Hi ha barcelonins cansats de Barcelona? La resposta, d’acord amb les dades, és que sí. Gairebé tres de cada deu ciutadans (el 27%) optarien per viure en una altra ciutat si tinguessin la possibilitat de marxar. Una xifra prou significativa, sobretot tenint en compte que el percentatge de ciutadans que optaven per agafar les maletes no ha superat gairebé mai el 20% en les últimes dues dècades, i que ha voltat pel 15% en moltes ocasions. Però les darreres enquestes municipals anoten un canvi de tendència el 2021, tot just després de la pandèmia. Des d’aleshores, la xifra de ciutadans amb ganes de marxar s’ha estabilitzat al voltant el 30%.
En ampliar la lupa trobem que en els dos extrems de Barcelona apareixen els veïns més disgustats. Més de la meitat de la Zona Franca marxaria a una altra ciutat, el mateix que passa als barris de muntanya; Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona. De fet, les associacions veïnals d’aquests tres barris fa temps que denuncien un abandonament per part de l’administració, que es nota el nombre de desnonaments que pateix Ciutat Meridiana, per exemple, o en les deficiències de transports que té Torre Baró. En el cas de la Zona Franca, la proximitat del Port i de les grans indústries dibuixen un paisatge menys agradable que en altres zones de la ciutat.
El 17% canviaria de barri
En tot cas, encara hi ha una majoria que preferiria quedar-se a la ciutat. Una majoria, concretament, del 72%. Ara bé, també és remarcable que, malgrat continuar a Barcelona, gairebé dos de cada deu persones (el 17%) optaria per canviar de barri. És el que passa sobretot a la zona més turística: entre el 40 i el 50% dels veïns del barri del Gòtic marxarien del barri si tinguessin la possibilitat, segons la darrera enquesta municipal. I entre el 30 i el 40% dels veïns que viuen al Raval i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera –barris fronterers amb el Gòtic– marxarien de la zona.
En l’altre extrem se situa la part alta de Barcelona. Menys del 10% de Pedralbes, Sarrià, Sant Gervasi o les Corts marxarien del seu barri. De forma més aïllada, també trobem casos com Sant Andreu, amb un vincle veïnal molt arrelat, que també té un índex al respecte molt baix. Contrasta amb Trinitat Vella o Bon Pastor, barris que fan frontera amb Sant Andreu, que tenen índexs d’insatisfacció bastant alts. Gràcia Nova, el Poblenou i Diagonal Mar també tenen pocs veïns que optarien per canviar-se de barri o de ciutat.
1 
