La trampa que va patir un estibador del Port de Barcelona l’any 2016, quan va ser arrestat després que li trobessin al maleter del seu cotxe drogues i armes que no eren seves, arribarà finalment als tribunals el novembre del 2025, quan hauran passat més de nou anys dels fets. Al banc dels acusats s’hi asseuran quatre persones, dos policies i dos civils: l’aleshores caporal de la comissaria dels Mossos d’Esquadra al districte de Sant Martí, Xavier G.; l’agent del cos destinat a la zona portuària Francesc A.; Joaquim B. -exmilitar i lluitador d’arts marcials vinculat a Desokupa- i Juan Antonio R., nebot de l’anterior. Per a tots ells, la fiscalia demana penes de presó d’entre 18 anys i 9 mesos de presó -en el cas dels agents- i 15 anys.
La vista preveu allargar-se prop de nou dies, durant els quals declararan tant la víctima com els acusats, així com tota una sèrie de testimonis, pèrits i investigadors de la divisió d’Afers Interns de la policia catalana, que va elaborar un informe on es destapava la participació d’aquests dos membres del cos en la trama ordida contra l’estibador. El judici, però, estarà marcat per dues absències destacades. Dues persones que presumptament haurien estat els autors intel·lectuals de la trampa i que, malgrat haver estat assenyalades com a responsables en múltiples ocasions per part de la víctima, no han estat mai processades pels fets. De fet, no apareixen ni entre els testimonis citats a declarar per les parts. Una d’elles ha estat protagonista de l’actualitat informativa aquest mateix novembre pel seu assassinat. Parlem de David C., l’antic estibador que va ser executat a plena llum del dia en una cafeteria de Montgat fa dues setmanes. L’altre és un dels pesos pesants en l’actualitat dins l’estiba barcelonina i qui va ser durant molts anys mà dreta del mort, Albert G.
Denúncies creuades, suposats confidents i baralla
Malgrat no fer-ho en qualitat d’investigats, processats o com a mers testimonis, un dels quals per raons òbvies, aquests dos personatges sí que tindran un paper capital en el judici. El seu nom apareix clarament mencionat en l’escrit d’acusació que la defensa de la víctima ha formulat contra els quatre acusats. El document elaborat per Molins Defensa Penal al qual ha tingut accés el TOT Barcelona situa David C. com a responsable d’una de les “organitzacions criminals dedicades a la distribució de droga més importants del Port“, una acusació contundent que, tot i que no pesava sobre seu cap sentència per un delicte de tràfic de drogues, podria encaixar amb les circumstàncies en les quals es va produir el seu assassinat, que apunta a un cas de rendiment de comptes o venjança. Tensions internes a l’estiba, que van acabar amb un treballador detingut com a cap de turc en una operació policial contra el narcotràfic, havien deteriorat la relació entre el mort i la víctima -ambdós estibadors- fins al punt de derivar en un conflicte judicial.
És en aquest punt on apareix el nom de l’altre gran absent del judici. L’escrit apunta que David C. va convèncer Albert G. i un altre treballador portuari perquè denunciessin aquest estibador rival l’any 2015 per un delicte lleu d’amenaces. En aquesta demanda, es mencionava l’aparició d’un blog on es denunciava amb noms i cognoms les activitats delictives que es duien a terme al Port i es destapava aquesta suposada organització criminal dedicada al tràfic de drogues, en la qual estarien implicats tant estibadors com agents de diferents cossos policials. La pàgina web incriminava principalment dues persones -David C. i Albert G.- a qui s’acusava no només de dirigir aquesta màfia, sinó de jugar un doble rol com a confidents policials, un extrem que no s’ha pogut demostrar, però que explicaria per què cap dels dos tindrà una presència més destacada en aquest judici. Fonts consultades per aquest mitjà indiquen que el seu modus operandi consistiria a permetre periòdicament la confiscació policial d’una partida de droga a canvi de què els agents permetessin l’entrada de la resta de carregaments. L’estibador víctima de la trampa va ser acusat sense proves de ser-ne l’administrador, una acusació que ell ha negat en tot moment. De fet, segons informa Crónica Global, el blog estaria vinculat a càrtels de la droga colombians.
La denúncia per amenaces d’Albert G. va acabar en mans del Jutjat d’Instrucció número 14 de Barcelona, que va decidir absoldre el presumpte agressor el 28 de gener del 2016, només uns mesos abans que li col·loquessin les drogues i armes al seu cotxe. Uns minuts abans del judici que va derivar en aquesta sentència absolutòria, es va produir un baralla en un dels passadissos de la Ciutat de la Justícia. S’hi van veure implicats David C. i l’estibador denunciat, així com altres individus que acompanyaven el treballador portuari ara mort. El cas va acabar amb el desaparegut denunciant el treballador portuari rival per agressió, una acusació que contrastava amb els vídeos extrets de les càmeres de seguretat dels jutjats, que semblaven indicar que els fets havien ocorregut just al revés. En la declaració judicial per aquest incident, que també va acabar amb una sentència absolutòria, l’estibador va denunciar davant el magistrat les presumptes activitats irregulars perpetrades tant per David C. com Albert G., entre altres treballadors portuaris. Uns mesos més tard, el detenien després de trobar-li droga i armes al vehicle.
Els testimonis claus
Entre l’arxivament de la causa contra la víctima de la trampa, que es va dictar el 31 de maig del 2019, i l’inici d’aquest segon procés judicial, que culminarà amb el judici del novembre del 2025, hi ha una subtrama més recent que per ara no ha tingut recorregut legal, però on també apareixen aquests dos personatges. Es tracta d’una denúncia presentada per aquest mateix estibador el 19 de març del 2021 on apuntava que se l’havia intentat vincular amb una xarxa de distribució de vídeos de contingut sexual amb menors, suplantant-li la identitat i enviant-li arxius d’aquest tipus. El Jutjat d’Instrucció número 23 de Barcelona va decretar el sobreseïment provisional de la causa per la impossibilitat de contactar amb la plataforma a través la qual s’havien enviat els vídeos, a qui se li demanava rastrejar les dades dels usuaris implicats.
Tant en la denúncia inicial com en el recurs d’apel·lació presentat per Molins Defensa Legal contra el sobreseïment del cas, s’indicava que la víctima feia temps que patia atacs cibernètics i apuntava la possible implicació en els fets tant de David C. com d’Albert G., tot detallant aquest llarg historial de denúncies creuades i acusant-los directament de ser els autors intel·lectuals de la trampa que el treballador portuari havia patit cinc anys enrere. De fet, situava aquest segon gran absent del judici com a “mà dreta” de l’antic estibador ara mort i els acusava a ambdós de voler “desfer-se de qualsevol manera i sense escrúpols” del seu rival a l’estiba. En aquest cas també es demanava que se’ls cités com a investigats o bé com a testimonis, una petició per ara desestimada pel jutjat.
Així doncs, el judici per la trampa a aquest estibador barceloní arribarà d’aquí a un any amb l’assassinat de David C. com a teló de fons indestriable i amb l’absència, si no hi ha canvis d’última hora, d’Albert G., que no ha estat citat. Tanmateix, sí que testificaran diversos personatges que podrien ajudar a posar llum a la presumpta implicació d’aquests dos individus, com un testimoni que coneixia la “mala relació” entre el mort i el treballador portuari rival i a qui se li hauria ofert diners per “deixar invàlid” a l’estibador víctima de la trampa, així com dos testimonis protegits que van ser essencials per a la identificació dels autors materials de la col·locació de la droga i les armes.
