Els Mossos d’Esquadra han informat que han localitzat sana i estàlvia la Tània, l’adolescent de 16 anys que va desaparèixer divendres a Barcelona.

El 98,9% dels casos de persones desaparegudes a Catalunya acaben essent resolts, en un percentatge molt elevat, perquè els desapareguts són trobats per la policia o perquè tornen voluntàriament a casa. També hi ha finals tràgics causats per un suïcidi, un assassinat o una mort accidental. I l’1% restant, “no vol dir que se’ls hagi empassat la terra, poden donar-se casos com per exemple que un tripulant d’un vaixell siri que hagi baixa i no vulgui tornar perquè vol fugir del seu país. Es posa la denúncia, perquè aquella persona ha desaparegut, però no sabrem mai on és. Per tant, l’1% de casos no resolts és molt relatiu”, explica la caporala Laura Villanueva, responsable de l’Oficina d’Atenció a Famílies de Persones Desaparegudes dels Mossos d’Esquadra.

La policia catalana ha comptabilitzat un total de 274 denúncies per desaparició entre el gener i el maig del 2021 a la regió policial metropolitana de Barcelona, una xifra que, com explica Villanueva al TOT Barcelona, “presenta encara un efecte pandèmia però apunta que es mantindrà dins de la mitjana d’altres anys. El 2020, amb les restriccions de mobilitat i el confinament, el nombre de denúncies es va reduir un 35% a Barcelona respecte al 2019, passant de 804 a 520”. Aquestes 274 denúncies representen el 20% del total de Catalunya, que en comptabilitza 1.262.

En algunes ocasions, la persona que desapareix no vol ser localitzada. Començar una nova vida, fugir d’alguna obligació, o suïcidar-se.  Però en tot cas, els Mossos actuen de la mateixa manera fins a localitzar la persona i confirmar que, efectivament, no vol ser localitzada, i si hi ha indicis de voler posar fi a la seva vida, tractar d’evitar-ho. “Sempre hem determinar la causa de la desaparició i la urgència a localitzar-lo. No és el mateix un noi de 18 anys que marxa perquè vol fer la seva vida que si deixa una nota dient que vol suïcidar-se. Les 24 primeres hores en el primer cas són relatives, però en el segon són vitals

Nou comentari

Comparteix