La remodelació de les Cases Barates han portat cua al barri del Bon Pastor. L’any 2006, l’Associació Avis del barri va demanar a una advocada que interposés recursos i demandes a l’Ajuntament de Barcelona per aquest projecte urbanístic, fet que va aprofitar la professional per estafar-los, fent veure que s’allargava en procés més del compte i cobrant-los durant pràcticament dotze anys. Segons la sentència, que recull l’ACN, a partir de les queixes veïnals es va iniciar “un llarg procés administratiu i judicial”, malgrat que els recursos no van prosperar. Ara, un jutge l’obliga a indemnitzar-los amb 10 euros diaris durant un any i la inhabilita per a l’exercici professional durant aquest mateix període. També la condemna a indemnitzar els clients amb 10.000 euros.
La professional va presentar un recurs contenciós administratiu contra l’Ajuntament per l’acord de la comissió de govern de 5 de juliol del 2006 pel qual s’aprovava definitivament el projecte de reparcel·lació d’aquesta zona de Barcelona. I a partir d’aquí, després de ser desestimat, en va presentar dos més: el 20 de febrer de 2009, recorrent la sentència del TSJC, i el 26 de març de 2009, fent-ho també al Tribunal Constitucional (TC), que directament no va admetre la queixa a tràmit. Amb tot, la sentència recull que la lletrada no va informar en cap moment els veïns d’aquesta resolució. És més, els va donar falses esperances al·legant que, un cop respongués el TC –que ja ho havia fet– es podia anar al Tribunal Europeu de Drets Humans.
És més, el recurs al TEDH s’hauria d’haver presentat sis mesos després que el TC desestimés el recurs, fet que no va fer d’entrada la lletrada. Davant la insistència dels veïns, finalment es va acabar presentant recurs encara que fora de termini. La lletrada va al·legar que el TC no havia resolt el recurs, fet “totalment incert”, segons descriu la sentència, ja que ella sí que ho sabia. Tot plegat va dur el TEDH a desestimar de nou el recurs, fet del qual tampoc van ser informats els veïns.
Prop de 9.000 euros gastats
Paral·lelament, tot i que el TEDH ja havia dit la seva, la lletrada els va animar a presentar una nova querella contra l’Ajuntament per prevaricació. Ni el jutjat 26 de Barcelona el 9 de gener del 2018 ni l’Audiència de Barcelona van acceptar la querella. I un cop més, la sentència indica que la lletrada no va informar els veïns d’aquesta circumstància. Davant la insistència dels clients, apunta el text de la sentència, la lletrada “els va enganyar informant-los que tot anava segons el previst i que ja estaven en la fase que la jutgessa comencés a investigar a fons tot allò denunciat”.Malgrat que encara va tenir temps de recomanar noves denúncies, els veïns van optar per demanar consell a altres advocats i, finalment, van desestimar fer-ho. El judici ha provat que l’associació va pagar 3.950 euros a l’advocada i 4.300 per les querelles.
