Deu membres d’una xarxa il·legal de pisos turístics s’enfronten a penes d’entre tres i nou anys de presó per haver orquestrat un grup criminal que llogava pisos, els reformava a esquena dels propietaris i els rellogava a turistes. Estan jutjats per 48 casos diferents i els afectats reclamen 600.000 euros d’indemnització. El judici és de tal envergadura que s’ha hagut d’habilitar una sala de Ciutat de la Justícia de Barcelona per al judici. Les defenses, en aquest primer dia, reservat a les qüestions prèvies, han apuntat que alguns dels encausats ja han estat condemnats per fets similars.
Els casos que es jutgen ara van passar entre el 2017 i el 2020, segons l’escrit que ha presentat la fiscalia, que descriu una estructura jeràrquica típica d’un entramat criminal. El text, que publica Europa Press, apunta que l’objectiu del grup era “contactar amb propietaris de béns immobles que tenien publicitats els seus habitatges amb la finalitat de formalitzar un contracte d’arrendament” per, a posteriori, ampliar el nombre d’habitacions i rellogar-los als turistes “sense comptar amb la perspectiva llicència per a tal activitat”.
Els estafadors presentaven “documentació alterada”, diu fiscalia, per presentar-se com un arrendador amb solvència econòmica. Però un cop abonada la fiança, deixaven de pagar. Els propietaris, insisteix el ministeri públic, no aconseguien tornar a accedir a l’habitatge. El grup creava un “clima de terror” amb l’entorn i burlava la presència dels Mossos d’Esquadra o la Guàrdia Urbana ensenyant-los el contracte de lloguer que havien firmat prèviament.
Un pare, el seu fill i dues dones, els líders
La banda estava liderada per un pare, el seu fill i dues dones més. Una d’elles va crear una empresa l’any 2018 per poder contractar a la resta de membres del grup estafador i poder mostrar aquests contractes quan se’ls requeria per formalitzar el lloguer. En aquest sentit, l’escrit de fiscalia deixa clar que “cap dels encausats ha treballat en les empreses que apareixia en els contractes de treball i les nòmines per ells aportades als propietaris”.
El primer cas denunciat data de 2019; una dona que va rebre una notificació municipal avisant que el seu immoble actuava d’allotjament turístic sense tenir-ne el permís. Durant les inspeccions policials, que es van fer un any després de la primera denúncia, els agents van trobar documents falsos, diners en efectiu i les claus de 20 domicilis. El judici es reprendrà dimarts, quan està previst que testifiquin com a testimonis alguns propietaris dels edificis.
