La depressió i l’ansietat són els companys de viatge de C.L. des de fa vuit anys. Aquests trastorns són algunes de les moltes seqüeles que arrossega aquest estibador del Port de Barcelona des del 15 de juny del 2016, quan va ser arrestat després que li trobessin al maleter del seu Volkswagen Golf prop d’un quilo de cocaïna, diverses peces d’haixix i una pistola semiautomàtica carregada, entre altres armes. Un suposat confident havia avisat els Mossos d’Esquadra del carregament que amagava el vehicle i els agents s’havien mobilitzat ràpidament per interceptar el propietari del cotxe quan aquest sortís del gimnàs David Lloyd, ubicat a la part alta de l’avinguda Diagonal.
El detingut va estar tres dies a la garjola fins que va ser posat en llibertat amb càrrecs. Durant tot aquest temps, va defensar la seva innocència, assegurant que la droga i les armes no eren seves i que desconeixia com havien arribat al seu vehicle. L’estibador no tenia dubtes que tot plegat formava part d’una mena de venjança d’un company de professió que l’havia denunciat prèviament amb l’objectiu presumptament de fer-lo fora del seu lloc de feina i amb qui l’unia un llarg historial de denúncies creuades per amenaces i agressions. Així ho va manifestar primer davant dels efectius policials i després en seu judicial, tot assenyalant el també estibador David C. com a instigador d’aquesta trampa i com a màxim responsable d’una organització criminal dedicada a la distribució de droga des del recinte portuari de la capital catalana.
Després d’un periple judicial de gairebé tres anys, el Jutjat d’Instrucció número 31 de Barcelona va decidir finalment arxivar la causa oberta contra C.L. el 31 de maig del 2019 en considerar que no hi havia cap indici que indiqués que la droga i les armes eren seves. El tribunal basava les seves conclusions en un informe de la divisió d’Afers Interns de la policia catalana, que assenyalava dos agents del cos per la seva implicació en la trampa ordida contra l’estibador, en la qual també haurien participat dos individus més, que serien els autors materials de la col·locació de les proves incriminatòries. La investigació dels Mossos també assenyalava la possible existència d’aquesta trama criminal al Port, tot precisant que l’organització tindria com a principal activitat delictiva la comissió de robatoris violents a narcotraficants.
Revàlida als tribunals
L’arxivament de la causa va tenir una doble conseqüència per al protagonista d’aquesta història. Per una banda, li va permetre respirar alleugerit després d’haver aconseguit demostrar per fi la seva innocència. D’altra banda, el posicionament del jutge i les conclusions de la investigació interna de la policia catalana abocaven el cas a un segon procés judicial, ara contra les quatre persones directament implicades en la falsa incriminació a l’estibador. La fiscalia va formular el seu escrit el mes de juny del 2022, on demanava 18 anys i 9 mesos de presó tant per a l’aleshores caporal de la comissaria del districte de Sant Martí dels Mossos, Xavier G., com per a l’agent del cos destinat a la zona portuària Francesc A. i 15 anys per als altres dos acusats, Joaquim B. -exmilitar i lluitador d’arts marcials vinculat a Desokupa- i Juan Antonio R., tots quatre actualment en llibertat vigilada.
El ministeri públic constatava en l’escrit d’acusació la voluntat dels quatre implicats de privar de llibertat en C.L., però, de la mateixa manera que l’informe policial, no esclareix si van actuar per iniciativa pròpia o a “instància i interès de persones desconegudes”. De fet, no es menciona directament el nom de David C. en el text i ni tan sols se l’inclou entre les persones proposades per citar a declarar, tot i que la víctima ha manifestat en múltiples ocasions en aquests vuit anys de procés la presumpta relació entre els acusats i aquest altre estibador. En aquest sentit, és important subratllar que la investigació dels Mossos no va poder confirmar el vincle d’aquest treballador portuari amb la trama.
Tanmateix, entre les moltes comprovacions i consultes a les bases dades policials que els agents implicats -que estan actualment suspesos de sou i feina- van fer tres mesos abans dels fets per preparar la trampa, com per exemple l’esbrinament de l’adreça del domicili i de la matrícula del cotxe de la víctima per poder estudiar els seus moviments, sí que apareix el nom de David C., tal com va constatar Afers Interns. Els policies van cercar tant el nom d’un dels dos civils que van participar en la col·locació de les proves com el del presumpte instigador per determinar si els Mossos els estaven fent algun tipus de seguiment o si hi havia alguna actuació en marxa en la qual constessin com a investigats.
Una trama al marge que sí que apareixerà en el judici
L’existència d’aquesta organització criminal portuària i la presumpta implicació de David C. en la trampa al seu company estibador no seran només el teló de fons davant del qual se celebrarà el judici. Hi tindran un paper capital. El TOT Barcelona ha tingut accés a l’escrit d’acusació que la defensa de C.L. ha formulat contra els quatre implicats, per qui demana penes de presó que van des dels 14 anys, en el cas de Juan Antonio R., fins als 24 que sol·liciten per Francesc A. (Xavier G. i Joaquim B. es queden en peticions de 19 anys). També es demana el pagament de gairebé 30.000 euros en concepte d’indemnització. Tot i no figurar en la trama com a acusat per la manca de proves, en el document elaborat per Molins Defensa Penal sí que es desgrana en detall el context d’enemistat entre els dos treballadors portuaris que estaria darrere d’aquesta estratègia ordida per incriminar la víctima.
En concret, l’escrit arrenca afirmant que David C. “dirigeix una de les organitzacions criminals dedicades a la distribució de droga més importants del Port de Barcelona“, on hauria conegut C.L., que com ell és estibador d’aquest recinte. Malgrat no tenir una mala relació d’inici, l’acusació indica que aquest vincle es va anar deteriorant fins al punt que el presumpte líder d’aquest grup mafiós hauria convençut un altre treballador portuari per denunciar la víctima per un delicte lleu d’amenaces l’any 2015. El cas va acabar en mans del Jutjat d’Instrucció número 14 de Barcelona, que va decidir absoldre el presumpte agressor el 28 de gener del 2016, només uns mesos abans de la col·locació de la droga i les armes al seu cotxe.
Denúncies creuades i els antecedents
Aquesta no és l’única denúncia que creuada que tenen els dos estibadors. En el judici per amenaces que va acabar amb la sentència absolutòria esmentada, es va produir un altre enfrontament entre els dos en un dels passadissos de la Ciutat de la Justícia. David C. va denunciar aleshores C.L. per una agressió. Tanmateix, un vídeo extret de les càmeres de seguretat dels jutjats semblava indicar que els fets havien succeït just al revés i que era el nostre protagonista qui havia estat víctima d’un atac per part del seu company portuari, veient-se obligat a defensar-se de l’agressió.
En la declaració judicial per aquest incident, C.L. va denunciar davant el magistrat les presumptes activitats irregulars dels estibadors que integraven el grup criminal. “Des d’aleshores, David C. ha provat de desfer-se de qualsevol manera d’ell“, conclou l’escrit d’acusació. Pel que fa a la relació entre els quatre acusats per la trampa i el presumpte líder de la màfia portuària, la defensa assegura que tant Joaquim B. com Juan Antonio R. -que són tiet i nebot, respectivament- mantenien una “bona relació” amb l’estibador i van ordir un pla per aconseguir la detenció i l’ingrés a presó del treballador portuari rival com a “venjança” per aquesta declaració.
Més enllà dels enfrontaments descrits en aquest escrit d’acusació, hi ha dos altres motius que podrien haver motivat la represàlia que va patir l’estibador. Per una banda, just abans dels fets, C.L. va declarar com a testimoni en una macrocausa contra el narcotràfic que investigava aleshores el Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona. D’altra banda, la víctima de la trampa va ser acusada sense proves de ser l’administrador d’un blog que aproximadament des del 2016 estava denunciant amb noms i cognoms les activitats delictives que es duien a terme al Port, entre els quals l’activitat d’aquesta suposada organització criminal dedicada al tràfic de drogues, en la qual estarien implicats tant estibadors com agents de diferents cossos policials. David C. era precisament una de les persones assenyalades en aquesta pàgina web. C.L. ha negat en tot moment al TOT Barcelona que ell fos autor o administrador d’aquest blog.
Desgast, boicot i una subtrama de pedofília
El TOT Barcelona es va trobar amb C.L. ara fa gairebé un any. L’estibador -que continua treballant al recinte portuari malgrat aquest llarg historial de denúncies creuades amb el seu company d’estiba- ha estat durant tot aquest periple judicial sotmès a tractament psiquiàtric i neuropsicològic després que se li diagnostiqués una depressió recurrent i un trastorn d’ansietat. La veritable persecució que va patir abans de la trampa, ja que els acusats van estudiar completament els seus moviments i rutines per poder col·locar-li la droga i les armes, han tingut un desgast emocional, social i econòmic indubtable en la seva vida i han fet que ara prengui moltes mesures per evitar que li puguin fer cap mena de seguiment. Utilitza mòbils de prepagament sense WhatsApp i ifins i tot ha canviat de domicili.
Però les precaucions preses no van evitar que l’estibador rebés a principis del 2021 diversos missatges a través de Telegram on un usuari li sol·licitava que compartís amb ell vídeos de contingut sexual amb menors. Aquest individu assegurava que algú li havia enviat abans arxius d’aquest tipus sota el seu nom. C.L. va denunciar els fets, però, el Jutjat d’Instrucció número 23 de Barcelona va decretar el sobreseïment provisional de la causa per la impossibilitat de contactar amb la plataforma perquè els facilités les dades tant de l’usuari que va contactar amb ell com dels altres que suposadament s’haurien apropiat de la seva identitat. Molins Defensa Legal va presentar recurs d’apel·lació, tot indicant que la víctima fa temps que pateix atacs cibernètics de hackers que utilitzen softwares punters per boicotejar suposadament una start-up que dirigeix, i apunta la possible implicació en els fets tant de David C. com d’un altre estibador.
Fonts legals consultades per aquest mitjà assenyalen que el judici contra els dos policies i els altres dos implicats en la trampa a C.L. encara no té data d’assenyalament perquè està pendent de resoldre un recurs presentat per una de les parts. Les mateixes veus pronostiquen que la vista podria demorar-se encara prop d’un any, quan ja hauran passat gairebé 9 anys dels fets enjudiciats.
