La dissortada palmera de la plaça de la Palmera

La quarantena passa factura a l'arbre icònic d'aquest espai obert de Sant Martí de Provençals, que els veïns van conquerir al formigó

L’emblemàtica palmera de la plaça de la Palmera de Sant Martí està de pega. S’ha deteriorat visiblement durant els dos mesos de quarantena i llueix un aspecte molt precari. Ha perdut quasi totes les fulles i de la majoria de palmes només n’ha sobreviscut la tija central. L’afectació s’ha anat agreujant, a causa de la menor activitat de Parcs i Jardins durant la quarantena, i actualment l’arbre està molt malmès. A més està aïllada en una zona del parc molt desangelada, el que accentua el seu aspecte esllanguit.

“Els equips de conservació de Parcs i Jardins han inspeccionat la palmera i han detectat que possiblement alguna espècie d’ocell s’ha menjat les fulles”, responen portaveus municipals al TOT Barcelona. Els professionals de jardineria encara han d’acabar de “confirmar què ha passat exactament” i situen com a prioritat trobar un tractament per revifar la palmera. Si no n’hi hagués cap de viable o l’arbre no respon, “es procediria a canviar-la”.

Els veïns, però, estan dolguts amb l’historial dissortat de la palmera. “La plaça de la Palmera no es pot quedar sense palmera, és un símbol del barri!”, exclama Salvador Mañosas, president de l’AVV la Palmera i vocal de la FAVB. De fet, l’actual no és l’arbre històric al que fa referència el nom: “L’original era centenària i va morir a finals de 2016 per la plaga de morrut vermell, ens va saber molt de greu als veïns”. Després d’infructuosos intents per salvar-la, va haver de ser talada.

Cap element perimetral protegeix la palmera dels orins dels gossos que freqüenten la plaça / MMP

Al cap de mig any s’hi plantava un nou exemplar, que ja no era una palmera canària com l’original sinó una palma del Brasil, que resisteix millor al morrut. No obstant, la jove successora no s’ha consolidat al nou espai: “Sempre ha estat seca, abandonada, amb les fulles decaigudes…”, enumera Mañosas. “L’Ajuntament no ho ha vol reconèixer però li ha faltat manteniment”, protesta. A poca distància, a la petanca del carrer Andrade, “hi ha una altra palmera canària que està enorme i que no va patir la plaga del morrut ni se li ha menjat les fulles cap ocell”, compara. En efecte, tot el districte és territori de palmeres –la Rambla Prim molt clarament– i aquests dies llueixen ben vigoroses. 

El testimoni d’una conquesta

Aquest espai obert no li va caure del cel al veïnat de Sant Martí de Provençal. És una de les conquestes ciutadanes de la Transició a Barcelona, quan nombrosos equipaments i zones verdes es van haver d’aconseguir per la via dels fets. De fet, tot i que no sigui el seu nom oficial, la barriada a l’entorn de la plaça encara s’anomena popularment “la Palmera” i el nom dels comerços del voltant ho recorden.

Als terrenys d’aquesta plaça hi havia la fàbrica Bidons Ballester, la robusta xemeneia de la qual encara es conserva in situ. Al pati del recinte hi havia tres esveltes palmeres. La tercera fase de construcció del Polígon d’habitatges Sant Martí va comportar l’enderroc de les naus per a edificar 4 grans blocs amb 400 pisos nous. Els veïns no estaven disposats a acceptar encara més densitat residencial al nou barri, que com d’altres nascuts durant el desarrollisme anava molt mancat de pulmons verds i equipaments. 

L’entorn de la palmera no en ressalta el seu simbolisme, que només recorda una humil placa al terra / MMP

Van ocupar la plaça i es van enfrontar a les constructores tan durament que el 1977 l’Ajuntament predemocràtic va haver d’accedir a expropiar el terreny per fer-hi una plaça. Es va inaugurar el 1984. De les tres palmeres del pati ja se’n van perdre dues, segons les males llengües perquè un capatàs de la fàbrica se les va endur a casa. La que quedava va esdevenir una icona i va ser declarada arbre d’interès local.

La reforma pendent de la plaça

L’associació de veïns va més enllà de la palmera i critica l’estat general de la plaça. “Fa molt temps que demanem una remodelació integral, però només ens hi fan pedaços”, critica el president de l’entitat. Per exemple, es queixen que no poden usar la glorieta del parc per a concerts i actes perquè al seu voltant les llambordes estan totes aixecades a causa de les arrels dels pins i no seria segur per als assistents. També volen que el rellotge decoratiu ara amagat al cantó del carrer Puigcerdà es recol·loqui a la xemeneia.

Mañosas confia que l’obra no passi d’aquest mandat: “Ha entrat al Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2019-2022 però el districte ja ens ha advertit que no veu necessària una reforma completa”. Per assegurar-se la inversió, han entrat com a proposta als pressupostos participatius de Sant Martí una actuació de manteniment a la plaça: “On no arribin els diners del PAM, que arribin els dels pressupostos participatius”, resol. 

Nou comentari