Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Fa 125 anys el cinema català començava a caminar a Sants
  • CA

Fa 125 anys la fàbrica del Vapor Vell de l’aleshores poble de Sants -aquell mateix any, el 1897, s’integraria a Barcelona- va ser l’escenari d’un fet artístic rellevant: va acollir la primera pel·lícula de ficció del cinema català, “Baralla en un cafè” (“Riña en un café”), amb guió i direcció del català Fructuós Gelabert. Tal i com explica l’usuari ‘Històries de Barcelona’ des del seu compte de Twitter, de la pel·lícula original només se n’ha conservat un únic fotograma en què es pot apreciar al mateix Gelabert, atès que també era un dels actors del film.

Com que la cinta original es va perdre, Gelabert en va enregistrar una segona versió el 1952. Com a curiositat, el fet que la càmera que va utilitzar l’havia construït ell mateix i que el curtmetratge, que succeeix a la terrassa d’un cafè de Sants un dia d’estiu, dura poc més d’un minut. L’argument és d’allò més simple: un jove elogia una noia que passa pel carrer i això genera una baralla, si bé la resta de clients aconsegueix posar-hi pau. Hi ha versions que apunten a que la idea va ser una còpia de la pel·lícula “Une altercation au café”, de l’il·lusionista i cineasta francès Georges Méliès.

A finals de desembre de 1895 els germans Lumière havien revolucionat el món amb el Cinematògraf i de fet, tal i com recorda l’usuari ‘Històries de Barcelona’, entre el maig i el juny de 1896 el camarògraf Alexandre Promio immortalitzava la descàrrega d’un vaixell al port de Barcelona, considerada la primera pel·lícula feta a Catalunya. I el 15 de desembre de 1897 obria el que es considera el primer cinema “estable” de Barcelona, el Cinematògraf Lumière del Paral·lel.

Un pioner oblidat i sense diners

Fructuós Gelabert, nascut el 1874 a la Vila de Gràcia però que va créixer al poble de Sants, va construir el 1916 la Casa de Vidre, uns grans estudis de cinema on actualment hi ha la plaça de Sants. Malgrat ser un dels impulsors i pioners del cinema català, la seva figura va ser poc reconeguda a l’època i el 1955 va morir enmig de l’oblit i en una situació econòmica molt precària.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Ricard a desembre 17, 2022 | 20:40
    Ricard desembre 17, 2022 | 20:40
    Cinema català, pioner, però convenientment descapitalitzat i decapitat pel castellanisme franquista. Una cosa més a agrair-los.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa