La 29a edició del Festival de Cinema Independent de Barcelona, L’Alternativa, ha presentat la seva programació completa. Des del 18 de novembre fins al 4 de desembre es podran veure cintes innovadores i compromeses que conviden a la reflexió. La seu central serà el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), encara que també podran veure’s pel·lícules a les sales Zumzeig i Maldà.
L’objectiu és, una vegada més, donar visibilitat a un altre tipus de cinema més lliure i personal: “Donem veu a temàtiques que no tenen lloc al cinema a gran escala. En aquest festival premiem la independència real dels creadors en el que pretenen dir, uns directors que no estan lligats a un interès comercial”, ens explica Cristina Riera, membre de l’equip de direcció.
Van arribar a les seves mans més de 1.500 pel·lícules, a partir de les quals han organitzat un programa molt complet amb opcions per a tots els gustos. En aquesta ocasió, la no-ficció guanya terreny, fins al punt de ser l’opció amb més oferta: “Aquí presentem tota mena de temes, de durades i de tipus de formats i llenguatges. Que hi hagi més pel·lícules de no-ficció ens permet introduir temes que estan d’actualitat com l’ecologisme o la privatització de les residències de gent gran”.
Elles filmen posa el focus en les directores de fotografia
La Filmoteca de Catalunya col·labora amb el Festival a Elles filmen, en què oferiran pel·lícules en què les directores de fotografia han estat dones. A més a més de la projecció d’aquests films, hi haurà diverses masterclass en les quals es compartiran mètodes i consells sobre el procés de creació.
Des de l’equip directiu recalquen que és imprescindible donar-hi veu: “Hi ha moltes dones fent una feina fantàstica darrere de càmera que volíem reivindicar en una secció especial. Emetrem pel·lícules que han tingut dones al capdavant de l’equip de fotografia i també oferirem diverses classes magistrals sobre el tema. Un dels punts forts tindrà la directora de fotografia d’Alcarràs al capdavant, per exemple”.
Irene M. Borrego reivindica la figura d’Isabel Santaló
La visita y un jardín secreto vol treure a la llum la misteriosa figura d’Isabel Santaló, una artista avui oblidada que la seva neboda ha volgut homenatjar en una pel·lícula molt original. A través de la veu d’un dels únics artistes de l’època que la va conèixer, aprofita el silenci en què s’ha envoltat la pintora per convidar a la reflexió.
En una entrevista al TOT Barcelona, la directora ens deixa clar que aquest no és un biopic, ja que la figura de la Isabel només es fa servir per reflexionar sobre el procés creatiu, les decisions vitals i les conseqüències que poden tenir: “Aquest és un retrat impressionista en què les pinzellades de la seva vida donen espai a l’espectador perquè pensi sobre altres temes. En un principi pots creure que t’explicaran la seva vida i obra, però a mitja pel·lícula tot canvia radicalment”.
I per què no va arribar a fer-se un nom conegut? Irene M. Borrego té clar que ser dona va ser un agreujant d’aquest silenci mediàtic, encara que no ho destaca com l’únic dels motius: “En el món de l’art entren molts factors més enllà del teu talent. Als artistes ens demanen habilitats i dons de relacions públiques, els que ella no tenia. Va exposar en una galeria molt important, sí, però no va tenir un galerista bo que apadrinés la seva feina. Tampoc no tenia un marit amb contactes ni acudia a esdeveniments”.
Tornen les activitats grupals al festival
En aquesta edició tornen els grans grups de gent en activitats presencials. La del 2021 va estar marcada per la incertesa de no saber ben bé què fer perquè encara hi havia restriccions per la pandèmia. Malgrat tot, des de la direcció asseguren que la resposta del públic va ser bona: “Va funcionar molt bé i vam aprofitar per reforçar el canal online, el que va ser un èxit. L’edició d’enguany torna a l’esperit prepandèmic i és per això que hem organitzat moltíssimes activitats per acompanyar aquestes pel·lícules més desconegudes, les que volem contextualitzar i donar detalls sobre els temes dels que parlen”. Hi haurà tallers, taules rodones i moltes més activitats grupals per anar en sintonia amb l’objectiu del Festival, per reivindicar-lo com un lloc de trobada en el que les pel·lícules obrin la possibilitat de conversa i debat posterior.
La secció internacional, una de les més aclamades
L’ecologisme centra diverses de les pel·lícules que s’emetran en aquesta secció, en la que els documentals tenen més pes que les ficcions. Una de les apostes més guardonades és de Jacquelyn Mills, que proposa Geographies of Solitude. En ella, la protagonista és una dona que viu sola en una illa de sorra des de fa 40 anys per tal de documentar tot el que hi passa. També el vienès Nikolaus Gyrhalter centra el seu Matter Out of Place en un tema tan verd com el reciclatge. Quin viatge fan les escombraries i com podem ajudar a salvaguardar el medi ambient?
Ara bé, en les propostes internacionals que ha seleccionat el Festival també hi ha altres temes. Ufologia de la mà de Maximiliano Schonfeld, identitat i immigració amb Lina Rodríguez o feminisme gràcies a Faustine Cros.
