Els problemes del CE Europa a l’estadi Nou Sardenya, que no compleix els requisits actuals de la federació espanyola, no són aïllats a Barcelona, una ciutat densament poblada d’equips i esportistes però amb equipaments envellits i escassos. Falten pavellons i camps de futbol en una ciutat on la prioritat actual allà on hi ha sòl disponible és construir habitatges, tal com ha reconegut públicament el regidor d’esports, David Escudé. Més enllà del futbol, sempre més mediàtic que cap altre esport, altres infraestructures també estan amenaçades de seguir el mateix viacrucis del Nou Sardenya. A l’estadi de la Foixarda, epicentre del rugbi a la ciutat, l’executiu de Jaume Collboni ha pactat amb ERC una inversió d’un milió d’euros per adaptar-lo i que compleixi per fi amb els requisits que dicta la seva federació.
L’equipament, ubicat a Montjuïc, acull el Barcelona Universitari Club (BUC) –gestor de l’espai– i el Gòtics R.C. L’estadi ha estat pràcticament a les fosques durant una dècada i l’Ajuntament ha iniciat just abans de Nadal les obres per canviar la infraestructura de l’enllumenat. Era de les tasques més urgents perquè la pilota pràcticament deixa de veure’s quan cau el sol. “El problema és que les torres de llum són molt antigues i no estaven homologades i, per tant, els operaris no podien pujar a revisar els focus. Així hem estat anys, cada tres mesos amb llums fosos”, concreta el gerent del BUC, Alejandro Estévez. La federació espanyola de rugbi els havia amenaçat amb multes si no adaptaven les instal·lacions –de propietat municipal– i el club ha viscut amb resignació com dos partits de la selecció catalana han hagut de canviar de feu els darrers anys per les mancances de la Foixarda.
El llum escàs exemplifica els problemes d’una instal·lació que fa una dècada que demana adaptar-se als requisits bàsics per competir al més alt nivell. El BUC competeix ara a la tercera categoria estatal, però ha dissenyat un projecte –majoritàriament farcit amb gent de la casa– pensat per arribar a les principals categories i necessitava una instal·lació a l’altura. Un altre dels canvis previstos l’any vinent és la reconfiguració del terreny de joc; la Foixarda és el màxim exponent del rugbi de Barcelona i no disposa de les mesures reglamentàries. Amb els canvis, el terreny de joc passarà de 9.653 a 9.920 metres quadrats. L’Ajuntament també farà les porteries més grans i canviarà la gespa artificial, que ha arribat al final de la seva vida útil, per una de nova “dissenyada específicament per a la pràctica de rugbi”. D’altra banda, s’aprofitarà l’ampliació del perímetre per crear dos canals nous per augmentar la capacitat drenant i per substituir els canons de reg existents per aspersors emergents. Estévez admet que no canvia l’estructura principal de l’estadi, però celebra que s’aposta per accions petites que, totes juntes, adaptaran la instal·lació als mínims exigibles.
“Ens agradaria estar a primera en tres anys, que fem el centenari, i no volem que ens passi com a l’Europa. És important els canvis perquè res ens impedeixi créixer”, remarca el directiu, content amb les millores que ha aconseguit. Estévez demana, en tot cas, no perdre de vista les altres mancances de l’estadi. “Falten vestuaris i lavabos”, comenta. La configuració de la Foixarda tampoc té en compte dues bases del rugbi: que els equips són molt grans i que fins als 16 anys és mixt. “Nois i noies es canvien per separat i no tenim espai per a tothom”, remarca el directiu. Hi ha espai per a construir i el més fàcil seria aixecar un edifici annex, però el parc de Montjuïc està protegit i no s’hi pot construir. Per tant, el club ja sap que només podrà comptar amb la infraestructura existent. En aquest sentit, la seva aposta seria traspassar les oficines i el bar –situades davant del camp– a l’únic edifici que hi ha al recinte, de dues plantes just a l’entrada. En aquests moments el comparteixen amb la brigada de manteniment de Montjuïc, que en guarda les eines, i l’arxiu documental de l’Institut Barcelona Esport (IBE). Estévez no vol deixar de compartir-lo, però visualitza una reorganització que permetria generar un efecte domino: traspassar les oficines a l’edifici i guanyar espai per a vestuaris on ara hi ha ordinadors.
Fer créixer el rugbi a Barcelona
El gerent del club conversa amb el Tot Barcelona un dilluns al vespre a escassos metres d’un equip de joves irlandesos que disputa un amistós contra el BUC a la Foixarda. Són una trentena de persones que han passat nit en un alberg del Prat de Llobregat. Estévez diu que aquestes trobades entre equips és habitual, la qual cosa no deixa de ser una nova via turística per a Barcelona. La visita d’un equip estranger a la Foixarda suposa entre trenta i setanta persones que dormen i visiten Barcelona. “Si fos només per demanda potser podríem fer seixanta trobades com les d’avui, però no tenim la infraestructura ni el volum d’equips per fer-ho tants cops”, explica el gerent del club.
El rugbi és un esport minoritari a Barcelona, però té una demanda força alta a Europa, sobretot al país veí de França. La final del campionat francès de l’any 2010, que es va disputar justament a Barcelona, n’és l’exemple més clar. El duel entre el Toulon i el Racing 92 va reunir 99.000 espectadors al Camp Nou i encara és el parit amb més seguidors de la història d’aquest esport. Un antecedent que fa somiar els inquilins de la Foixarda davant la possibilitat d’acollir a casa partits internacionals de nivell que incrementin l’afició per l’esport a Barcelona. “Tenir el camp més ample i amb porteries reglamentàries ens ajudarà a aconseguir-ho, evidentment”, celebra Estévez. En aquests moments, un partit a la Foixarda pot reunir entrades molt dispars; segons Estévez, entre 100 i 1.000 persones, depenent de la dimensió del partit.
En tot cas, i més enllà de la capacitat de portar talent internacional a la ciutat, els 350 jugadors i jugadores amb fitxa al BUC demostren que el rugbi pot créixer. Per fer-se una idea, només són la meitat de jugadors que equips com el Sant Andreu i l’Europa, que tenen uns 700 futbolistes en etapes formatives. A Barcelona i ciutats de la rodalia, també són importants el Poblenou –que juga a la Mar Bella– i el Barça i la Santboiana, màxims exponents. “La pandèmia ens va fer mal i tots ens vam estancar”, remarca Estévez, que comenta alhora “una altra realitat” del rugbi. “Això no és com el futbol, el rugbi té pocs camps on poder jugar i estructures limitades per acollir una gran demanda. Seria maco créixer, però sent conscients que tampoc hi hauria capacitat per créixer molt més”, explica Estévez. Els darrers anys, l’afició pel rugbi ha crescut sobretot en la canalla i entre les dones en un esport que continua sent mixt fins als 16 anys.
