El Siglo, Capitol, Sepu, Jorba, Preciados… Barcelona va exportar el model francès de grans magatzems durant tot el segle XX. Alguns van sobreviure molts anys, altres van tenir finals tràgics. Però tots formen part del patrimoni comercial i sentimental de la ciutat. Ara ens fixem en un dels magatzems, l’Avenida de la Luz, una galeria comercial subterrània de Barcelona. Aquestes galeries comercials van estar obertes entre l’any 1940 i el 1990 al centre de Barcelona, als passadissos subterranis dels Ferrocarrils de la Generalitat. En concret, sota el carrer de Pelai fins al carrer de Vergara amb Balmes. Aquest passatge estava construït des de 1929, perquè era un túnel de servei de l‘estació de FGC de plaça de Catalunya, però en acabar les obres va quedar oblidat.
va ser Jaume Sabaté i Quixal, afí al règim franquista, l’empresari que va decidir donar una segona vida a aquest vestíbul subterrani de només 175 metres de llarg. En acabar la Guerra Civil, l’Avenida de la Luz va obrir amb 68 botigues de tota mena, fins i tot un cinema, impulsat per Pere Balañá. S’havia inspirat en unes galeries comercials que havia vist a París, i la seva idea era que es convertissin en un atractiu turístic per a la ciutat. S’hi van instal·lar botigues de roba d’alta gamma, joieries, perruqueries, estancs i bars. A partir dels anys seixanta, es van diversificar negocis, amb l’entrada d’establiments com cases d’apostes del canòdrom, xurreries, bugaderies, armeries i fins i tot una botiga de làpides per a tombes i nínxols.
Progressivament, les galeries van anar perdent clients i es van degradar. El cinema va passar a ser una sala de porno i, com deia Loquillo en una cançó amb el títol Avenida de la Luz, era un bon lloc per “acabar les borratxeres”. El 21 de maig de 1990 la galeria comercial va posar punt final a una aventura de mig segle.
I a peu de carrer… un altre gran magatzem
I si sota terra hi havia vida comercial, també al mateix carrer de Pelai. De fet, l’any 1925 obria portes Almacenes El Águila en un edifici de 5 plantes coronat amb una espectacular àguila amb les ales obertes. Propietat de l’advocat Pere Bosch i Labrús, era la continuació del negoci que havia obert en un llunyà 1880 a la plaça de la Verònica, una sastreria. L’aposta pels magatzems era tan ferma que l’empresari va obrir un taller annex per confeccionar de primera mà la roba que comercialitzaria. Però El Águila tenia a tocar un gegant amb qui mai no podria competir, els magatzems Jorba. A finals dels anys 50, el polèmic empresari Julio Muñoz Ramonet va comprar els magatzems -també era propietari d’El Siglo, i tots dos van patir incendis- i poc a poc va anar perdent gas, fins que als anys seixanta van tancar.
