“Va estar ahir tot el matí mirant d’empescar-se-les per tornar a pujar a les branques de l’arbre un niu que havia caigut”. Aquesta va ser una de les últimes petites voluntats del jove sense llar que ahir, a última hora de la nit, va ser brutalment colpejat fins a la mort. Ho explica l’Ana Sánchez, la dependenta del forn de pa amb qui es veia cada dia. Tenien petites converses, com podien, però no els va donar temps ni tan sols a intercanviar els noms. Tampoc els altres veïns s’atreveixen a dir com es deia, aquell jove que s’acabava de convertir en el nou veí de la zona.
De fet, una de les poques coses que saben és que fa un mes vivia lluny del lloc on el van matar. En algun moment de les primeres setmanes del període de confinament, però, l’home va decidir canviar la seva ubicació habitual. Es va instal·lar a la cruïlla dels carrers Rosselló i Sardenya. Concretament, al portal del forn de pa Farina & Sons. Els veïns i comerciants desconeixen que el va dur a fer vida a aquest punt, precisament ara. Tanmateix, en parlar d’ell, tots acaben anant a parar a una mateixa definició: era un home discret. I alguns, els que el van tractar més de prop, afegeixen “bondadós”.
Segons ha pogut saber aquest diari, el noi era francès i havia nascut l’any 1987. No parlava el castellà ni el català, però se les empescava per fer el seu dia a dia amb el francès o l’anglès. Tenia una complexió forta i no havia mostrat problemes d’addiccions. Per això, la seva mort en silenci en ple carrer –sense cridar, sense fer soroll– fa intuir a tothom que el van enxampar amb un martell mentre dormia al ras. Al lloc on s’havia instal·lat feia poques setmanes. En el mateix sentit, el cap d’investigació criminal dels Mossos a Barcelona, Joan Carles Granja, ha explicat que l’assassí actuava “amb una violència desmesurada” i no deixava cap marge per a la defensa a les víctimes. També que ho feia de manera “molt gratuïta”.
Els serveis municipals que treballen fent seguiment amb les persones que dormen al carrer assenyalen que la població ha canviat molt, darrerament. El període de confinament i els canvis d’hàbits que ha comportat ho han capgirat tot. Molts sensesostre que abans no hi estaven, ara s’han instal·lat a l’Eixample o han canviat de posició. Alguns que abans hi vivien, ara han deixat el seu racó lliure per instal·lar-se provisionalment als macroalbergs d’emergència. Tant als Serveis Socials com als treballadors de la Fundació Arrels se’ls fa difícil conèixer la realitat concreta de cadascun dels punts d’aquest districte, les últimes setmanes.
Revisant les càmeres
Segons ha pogut comprovar aquest diari, aquest matí la policia catalana encara treballa de ple al voltant de l’escena de l’últim crim d’un sensellar. Tot i que ahir a la nit ja van iniciar les tasques per demanar imatges de càmeres de seguretat del carrer Sardenya, per on va fugir l’autor del crim, avui s’està treballant a reforçar aquestes tasques. Es demana, tant als edificis de veïns com als pocs comerços oberts, si poden revisar les imatges de les últimes hores. Aquestes proves poden ajudar a reforçar les sospites policials de cara al judici.
Setmanes abans, els Mossos d’Esquadra ja tenien un presumpte sospitós que apareixia a altres càmeres de seguretat de l’entorn dels crims del carrer Casp i de l’Auditori. Amb aquella imatge, van poder identificar el possible autor del nou assassinat i el van seguir fins a detenir-lo ahir a Sant Cugat del Vallès, quan arribava a la caravana on vivia.
Una mort sense explicacions
Més enllà d’aportar imatges enregistrades, però, els veïns tenen molt poques respostes. No s’imaginen què va poder dur l’assassí a atacar aquest jove. De fet, tothom assenyala la seva bona integració a la comunitat.
En poc temps, i sense dominar l’idioma, s’havia fet un petit forat en les petites rutines d’aquest racó on es barregen l’Eixample i Gràcia. Una cruïlla plena de vida en un moment excepcional. Amb un forn de pa, una peixateria, un quiosc i una botiga de mòbils com a negocis que, tot i l’estat d’alarma, podien seguir en marxa.
Es despertava a les set del matí i ràpidament retirava les seves pertinences. El matalàs fi del qual disposava, la motxilla, la gorra i la maleta que arrossegava. L’Ana Sánchez, la fornera, obria el negoci a aquella hora. “Es comprava un cafè amb llet a primera hora i, una mica més tard, l’entrepà de pernil”, recorda. “També ajudava amb les escombraries”, apunta la Carmen, de la peixateria A. Membrado.
De tant en tant, se’l veia amb una cervesa. Ahir, en canvi, la birra que va aconseguir la va dur a un company sense sostre que dorm uns metre més enllà, a l’entrada d’un pàrquing al carrer Sardenya. Aquest home, el Florín, s’havia avingut amb el jove ràpidament. S’entenien i de tant compartien una cervesa o una cigarreta. La passada nit va ser l’última vegada que això va poder passar. Minuts després, matarien el jove sense nom. Aquest matí, el niu que ahir va caure encara era a terra.
El niu caigut a la cruïlla dels carrers Rosselló i Sardenya / D.C.
