El govern espanyol ha declarat la comissaria de Via Laietana com un espai de memòria, però ha fet el sord a les demandes d’entitats memorialistes i partits catalans i mantindrà l’edifici com a seu central de la Policia Nacional a Catalunya. El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat aquest dimarts la resolució de la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica, que es refereix a l’immoble amb una descripció tan asèptica com “Edifici situat a Via Laietana, 43, Barcelona”, en la qual informa de “l’acord d’incoació del procediment de declaració”.
L’acord estableix que s’haurà d’identificar, explicar i senyalitzar el llarg historial de repressió i tortura de l’actual seu de la Prefectura Superior de la Policia Nacional a Catalunya. També especifica que es podran fer visites presencials i virtuals a les zones de l’edifici més vinculades a la persecució política. Els departaments d’història contemporània de la UB i la UAB, així com el Memorial Democràtic de la Generalitat, faran informes sobre l’edifici i la seva història per encàrrec del govern espanyol.
Un record al terrorífic historial de la comissaria de Via Laietana
El document, que passa d’esquitllentes pel fet que encara és una comissaria de la Policia Nacional, repassa el terrorífic historial de l’edifici durant bona part del segle passat. Des que es va inaugurar el 1929, a final de la dictadura de Primo de Rivera, l’edifici va ser “l’epicentre de la repressió contra el sindicalisme i l’obrerisme barceloní”. També reconeix que durant l’època republicana l’immoble va mantenir les seves funcions com a lloc de repressió i a partir del 1941 i fins al final de la dictadura es va reconvertir en el “centre de la repressió política franquista a Barcelona”.
Fins i tot recull un escrit de l’advocada penalista catalana Carla Vall: “Les parets de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, a Via Laietana, 43, han estat testimonis silenciosos d’una pràctica sistemàtica de maltractaments i tortures, amb total impunitat i vulneració dels drets fonamentals, delictes de lesa humanitat, amb detencions arbitràries per causes polítiques, per motius d’orientació sexual, d’identitat de gènere, de militància sindical, veïnal, de discriminació ètnica, racial o pel compromís amb la llengua i la cultura catalanes”. Durant la dictadura franquista, més de 4.000 persones van ser detingudes per activitats polítiques i la majoria van acabar en una de les seves “insalubres i saturades cel·les” on van partir “tota mena de tortures en els interrogatoris”.
Crítiques per la lentitud i manca d’ambició del procés
La secretària general d’ERC i líder del partit a l’Ajuntament de Barcelona, Elisenda Alamany, ha carregat contra la lentitud de les gestions per convertir la comissaria en un espai de memòria. “En qualsevol democràcia, Via Laietana fa anys que seria espai memorial. En 8 anys de govern BCN, Comuns i PSC no van avançar. I junts al govern de l’Estat, tampoc”, ha lamentat Alamany. El regidor dels Comuns Jordi Rabassa, en canvi, ha considerat una “fita” la declaració de l’edifici com a lloc de memòria, però ha reclamat fer un pas més. “Ara, el que toca és que no es quedi només en un reconeixement formal administratiu o en una placa, sinó que la Policia Nacional abandoni l’espai perquè es converteixi íntegrament en un espai de memòria”, ha dit en declaracions a la premsa.
1 
