Al barri de la Verneda —districte de Sant Martí— és habitual veure samarretes de color groc i blau, especialment a la zona de la Palmera, una plaça que li dona nom a una pista poliesportiva situada entre la rambla de Prim, la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers del Maresme i d’Andrade. Allà hi juga un bon gruix de partits el Futsal Rosario Central Catalunya, un projecte que va néixer per donar resposta als joves de Sant Martí que volien jugar a futbol sala al barri. L’objectiu, però, era crear un espai on els joves poguessin jugar a futbol i, alhora, tinguessin un espai participatiu, popular i de cohesió.
Pau Machado és el president, fundador, jugador i entrenador. “Quan vam fundar el club teníem la inquietud de fer un espai social saludable, on la part esportiva i la part social fossin la bandera del projecte”, diu al TOT Barcelona.
Aliança per l’esport a Louga, Senegal
Una de les iniciatives més destacables del Rosario Central és el campus d’estiu que organitza des de fa dos anys al Senegal, concretament al poble de Louga, en el qual participen 100 infants del Senegal durant 15 dies a l’agost. Machado destaca la importància d’aquest projecte. “És un salt enorme per al nostre club. A més de promoure l’esport com a eina de transformació i d’intercanvi més enllà de les nostres fronteres, donem l’oportunitat a joves del nostre club i del barri perquè visquin una experiència única al Senegal, on conviuen i intercanvien coneixements amb joves locals”, assenyala satisfet.
En aquest campus, Rosario Central és qui porta el pes més gran de les accions, però també hi participen altres entitats de Sant Martí que han col·laborat donant material, entre moltes altres coses. A Machado l’omple de joia el que han aconseguit al país africà. “Estem molt orgullosos d’aquest projecte perquè recull tot el que volem per al club: promoció de l’esport, treball en xarxa, empoderament dels joves del barri i intercanvi cultural”.
Va ser gràcies a un jove que participa en el taller tèxtil del Centre Sant Martí (CSM), l’Ibrahim, que va sorgir aquesta oportunitat. El Centre Sant Martí és una ONG amb la qual col·labora Rosario Central i que compta amb un banc d’aliments per a les famílies més vulnerables del barri i un taller tèxtil per promoure la inserció laboral de dones i joves en situació irregular. “Cada any col·laborem amb les campanyes de recollida d’aliments i de joguines, sempre que podem donem un cop de mà en les campanyes d’entrega”, detalla Machado.
Projecte convivim
L’altre gran pilar de l’acció social de Rosario Central Catalunya, és el projecte Convivim Esportivament, organitzat per la Fundació per a l’Esport i l’Educació de Barcelona (FEEB) i que promou la cohesió social als barris de la ciutat a través de la pràctica esportiva. Machado lamenta que la col·laboració amb aquesta institució només va durar un any. Al mateix temps, però, destaca tot el que van aconseguir en poc temps. “Amb la FEEB i els educadors de carrer del barri gestionàvem conjuntament un equip de futbol de noies en situació d’exclusió social. Vam fer moltes accions conjuntes amb la resta d’equips femenins del club, però amb el temps no vam poder tirar-ho endavant per manca de recursos“, recorda.
En pensar amb la manca de recursos, al president del club groc i blau li resulta impossible no parlar de la relació que hi ha entre l’Ajuntament i el club. “La relació és irregular. El problema és que hi ha molts canvis en el consistori i cada vegada ens toca començar de zero. Ens agradaria que ens tinguessin una mica més en compte per projectes comunitaris o per qüestions d’esport al barri”, diu.
Machado també es queixa que aquesta manca de comunicació repercuteixi en els joves. “La comunicació és escassa, i seguim sense resoldre les nostres necessitats. Una llàstima, ja que s’estan perdent idees i propostes realment potents per a la comunitat i la gent jove”.
Uns inicis complicats
Rosario Central Catalunya va sorgir fa gairebé 20 anys. La comunitat argentina de Barcelona, en aquest cas la de Rosario, tenia la necessitat, la inquietud i sentit de pertinença d’uns argentins que volien ajuntar-se per veure al seu equip d’Argentina a Barcelona. El 21 de setembre de 2003 va començar la seva aventura, però no va ser fins al 30 de maig de 2004 que es va fundar oficialment el Club Atlético Rosario Central Catalunya.
Machado té molt present quin va ser el procés de creació del club. “De veure els partits de futbol a Barcelona tots plegats, es passa a ajuntar-nos setmanalment i, més tard, neix la necessitat de jugar a futbol federat”. El president del club indica, a més, que aquest fet va ser històric. “Van ser el primer equip d’argentins competint a 4a catalana de futbol 11”, subratlla.
Amb el temps, però, el club va haver de fer front a diversos casos de racisme en el futbol 11. El més sonat va ser l’agressió que van patir l’any 2009 en mans d’un conjunt integrat per Boixos Nois. 10 integrants del club de la Verneda, entre els quals hi havia jugadors, el president, la secretaria i el director esportiu; van patir agressions i van acabar a l’hospital. Els grocs i blaus havien demanat a Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana que fossin presents en el partit, ja que se sabien que l’equip rival, el Bada-Bing, el conformaven Boixos Nois i a les grades s’hi aplegaven skinheads ultres. Sis jugadors del Bada-Bing van ser condemnats fins a sis anys de presó per aquests fets.
Rosario Central va continuar competint dos anys en el futbol 11, fins que el 2011 dos joves li van proposar el projecte de futbol sala al president d’aleshores, Ernesto Sukerman, que ja estava molt desgastat pels reiterats casos de racisme patits. Sukerman va tancar el projecte de futbol 11 i es va bolcar en la creació i expansió del de futbol sala deixant la presidència del club en mans de Machado, quan només tenia 23 anys.
Un club que segueix creixent
Des de 2011 el Futsal Rosario Central Catalunya s’ha convertit en un clàssic de les divisions amateurs de Barcelona. Ha esdevingut un club reconegut entre jugadors, entrenadors i aficionats i ha anat creixent amb el pas del temps. Ell i totes les persones que en formen part, però, no han canviat en alguns aspectes clau. “En els últims 12 anys, ha crescut molt el futbol sala al barri i als voltants, però segueix existint la mateixa inquietud. La importància de ser un espai amb sentit de pertinença i on sentir-se important practicant l’esport que més t’agrada”, insisteix i afegeix: “Ens agrada que el club no sigui un espai on només es juga a futbol sala”.
