La temporada vinent serà atípica pel FC Barcelona. Els blaugranes tenen casa seva en obres i es veuen obligats a desplaçar-se a Montjuïc. Ho faran sense ganes, patint per la baixada d’ingressos i, per a acabar-ho d’adobar, sense Leo Messi, l’astre que podria haver il·luminat un any que, d’entrada, es presenta més negre que blanc. L‘Estadi Olímpic no atrau gens al club culer, però, en canvi, ha donat bones alegries a altres equips. El RCD Espanyol va viure al recinte olímpic durant una dècada, possiblement la més bona esportivament de la seva història. Però l’estadi també ha estat la casa dels Barcelona Dragons de futbol americà i ha acollit moments inoblidables com el campionat mundial d’atletisme o els Jocs Olímpics de 1992.
Durant els inicis dels anys 90, l’estadi també va veure desfilar la samarreta quadribarrada del Sant Andreu, un dels equips modestos més coneguts de la ciutat. Va ser només un any i empès per un projecte que finalment va resultar ser una estafa. L’historiador i exdirectiu del club, Jordi Petit, recorda al TOT Barcelona com va ser aquella temporada lluny de l’estadi Narcís Sala, mític feu del Sant Andreu. “En un inici hi havia força gent perquè era la novetat, però al final vam acabar sent quatre gats; allò estava lluny i la pista d’atletisme et generava una distància amb els jugadors que a casa nostra no tenim”, explica Petit. El periple lluny del ‘poble’ va durar només un any i, evidentment, el retorn es va viure amb alegria perquè allò “era un suplici”.
Un projecte fantasma
No és gens habitual que un equip modest com el Sant Andreu jugui a Montjuïc. Però no ho van fer per voluntat pròpia, sinó perquè durant aquella temperada, el Narcís Sala havia de viure una transformació important. L’estadi andreuenc havia de transformar-se en un gran pàrquing per a cotxes, però el projecte mai va tirar endavant. “Va resultar ser una gran estafa“, recorda Petit. L’historiador apunta que “va haver-hi gent que va comprar plaça i tot” i que, anys més tard, quan ell ja era directiu, “encara hi havia qui reclamava el pàrquing” malgrat ser una decisió aliena al club.
Aquella va ser l’última experiència lluny del Narcís Sala –llevat d’un parèntesi puntual a Nou Barris–. Des de llavors, l’estadi del barri andreuenc ho ha viscut tot, moments tan bons com dolents. Per aquest feu han passat equips del nivell de l’Atlètic de Madrid, en una eliminatòria de Copa del Rei que encara es recorda. Però també han passat entrenadors i exjugadors il·lustres de la talla de Pep Guardiola i Luis Enrique, durant la seva etapa al Barça B, o el mític migcampista de l’Espanyol Dani Solsona, que va jugar alguna temporada al Sant Andreu. L’any que ve, el Narcís Sala estrena una nova categoria amb l’esperança de tornar a viure nits especials.
