La secció setena de l’Audiència de Barcelona havia d’enllestir la feina ràpidament. Aquest matí estava previst encetar la vista oral contra quatre mossos d’esquadra per una detenció que el ministeri públic considera il·legal. De fet, els demana gairebé nou anys de presó per delictes contra la integritat moral, detenció il·legal, lesions i falsedat documental. L’acusació particular d’Iridia apujava la petició fins a quinze anys. Tot plegat per haver atonyinat un noi, l’Ignacio, durant la pandèmia a Ciutat Vella, deixant-li seqüeles físiques i psicològiques.
Tot apuntava una conformitat de les parts per la suposada evidència de les imatges i proves aportades i els informes i atestats policials, però no ha estat així, ni de bon tros. Les defenses han fet punta al llapis i han decidit celebrar el judici. Com a exemple, tots han consignat els diners per poder aplicar l’atenuant de reparació del dany causat, un total de 850 euros per cap. De fet, aquest detall ha fet pensar que el tribunal ja té comptada la condemna, en especificar que la quantitat és per reduir la pena. Al capdavall, la jornada ha servit per acorralar encara més els Mossos acusats. Interior els va suspendre de sou i feina, ara estan en actiu però amb un expedient disciplinari obert. El caporal, principal investigat, va estar un any i mig, i després, com els seus companys, van ser traslladats fora de Ciutat Vella perquè no podien sostenir una suspensió de més de tres anys, que és el que ha trigat el judici.
Les defenses han impugnat els vídeos -principal prova acusatòria- i han demanat que la víctima i denunciant no declarés amb mampara. Però, el president del Tribunal, el magistrat José Grau, amb contundent delicadesa, ha decidit emetre els vídeos el primer de tot, deixar ben clar que no s’havien obtingut de manera il·lícita i que la víctima tenia tot el dret de declarar rere una mampara per declarar amb millors condicions. El moment de visionament del vídeo ha estat torbador. El silenci de la funcional sala de vistes s’ha esberlat amb les imatges de violència policial i, sobretot, els crits “d’ajuda” amb un timbre de desesperació que ha esgarrifat la sala. La incomoditat de tothom s’ha fet palesa. Aquest ha estat un rebedor d’un judici on les defenses només hi tenen a guanyar perquè sembla que la sentència condemnatòria ja estigui redactada. La declaració de la víctima i, sobretot, de la dona que va gravar la detenció, Melissa Skeleton, han estat concloents i han esmicolat les expectatives de la defensa. Una dada ha estat fonamental, els Mossos van demanar a Skeleton que esborrés el vídeo quan el va portar a comissaria.
Primer de tot, els vídeos
Els fets es remunten al 13 de novembre de 2020, en plena restriccions de pandèmia quan quatre agents, entre ells un caporal, van identificar un grup de nois i un que els recriminava la feina, va rebre de valent. Bufetades, cops al cap, arrossegar-lo per l’asfalt o seure’s a sobre formen part del relat del fiscal que reclama vuit anys i vuit mesos de presó, més de dotze anys d’inhabilitació, més de vuit mil euros de multa i 3.400 euros de responsabilitat civil. Amb aquest escenari, ha començat la primera sessió- n’hi ha previstes quatre- on s’han formulat les qüestions prèvies on una de les defenses ha demanat aportar una nova prova pericial sobre l’ús de la força amb relació a les imatges de vídeo que van documentar l’acció policial que ha acabat als tribunals. Un document que les parts han menystingut.
Una de les bases de les defenses és l’autoria de principal prova de càrrec dels fets, els vídeos de la detenció. Un bloc de sis vídeos recollits i un altre bloc d’un vídeo de 13 minuts publicat a Instagram que estaria editat, “sense origen conegut”. Aquest segon vídeo tindria dos minuts i mig menys que els sis vídeos en total. Per tant, el vídeo hauria de ser, per a les defenses, expurgat de la causa perquè no tenen cap mena de valor jurídic perquè no hi ha hagut custòdia judicial. “Donar-li validesa seria acceptar la societat que George Orwell va descriure a 1984”, ha argumentat al tribunal.
Però el magistrat Grau, amb formes clares i esquivant l’acurada dialèctica dels advocats defensors -amb el sempre hàbil José Maria Fuster Fabra-, ha plantejat el dilema i ell mateix l’ha resolt. “Entenc que vostès no plantegen la il·licitud de la prova, sinó la fiabilitat de la prova”, ha proposat socràticament per respondre’s que “la prova d’il·legal no en té res, perquè no s’ha violat cap dret fonamental per obtenir-la, i la qüestió de la fiabilitat ho ha de valorar el tribunal”. Així, ha decidit abans de res, emetre els vídeos, el sencer de 13 minuts i posteriorment, sis vídeos de la detenció. La sala s’ha empassat saliva i més d’un ha serrat les dents, davant unes imatges dures i els crits de la víctima demanant ajuda.
El testimoni de la víctima
La víctima, Ignacio, ha declarat rere una mampara casolana i no s’ha bellugat del guió que ha mantingut durant la denúncia i la instrucció. Tot i que, ha hagut d’aclarir al Tribunal un problema amb el seu nom, perquè en una detenció anterior va donar una identitat falsa. Ha narrat sense passions ni estridències la detenció. Ha estat convincent explicant en detall els fets i confessant al tribunal que “ja no pot veure un policia, ni tampoc un calb” (els acusats són calbs). També ha argumentat la seva actitud amb la metgessa forense que en el seu informe assegura que estava molt “excitat”. “No me’n refiava, si quatre policies m’havien pogut fer tot allò, perquè no ho faria un metge?”, ha qüestionat el Tribunal.
Les defenses han intentat trobar detalls per esmenar el testimoni i les proves gràfiques concloents, però sense èxit. El president del Tribunal ha dirigit amb traça els interrogatoris i ha reduït els marges quan intentaven embolicar el toc de queda de la pandèmia amb l’actitud de la policia. “Tinguin en compte el context…”, ha assenyalat per afegir que el “Tribunal Constitucional i el Suprem han anul·lat alguna de les ordres dictades durant la pandèmia”.
L’autora del vídeo, clau
Però, un dels moments claus de la jornada ha estat la declaració de Melissa Skeleton, la veïna que va gravar el vídeo, que ha reblat fil per randa el testimoni de la víctima i ha emfatitzat la conducta “educada” que en tot moment va tenir l’Ignacio. “Només hi va haver violència per part d’un policia”, ha insistit. “He treballat 15 anys en seguretat, i la detenció que vaig veure només buscava fer mal, que el detingut tingués dolors”, ha sentenciat amb fermesa. També ha destacat, amb l’ajuda de l’intèrpret, que la policia van anar buscant pels veïns l’autora dels vídeos. Ha negat haver publicat el vídeo a Internet.
De fet, ha explicat que el va enviar a un amic que sabria què fer-ne i després el va esborrar perquè la policia, a la divisió d’Afers Interns, li va ordenar quan el va anar a lliurar a la comissaria per recomanació d’un “assessor” del barri. La trobada amb els Mossos va ser sense intèrpret. En aquest punt, s’ha entès perquè hi ha un vídeo de 13 minuts i el mateix vídeo dividit en sis arxius i amb menys durada, i és que Melissa el va enviar per wetransfer -un sistema per enviar arxius pesats- i els Mossos no ho van saber descarregar.
