L’erupció d’un volcà de la Palma s’ha convertit, de sobte, en una atracció mediàtica que manté la població amb l’ai al cor des de fa setmanes.

L’explosió d’aquest volcà ja és un dels fenòmens naturals més devastadors viscuts al territori espanyol en les últimes dècades. L’impacte estructural, econòmic i social que arrossega és encara impossible d’apamar. I enmig de l’enrenou, mentre la lava segueix brullant per noves escletxes, un petit grup de treballadors instal·lats en un local de la travessera de Gràcia de Barcelona es lamenten de tenir massa raó i tan poca veu.

Fa temps que avisen dels riscos associats a la manca de prevenció en entorns volcànics, però els governs acostumen a fer com qui sentissin ploure. De fet, una setmana abans que esclatés el volcà, havien redactat unes preguntes perquè s’expliqués al Congrés dels Diputats quina era la implementació que s’havia fet del Pla de Protecció Civil davant el Risc Volcànic, engegat el 2013. Pocs dies després, la natura faria que les preguntes fossin més oportunes del que haguessin desitjat.

Aquest curiós equip liderat per la geògrafa física Anne Fornier va obrir la que s’ha convertit en la seva seu el setembre de l’any passat, en plena pandèmia. “Som l’única fundació al món que s’ocupa de posar recursos i de difondre coneixement sobre la necessitat de millorar la prevenció en entorns volcànics“, explica la investigadora a aquest diari. El projecte s’aglutina en la Volcano Active Foundation i s’encarrega de recórrer el món, trepitjant zones volcàniques amb ecosistemes en perill, alhora que porta la difusió sobre la matèria a centres escolars.

De fet, actualment treballen en el projecte de redacció d’un protocol d’abast mundial que contingui un pla de riscos per a infants en erupcions volcàniques. “Sovint ens preguntem què hauria passat a la Palma si el volcà hagués explotat un dia més tard, el dilluns 20 en horari escolar. Podria haver estat un caos perquè no hi havia res preparat”, reflexiona Fornier.

La geògrafa física especialitzada en volcans, Anne Fornier / Jordi Play
La geògrafa física especialitzada en volcans, Anne Fornier / Jordi Play

La sensibilitat per lligar la informació sobre els volcans i la biodiversitat a la infància ha anat de la mà del projecte des de l’inici. De fet, a més de passar per diverses escoles barcelonines, la iniciativa d’aquesta científica ha arribat a portar nens en situació d’exclusió social de Nou Barris a Olot. Allà, els alumnes olotins de la seva mateixa edat els han fet de divulgadors sobre l’entorn volcànic de la Garrotxa. “S’han de buscar totes les maneres atractives, amb pel·lícules, amb jocs, amb el que sigui, per arribar als més petits. Perquè allà comença tot”, remarca aquesta investigadora francesa, que va prendre la decisió d’instal·lar una fundació sobre volcans a Barcelona.

La lava a la Garrotxa no la veurà la nostra generació ni tampoc els nostres nets, matisa l’experta. Tanmateix, consideren vital reforçar l’educació en els indrets amb presència de volcans. “A la Palma no s’ha fet educació a les escoles. No és el mateix que uns nens perdin la casa, vegin imatges del desastre a la televisió constantment i tinguin la família destrossada amb un pla educatiu al darrere o sense. S’ha de treballar s’ha de verbalitzar molt què és el que pot passar. Després pot ser que no ho visquin en la vida. Però si passa, els traumes seran molt menors“, afegeix Ernest Morera, un altre dels treballadors de la fundació.

Els últims dies, la geògrafa que ha impulsat aquest centre comenta haver sentit “ràbia” perquè una erupció relativament lleu hagi tingut un impacte descomunal en el territori canari. La intensitat de l’explosió és de 2 sobre 8. “Ara han anunciat un pla de 200 milions, però amb molt menys es podrien haver fet moltes actuacions de prevenció i reducció de danys de manera realista”, valora Anne Fornier. La població afectada, sense casa ni bona part de les seves pertinences, no tenen ni tan sols una taxació correcta de la llar que han perdut, lamenta la investigadora. “Mai els tornaran el que costava la seva casa, per exemple, i recuperaran com a molt el 30% del que s’ha endut el volcà. Això és un desastre per a moltes famílies i també es podia evitar”.

Sobre la gestió arran de l’explosió, l’experta apunta que “molts dels científics que es van desplaçar a la Palma es trobaven amb la seva primera erupció”. Ella n’ha vist 33. S’ha recorregut els principals punts de explosió de lava del món. I ara, amb la fundació, tant ella com el seu equip s’apropen a terres amb risc d’afectació volcànica  —de Colòmbia al Congo— per escoltar les comunitats que viuen allà i aportar-los recursos. Els donen material i paguen educació especialitzada a científics autòctons amb implicació en el territori. “Fem de catalitzadors. Veiem quins processos té la gent del lloc organitzada i els intentem enfortir”, comenta Morera.

La impulsora del projecte sobre prevenció al voltant dels volcans, a la botiga de Gràcia / Jordi Play
La impulsora del projecte sobre prevenció al voltant dels volcans, a la botiga de Gràcia / Jordi Play

En aquests indrets que trepitgen es troben històries dramàtiques vinculades a unes erupcions molt més habituals que les que es viuen a Espanya. De fet, recorden que a tot el món hi ha una mitjana de 90 volcans terrestres en erupció cada any, tot i que aquesta informació no ens arribi. “En zones empobrides s’abandona la població, es té poca informació i es donen situacions de desaparicions massives de nens, per exemple”, menciona el treballador. També Fornier afegeix una altra problemàtica que es troben: “Hi ha zones volcàniques on s’expulsa gent i se l’expropia de les seves terres perquè el terra té minerals“.

No tenen ni idea de fins on podrà arribar el projecte, perquè el finançament és escàs. De fet, Fornier va arribar a vendre el cotxe per injectar diners a la iniciativa. Però la idea és convertir-se en la referència internacional en la insistència per la prevenció en les zones volcàniques. A Barcelona, de moment, tenen una base d’operacions i un niu d’idees. El local ubicat al número 108 de la travessera de Gràcia acull tallers, xerrades i també té un espai de botiga per apropar el coneixement volcànic a la canalla amb jocs i llibres.

“Al final el que recordem és que un volcà en erupció no és un desastre natural, sinó que és una acció de la natura que impacta en poblacions vulnerables o que no han tingut prevenció. Però hi ha moltes maneres d’arribar-hi. De moment, podem extreure una única cosa bona del cas de la Palma: que ens ha estalviat 40 anys de pedagogia a Espanya. Veurem si serveix per posar-se les piles”, conclou Ernest Morera.

Comentaris

    Gali Boadella Montserrat Octubre 20, 2021 | 17:57
    Visc a Puebla, i per nosaltres el Popocateptl es part de la nostra vida i del paisatge. Esta actiu i treu cendra. Hi ha vigilancia científica pero poca seguretat pels que viuen aprop, que el consideren un bon amic: "Don Goyo" (don Gregorio), i no s´en volen anar del lloc perque es part de la seva vida i de la seva cosmogonía. Nomes es procura tenir els camins i carreteres veinals en bon estat per si s´ha de fugir. Tenim informació del seu estat gairabé cada día.....pero no se sap mai. S´ha d´star preparat i en llocs com Les Canaries haurien de prohibir fer cases en certs indrets o massa aprop, quan un volcá está actiu.

Nou comentari