L’agressió homòfoba que va patir un jove de 23 anys al metro de Barcelona arriba a judici tres anys i mig després dels fets. Els acusats són tres nois, que s’enfronten a un delicte de lesions amb agreujant de discriminació per orientació sexual. La víctima ha explicat que la lentitud de la justícia i el trauma pel que li va passar l’han portat a marxar de Barcelona i tornar al seu poble d’origen, perquè des de l’atac té una certa por a utilitzar el transport públic i de passejar de la mà d’altres nois.
Les acusacions han retirat els càrrecs que demanaven contra un dels tres joves, mentre que pels altres dos demanen 5 anys de presó, segons explica l’agència ACN. Aquests admeten que eren al lloc dels fets però defensen que no van agredir ells a la víctima. Un dels acusats no es va presentar a la primera convocatòria del judici, el passat febrer, pel que la vista es va haver d’ajornar.
Els fets denunciats van tenir lloc cap a les 6 del matí del 12 de gener del 2019. El jove va accedir a un dels vagons de la Línia 1 del Metro a l’estació de Rocafort en direcció a Fondo per anar a treballar. A dins del vagó hi havia els tres acusats acompanyats de dos menors d’edat, d’origen llatinoamericà, que tornaven d’una discoteca de l’Hospitalet de Llobregat i anaven cap a Sant Adrià i Badalona, on vivien. La víctima portava una samarreta amb un os i el text en anglès “Alimenta’m i digue’m que sóc guapo”.
Un menor, el primer assetjador
Quan els acusats i els menors van veure la samarreta es van aixecar i apropar al seient de la víctima. Un dels menors, que ja va ser jutjat i va acceptar els fets i els delictes a canvi de 22 mesos de llibertat vigilada, es va asseure just al costat de la víctima. Aquesta es va sentir incòmoda i va canviar de seient, però el menor es va tornar a asseure al seu costat i s’hi va repenjar. Quan la víctima li va recriminar aquesta actitud, el menor es va aixecar i li va cridar: “Aixeca’t, d’home a home. O què passa, que no ets un home? Posa’t dret, marieta. Què passa, que ets un marieta?”. Els tres acusats majors d’edat es reien de la situació i animaven el menor.
El jove es va reafirmar en la seva orientació sexual i li va contestar: “Sí, sóc marieta, i tu ets burro.” A partir d’aquí, l’agressivitat del menor va créixer i va pretendre violentar-lo i desafiar-lo perquè es barallessin. Arribat a aquest punt, la víctima va dir: “Pega’m, si vols. M’aixecaré, però per avisar seguretat”. Quan el menor va intentar abalançar-se contra la víctima, aquesta es va dirigir a l’intèrfon del vagó i va contactar amb la conductora del comboi, cosa que va provocar que els agressors paressin en la seva actitud.
L’agressió, a Urquinaona
La víctima va baixar a la parada d’Urquinaona per anar a buscar la Línia 4, pensant que els agressors seguien al vagó. Però aquests també van baixar i van seguir la víctima per l’andana tapant-se amb caputxes. En arribar a les escales de l’andana al vestíbul, el menor va córrer cap a la víctima per l’esquena i li va donar un fort cop de puny al coll que el va fer caure a terra. El menor i un dels acusats van aprofitar la situació per donar cops de peu i de puny a tot el cos de la víctima, especialment la cara. A l’agressió s’hi va sumar un dels altres dos acusats majors d’edat. Quan els vigilants de seguretat van arribar, van parar en l’agressió.
A conseqüència de l’atac, la víctima va patir diverses ferides i lesions a la cara i ansietat posttraumàtica, i va requerir baixa laboral, punts de sutura, medicació i psicoteràpia durant dos mesos.
Per tot això, la fiscalia els acusa d’un delicte de lesions amb l’agreujant de discriminació per orientació sexual, i demana per a ells cinc anys de presó i prohibició d’aproximació i comunicació amb la víctima durant deu anys. Per a un dels acusats, d’origen hondureny i que podria no tenir permís per residir a l’estat, se li demana la substitució de la presó per l’expulsió del país durant vuit anys. També els demana gairebé 12.000 euros en indemnitzacions a la víctima per les seqüeles físiques, psicològiques i morals. La Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’Observatori contra l’Homofòbia també són acusacions i demanen penes similars, adjuntant el delicte contra la integritat moral.
Ansietat i por
Durant el judici, la víctima, que ha declarat darrere d’una mampara, ha explicat que quan va pujar al vagó ja va notar les “mirades de desaprovació” dels posteriors agressors. Ha relatat com inicialment es van burlar d’ell i després el van agredir a cops per tot el cos i atacant-lo des de l’esquena i amb superioritat numèrica. A banda de les ferides físiques, ha admès que té certa ansietat quan va amb transport públic i per això es va traslladar a viure al seu poble d’origen, fora de Barcelona. A més, mira molt a la seva esquena i li fa por mostrar en públic el seu afecte cap a altres nois.
El relat dels acusats
Tots tres acusats només han respost als seus advocats. El primer ha dit que no va agredir la víctima i que només va observar l’agressió de lluny. En les imatges no se’l veu participar dels cops, i per això les acusacions han retirat els càrrecs contra ell. El segon acusat que ha declarat ha dit que no recordava gaire els fets, però sí que hi va haver insults o una baralla. L’últim en declarar ha dit que va ser el menor el que va perpetrar inicialment l’agressió i després s’hi va afegir un altre acusat, tots dos borratxos i “cosint a puntades de peu” a la víctima. Ha assegurat que ell va intentar parar l’agressió ja des de l’interior del vagó, quan la víctima hauria “entès malament un gest”.
El menor d’edat ja condemnat ha admès que va “faltar al respecte” i es va “burlar” de la víctima, però ha assegurat que no recorda gaires detalls perquè havia begut alcohol. Quan el metro es va aturar a Urquinaona i va veure baixar la víctima, la va seguir, però assegura que no va dir res als altres, sinó que el van seguir a ell també. Els vigilants de seguretat han explicat que per les imatges de videovigilància i els crits van anar a les escales de l’andana i van veure tres joves agredint-ne un altre, que estava “molt nerviós i espantat” i amb la cara ensangonada.
Tres anys d’espera
Abans de l’inici del judici, diversos representants de l’Observatori contra la Homofòbia (OCH), així com el regidor de Drets de la Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, Marc Serra, han acompanyat els advocats de la víctima. Tots ells han remarcat la bona “coordinació” entre els agents implicats i han posat el cas com “clar exemple” de com s’ha de treballar.
Tot i això Cristian Carrer, membre de l’OCH, ha lamentat que aquests casos no s’arreglen a “cop de sentència” i ha demanat que tot plegat es complementi amb mesures de caràcter pedagògic. D’altra banda, ha recordat que el cas es remunta al gener del 2019 i que el judici s’ha acabat celebrat al juliol del 2022. “S’ha de garantir la reparació de les persones afectades, oferir un ampli ventall de recursos perquè tant de temps pot generar molta fatiga emocional”, ha insistit.
En la mateixa línia s’ha pronunciat Marc Serra, que ha carregat contra el sistema judicial. “Què hauria passat si l’Ajuntament i l’Observatori no haguessin estat allà? Doncs que no hi hauria judici, el sistema judicial és massa lent i presenta una manca de recursos”, ha sentenciat. El regidor ha recordat que des de la Oficina de no discriminació es registren unes 80 agressions a l’any, si bé, la gran majoria, no són agressions físiques. “El d’avui és un fet especialment greu”, ha afegit, però també ha valorat que hagi servit, per exemple, per millorar la seguretat dels espais del transport públic.
Finalment, l’advocada de la víctima, Laia Serra, ha agraït la perseverança de persones com l’agredit, que “venen, sostenen, recorrent procediments i exposen la seva intimitat per reivindicar que els fets no quedin impunes”. Així, Serra espera que casos com el seu “generin una transformació social” i que la ciutadania intervingui cada vegada més.
