Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
La Comissió de Videovigilància va endarrerir les càmeres de seguretat del parc de la Pegaso
  • CA
  • Badalona–
  • L'Hospitalet de Llobregat–
  • Santa Coloma de Gramenet–
  • Cornellà de Llobregat–
  • Sant Boi de Llobregat–
  • Sant Cugat del Vallès–
  • Esplugues de Llobregat–

Un menor de quinze anys va morir a trets al parc de la Pegaso, al districte de Sant Andreu. Era el titular del passat dia 3 juliol en boca dels barcelonins esgarrifats per la notícia. Una situació que desbordava les contínues notícies d’homicidis i, sobretot, d’episodis amb ús d’armes de foc. Els Mossos d’Esquadra van trigar poques hores a detenir el sospitós que hauria disparat al menor. El xoc social de la notícia, però, va obligar la policia de la Generalitat a convocar una roda de premsa, amb l’aleshores director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, i la seva mà dreta operativa, l’intendent Toni Rodríguez.

Una compareixença en la qual Trapero va demanar l’enduriment de penes per tinença d’armes. “No pot ser que Espanya tingui una de les penes més baixes per tinença d’armes de foc”. Però aquella mesura penal no era l’única. N’hi havia una altra de més fàcil i evident que no pas reformar o endurir el Codi penal i que només depenia de les institucions catalanes es va posar sobre la taula. En concret, instal·lar càmeres de seguretat en un parc amb alta afluència de gent i on és relativament senzill que s’hi celebrin trobades. Però, la solució tampoc va ser tan ràpida com el consistori que presideix l’alcalde Jaume Collboni hauria desitjat, perquè, de fet, ja havien fet la petició molt abans. L’autorització va arribar el 8 d’agost, però les obres per instal·lar els aparells encara no han començat, apunten fonts municipals.

Flors al parc de la Pegaso, el recinte en el qual van matar un menor a l’estiu / Jordi Play

L’Ajuntament va demanar abans la instal·lació de les càmeres

Concretament, l’Ajuntament havia demanat instal·lar càmeres el 18 de maig, un mes i mig abans de l’homicidi amb arma de foc. Una autorització que no va arribar fins al 8 d’agost de 2026, més d’un mes després de la tragèdia. Ho confirma una resposta parlamentària de la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, a la qual ha tingut accés el TOT Barcelona. Una contestació on no s’està de ressaltar les dificultats burocràtiques per posar sistemes de seguretat preventiva no només a Barcelona sinó a tots els municipis del país. En total, tres mesos per poder obtenir el permís d’instal·lació de càmeres de seguretat, en un recinte on, precisament, s’hi va registrar un tràgic incident com és la mort d’un jove per un tret.

Unes pistes esportives, el problema

Parlon en la resposta parlamentària, en format d’informe, deixa clar que és la Direcció General d’Administració de Seguretat del Departament d’Interior i Seguretat Pública (DGAS) l’òrgan competent per autoritzar la instal·lació de càmeres fixes de videovigilància en espais públics, amb l’informe previ, preceptiu i vinculant de la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya, formada per la presidenta del TSJC, el fiscal superior de Catalunya, representants de la Generalitat a proposta d’Interior, representants de l’administració de l’Estat i representants de les entitats municipalistes. Una obligació normativa per garantir la funcionalitat i la legalitat de la protecció de dades personals d’aquest sistema de videovigilància.

Pistes esportives del parc de la Pegaso on anaven algunes càmeres i que van fer endarrerir el permís de la Generalitat / Jordi Play

Segons explica la consellera, la Direcció General va informar que el 18 de maig de 2026 que l’Ajuntament de Barcelona va presentar la sol·licitud d’instal·lació de càmeres de seguretat al parc de la Pegaso. Una petició que va ser tractada per la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya en la primera reunió celebrada després de la seva presentació, el 27 de maig de 2026. És a dir, nou dies després. Però la velocitat de creuer de la petició es va aturar de cop.

Els integrants de la comissió van arrufar el nas al projecte presentat. En el seu dictamen negatiu raonaven que dues de les càmeres projectades captaven unes pistes esportives freqüentades per menors d’edat. Per tant, i seguint la llei, són espais que tenen “la consideració d’especialment protegits”. En conseqüència, va acordar ajornar l’adopció d’un pronunciament sobre la sol·licitud fins que es “valoressin solucions tecnològiques que permetessin garantir un equilibri adequat entre les finalitats de seguretat perseguides i el dret a la privacitat dels usuaris”.

Núria Parlon, consellera d’Interior, en roda de premsa / ACN

Un informe complementari

En la reunió següent, de 22 de juliol de 2026, la Comissió va tornar a analitzar la documentació inicial aportada i també un informe complementari presentat per l’Ajuntament en què s’acreditava l’adopció “d’una solució tecnològica” destinada a preservar la privacitat dels usuaris de les pistes esportives. És a dir, un canvi d’orientació. La comissió, finalment, va informar favorablement la sol·licitud d’instal·lació d’aquest sistema de videovigilància al Parc de la Pegaso. En conseqüència, el 8 d’agost de 2026, la Direcció General d’Administració de Seguretat va autoritzar-ne la instal·lació.

servei parcs i jardins
Treballadors municipals, al parc de la Pegaso, aquest divendres / Jordi Play

Parlon, però, recorda, en el seu informe que el règim jurídic de la videovigilància policial es fonamenta en un marc normatiu integrat principalment per la normativa orgànica estatal, que regula tant els principis d’utilització d’aquests dispositius, com el procediment per a la seva autorització. Un fet que obliga a ser primmirats on es disposen aquests sistemes.

En tot cas, ressalta que aquest marc normatiu té per objecte “conciliar les necessitats de seguretat ciutadana amb la protecció dels drets fonamentals, especialment els drets a la intimitat i a la protecció de dades personals, mitjançant un sistema d’autorització i control que requereix acreditar l’existència de circumstàncies objectives que justifiquin la instal·lació dels dispositius”. En el cas del parc de la Pegaso, a més, de l’alta concurrència s’afegia la mort del menor del mes de juliol.

Un estany del parc de la Pegaso rodejat de vegetació / Jordi Play

Només dues desautoritzacions

En la mateixa resposta, s’afegeix que des de la DGAS poques vegades es posen impediments o prohibeixen la instal·lació de les càmeres. En aquest sentit, Parlon subratlla que de les 100 sol·licituds d’instal·lació de nous sistemes fixos de videovigilància examinades per la Comissió durant l’any 2025, només dues van ser objecte d’un informe desfavorable. Així mateix, cap de les 142 sol·licituds de renovació de sistemes de videovigilància prèviament autoritzats va ser informada desfavorablement per la Comissió. És a dir, es van renovar sense problemes i n’avalaven la necessitat. De fet, els Mossos admeten que gràcies a les càmeres de seguretat, des de la Divisió d’Investigació Criminal han resolt molts dels crims comesos a la ciutat.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa