. El president Hèctor Ibar ho va deixar clar durant la presentació, primer a porta tancada amb els socis i després amb una roda de premsa: no es farà una campanya de crowdfunding cada temporada, cosa que podria generar una inestabilitat clara en el club. La mà dreta d’Ibar insisteix ara al TOT que l’entitat “té clar” que el seu creixement econòmic i esportiu “encara pot ser molt més alt” i que l’estratègia passa per “maximitzar les línies d’ingressos orgàniques”. És a dir, guanyar patrocinis, fer créixer els socis i millorar l’estadi.
En tot cas, i malgrat mantenir un discurs clarament ambiciós, la realitat de la indústria futbolística, cada cop més professionalitzada a totes les categories, topa amb la d’un club de barri finançat pels socis. “Hem de ser conscients de les nostres limitacions i tothom vinculat al club ho ha de tenir clar. L’Europa representa moltes coses que altres clubs no tenen tant, però també té més limitacions. Aquí s’ha de donar un plus emocional que altres potser no necessiten”, afegeix López al respecte.
El probable exili de Gràcia
La segona gran carpeta, la de l’estadi, és més feixuga. El club ha registrat el camp de Can Dragó com a alternativa al Nou Sardenya, però insisteix que el grau d’incertesa amb l’estadi és “similar” al de fa unes setmanes. Malgrat que l’Ajuntament s’ha mogut ràpidament per oferir una alternativa –el Nou Sardenya és municipal i té dificultats tècniques per complir amb el requisit de tenir gespa natural–, el club vol esgotar totes les vies administratives i potser fins i tot judicials per continuar tota la temporada al seu estadi. López recorda que la primera volta, fins al gener, està garantida al Nou Sardenya i manté ferm el compromís de la junta directiva de no marxar de Gràcia.
Sigui com sigui, els requisits de la RFEF són clars i l’organisme federatiu no ha acceptat la pròrroga d’un any que demanaven a Gràcia per adequar el Nou Sardenya o aconseguir un canvi de la normativa. L’Ajuntament ha ofert a canvi Can Dragó després que apareguessin moltes alternatives, com les ciutats esportives del Barça i l’Espanyol o els camps de la Universitat de Barcelona, sempre com a rumors. Cap d’elles era idíl·lica i l’elecció final complicarà la logística del Club d’Atletisme de Nou Barris, tota una referència d’aquest esport i un referent d’esport inclusiu als barris pròxims a Can Dragó. En tot cas, els de Nou Barris accepten el repte de compaginar les seves instal·lacions per ajudar l’Europa malgrat que també han avisat que aquesta solució no pot suposar un precedent que esborri l’atletisme de la zona.
